Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons

© Control Arms

Blog

Alcem Mans Vermelles contra la utilització de nenes, nens i joves soldats

Per Nieves Gascón, Equip d’Infància d’Amnistía Internacional,

Cent setanta països del món han ratificat el tractat internacional que prohibeix la participació de nenes i nens en conflictes armats. Disset països directament no l’han signat. Altres deu el van signar, però no l’han ratificat.

No totes les guerres o conflictes són iguals. Conèixer-los resulta cada vegada més complex. En cadascun hi ha varietat d'exèrcits i grups armats. Cadascuna d'aquestes parts compta, en menor o major mesura, amb el suport d'altres grups d'interès, països o governs directament o indirectament intervinents, la qual cosa fa que aquestes crisis tinguin una dimensió global i internacional.

Des de la nostra perspectiva occidental, observem aquests enfrontaments i atacs armats molt llunyans, com a situacions que no ens afecten ni directament ni quotidianament, encara que, per contra, som capaços d'esquinçar-nos les vestidures recordant que podem ser tan vulnerables com la població que pateix en primera persona les violentes conseqüències de les guerres. Si a més pensem en nens, nenes i adolescents involucrats com a soldats en exèrcits i grups armats, arribem a sentir una impotència fatal.

nen soldat

A la ciutat de Pibor, estat de Bome, al Sudan del Sud, aproximadament 200 nens i nenes soldats van ser alliberats a través d'un programa de DDR. Entre els més de 200 nens soldats alliberats hi havia tres nenes. © Nektarios Markogiannis

L’anàlisi esdevé més complexa i global si a més tenim en compte el comerç i la venda d'armes en un entramat de relacions polítiques i econòmiques internacionals i un descarat ànim de lucre. L'armament té una sola finalitat: danyar al servei d'interessos econòmics i estratègics, la qual cosa comporta destrucció, mort i devastació en territoris, a poblacions, en situacions concretes. El desenvolupament de l'armament lleuger ha afavorit el reclutament de nenes, nens i adolescents.

El reclutament de persones de menys de divuit anys està explícitament prohibit pel dret internacional. No obstant això, continua produint-se i afecta, segons dades d'UNICEF més de 300.000 nens, nenes i adolescents del món.

L'Organització de les Nacions Unides informa de l'existència de més de 7.000 nens i nenes reclutades només el 2019, sobretot a la República Democràtica del Congo, Somàlia i Síria. La pobresa, els desplaçaments forçats, la inexistència de suficients escoles o la falta de possibilitats de formació o expectatives dels i les joves, afavoreixen el reclutament “voluntari”. Per contra, el reclutament és definitivament involuntari després de la separació traumàtica de nens i nenes de les seves famílies, quan es produeixen segrestos o altres situacions violentes similars. L'ONU indica que 1.683 nenes i nens van ser segrestats el 2019, per ser utilitzats com a soldats, esclaus i esclaves sexuals a Somàlia, República Democràtica del Congo i Nigèria.

Un ex nen soldat es col·loca bé la boina

Un ex nen soldat es col·loca bé la boina mentre assisteix a una cerimònia d'alliberament de nens i nenes soldats als afores de Yambio, Sudan del Sud, el 7 d'agost de 2018. © REUTERS / Andreea Campeanu

D'acord amb la definició internacional de nens i nenes soldat:

S'entén per nen soldat tota persona més jove de divuit anys vinculada amb una força armada o un grup armat que hagi estat reclutada o utilitzada per una força armada o un grup armat en qualsevol condició, inclosos tant els nens com les nenes, encara que sense limitar-se a aquests, utilitzats com a combatents, cuiners, carregadors, espies o per a fins sexuals. (Principis de París sobre la participació de nens en els conflictes armats 2007).

Podem entendre que no totes les nenes i nens participen de la mateixa manera en els conflictes: poden ser utilitzats com a combatents, escuts humans, correus i, en el cas de les nenes, com a esclaves domèstiques i sexuals.

“Quan em van casar era una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic reti comptes pel que em va fer

Randa, 14 anys, va estar sota captivitat de l'Estat Islàmic

Una nena de 17 anys que es va escapar de Boko Haram (a Nigèria) després de ser segrestada i romandre captiva durant quatre anys, va descriure la vida en el bosc de Sambisa: “[El meu] malvat ‘espòs’ sempre em pegava […] Les meves activitats diàries incloïen resar, cuinar quan hi havia menjar, [i] assistir a lliçons de l'Alcorà. No ens permetien desplaçar-nos, ni visitar amistats. Va ser una experiència horrible. Vaig ser testimoni de diferents càstigs, des de trets fins a lapidacions i assots amb vara”.

La Randa, una nena de 14 anys que en va passar cinc sota captivitat de l'Estat Islàmic a l'Iraq, va dir: “Quan em van casar era una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic reti comptes pel que em va fer”.

La violència sexual contra les nenes, per part dels mateixos grups que les recluten, o utilitzada aquesta violència contra elles com a arma de guerra, les posa en una situació d'especial vulnerabilitat. Les joves queden exposades al contagi de malalties de transmissió sexual i les seves seqüeles, a més de patir lesions, embarassos no desitjats, i exposar-les al risc de perdre la vida, abans, durant i després del part sense atenció mèdica ni cures sanitàries adequades a la seva immaduresa física per a ser mares. Aquestes nenes són responsables, al seu torn, d'altres criatures que representen i recorden una situació traumàtica difícil d'oblidar. Especialment són nenes exposades a patir l'estigma social de la maternitat primerenca, i que són rebutjades per les seves comunitats i famílies d'origen després dels conflictes, durant els processos de desarmament i desmobilització, de manera que troben tota mena d'obstacles per a la seva reinserció social.

Nenes desplaçades internament

Les nenes desplaçades internament utilitzades en conflictes armats per la milícia local, caminen pels voltants d'un refugi segur per a nens i nenes rescatats a Mwene Ditu, a la província de Kasai Oriental a la República Democràtica del Congo, el 15 de març de 2018. © REUTERS / Thomas Mukoya

Els programes de reinserció que els governs i l'ONU articulen per reparar aquestes víctimes, nenes, nens i joves exsoldats, són de difícil accés, però sobretot per a les dones joves que queden en situació de més desprotecció, desarrelament social i econòmic.

Em pregunto si, en general, la reparació a aquests nens i nenes, i en concret pel que fa als greus danys psicològics, és possible amb suport professional, garantint l'accés a teràpies psicològiques, fins i tot psiquiàtriques, duradores i eficaces. Imagino vides truncades amb serioses dificultats per a un posterior desenvolupament personal i procés de recuperació social. La normativa internacional preveu programes i serveis de reinserció als quals han de tenir dret aquestes víctimes, i en els quals ONU treballa sobre el terreny, monitorant i negociant amb els països en conflicte, on malgrat aquesta tasca, es continua reclutant joves de menys de divuit anys.

"L'exèrcit de Nigèria ha d'alliberar tots els nens i nenes detinguts de manera arbitrària i posar fi a altres abusos que semblen destinats a castigar milers de menors que, a més, en molts casos han estat víctimes de les atrocitats de Boko Haram. Un compromís amb l'educació infantil i la recuperació psicosocial podria suposar el principi d'un nou camí per al nord-est del país.” Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.

La Representant Especial del Secretari General per a la Qüestió dels Nens i els Conflictes Armats de l'ONU, Virginia Gamba ens recorda que el 2020, i a causa de la pandèmia desencadenada per la COVID-19 i fins avui, s'ha hagut de suspendre el treball de camp per desmobilitzar i reparar aquestes víctimes. Per aquest mateix motiu, s'ha incrementat el reclutament, i el tancament de les escoles ha deixat nenes, nens i adolescents en situació de més vulnerabilitat enfront de la devastadora acció d'exèrcits i grups armats.

Hem d'adoptar un paper actiu com a societat civil i demanar responsabilitats als governs, empreses d'armament i grups armats perquè posin fi al reclutament de nens i nenes soldats"

Finalment vull recordar una qüestió d'identitat compartida que ens acosta més a la vivència d'aquestes víctimes: a Espanya també vam tenir un gran conflicte armat. Fa vuitanta anys vam viure una guerra (1936-1939). La majoria de les persones de mitjana edat hem crescut i viscut entre víctimes, nenes i nens de llavors. Els nostres pares i mares, àvies i avis durant tota una vida i en silenci van continuar sentint la por de sobreviure a un conflicte armat. Llavors se segrestava, torturava, empresonava, es bombardejava i privava de béns essencials a la població. Molts nens i nenes van créixer amb por, van sentir el rebuig social i van haver de superar la pèrdua i desaparició dels seus familiars, durant anys de negació i amnèsia col·lectiva. Els seus danys físics i psicològics no han estat mai reconeguts ni reparats. Llavors també es reclutava persones adolescents. Encara tenim viva una generació de supervivents que van ser víctimes i testimonis de violacions de drets humans i que van transmetre als seus fills i filles els seus dols, la seva incertesa i la por a l'abandonament. Per aquest motiu podem i hem de desenvolupar prou empatia per a acostar-nos als danys físics i emocionals dels nens, nenes i joves dels conflictes armats actuals.

Hem d'adoptar un paper actiu com a societat civil i demanar responsabilitats, tant al nostre govern com a les empreses d'armament i a la resta de governs, o als qui són directament responsables del reclutament de nens, nenes i joves. A més, exigim a l'empara de la normativa internacional, més polítiques de protecció materialitzades en recursos destinats a la reparació i al tractament mèdic, a l'educació i formació professional per a la reinserció d'aquests nens, nenes i joves, principals víctimes de violència en les situacions de conflicte bèl·lic.