Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons

Sara Gilbert és una vacunóloga britànica professora de vacunologia a la Universitat d'Oxford i cofundadora de Vaccitech. © Oxford University

Blog

Dones de ciència després de la vacuna contra la COVID-19

Per Vega Alonso del Val (@VegaAlonsoV), col·laboradora d’Amnistía Internacional,

Les vacunes contra el coronavirus passaran als llibres de text com una de les fites dels anys 2020 i 2021, i també les dones que han liderat el seu desenvolupament. Les seves aportacions i noms no han de ser oblidats o ficats en un calaix com ja hem vist en altres casos al llarg de la Història perquè la societat no acceptava que una dona liderés recerques o aportés idees poc convencionals per a certes èpoques. Dones científiques que malgrat la seva brillantor intel·lectual i del treball desenvolupat no han estat reconegudes com es mereixen. Totes elles haurien d'aparèixer en els llibres de text perquè, lluny dels estereotips, les dones també som de ciències.

Kizzbetia Corbett

Retrat de la científica Kizzmetia Corbett, que ha liderat el desenvolupament de la vacuna contra el coronavirus als Estats Units. © Kizzmekia Corbett, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

El camí cap a la vacuna

Chen Wei, Kizzmekia Corbett y Sarah Gilbert estan darrere del desenvolupament de les principals vacunes contra la COVID-19. L'epidemiòloga Chen Wei lidera el projecte de la vacuna a la Xina. Quan va començar tot, va viatjar a Wuhan, la zona zero, per iniciar el seu treball contra la pandèmia. Coneguda com la ‘terminator’ dels virus, ha treballat també contra l'Ebola, l'àntrax i la SARS, i és la responsable de la lluita al país contra tota mena de virus.

La SARS va ser també focus d'estudi de la biòloga Kizzmekia Corbett, que ha liderat el desenvolupament de la vacuna contra el coronavirus als Estats Units. Ha estudiat la resposta dels anticossos humans als virus, com el dengue, i en els últims anys ha treballat en una vacuna per a la família dels coronavirus. A més, s'ha fet bastant coneguda en xarxes socials per explicar i acostar els seus assoliments científics a la població jove a manera d'inspiració.

A Maryland, els Estats Units, la científica Nita Patel lidera també un equip de recerca sobre una altra vacuna contra la COVID-19.

Per la seva banda, la doctora Sarah Gilbert ha dirigit el desenvolupament de la vacuna de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, amb un equip de 300 persones. Compta amb 15 anys de trajectòria dedicada al desenvolupament de vacunes. Va començar estudiant la malària, ha fet front a la Síndrome Respiratòria del Mitjà Orient (MERS), l'Ebola, l'hepatitis B, i ha aconseguit crear la vacuna universal contra la grip estacional.

Més noms. Isabel Sola, microbiòloga i viròloga, porta 25 anys estudiant la família dels coronavirus. En el Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC codirigeix amb Luis Enjuanes un equip que desenvolupa també una vacuna per combatre la pandèmia. Anteriorment ja havia treballat en prototips de vacunes contra la SARS i la MERS.

Les vacunes contra la COVID-19 basades en gens -i no en proteïnes- són una realitat gràcies a les recerques de la bioquímica Katalin Karikó i el seu anomenat ‘ARN missatger’, a pesar que durant anys li van rebutjar constantment el finançament per a aquests estudis. Per aquest descobriment, part de la comunitat científica la considera la “mare de la vacuna” contra el coronavirus.

Katalin Karikó

Katalin Karikó, bioquímica. Part de la comunitat científica la considera la “mare de la vacuna” contra el coronavirus.

La ciència també és de les dones

Tots aquests treballs contribuiran a frenar la pandèmia i canviar el món, com les recerques d'altres dones científiques els estudis de les quals han canviat la ciència. Dones que, en moltes ocasions, no apareixen als llibres de text, però sense les quals l'evolució de la ciència no hauria estat la mateixa.

Posem-ne alguns exemples: Barbara McClintock i els seus “gens saltironants”, Marie Curie i la radioactivitat, Ada Lovelace i la programació, Hedy Lamarr i el seu sistema precursor del wifi, Henrietta Leavitt i la lluminositat de les estrelles, Mae Carol Jemison, enginyera, metgessa i astronauta, Katherine Goble Johnson i la seva contribució als programes de la NASA, Margarita Salas, precursora de la biologia molecular a Espanya, o Ángeles Alvariño i el seu descobriment de 22 espècies marines. La llista és interminable.

Margarita Salas

Margarita Salas, precursora de la biologia molecular a Espanya. ©UNED Universidad Nacional de Educación a Distancia, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons

L’efecte Matilda o per què els mèrits de les dones són menys mèrits

Les recerques de totes elles reflecteixen la seva passió per la ciència i el saber, malgrat les traves que van trobar al llarg de la seva carrera professional en una societat patriarcal que, o bé les va tractar com a inferiors en moltes ocasions, llevant rellevància als seus mèrits, qüestionant la seva capacitat científica, negant les seves aportacions i descobriments, o bé va atorgar l'autoria dels seus treballs a companys de recerca o, fins i tot, als seus propis marits. Aquesta discriminació de la dona científica es coneix com l’“efecte Matilda”, un fenomen que va descriure per primera vegada l'activista Matilda Joslyn Gage. D'aquí el seu nom.

Un dels exemples més importants en aquest sentit és el de Rosalind Franklin, que va obtenir l'estructura de l'ADN. No obstant això, la seva feina no va ser reconeguda fins passats els anys i el mèrit va ser llavors per als seus companys James Watson i Francis Crik, la qual cosa els va portar a rebre el Premi Nobel el 1962.

Per què ens sonen Albert Einstein, Isaac Newton, Santiago Ramón y Cajal o Louis Pasteur, i no tant Dorothy Crowfoot, Katherine Johnson, Mary Anderson o Grace Murray Hopper? El treball de recerca i els assoliments científics no haurien de tenir menys crèdit si porten la signatura d'una dona. Els seus noms no haurien d'haver quedat en un segon pla, perquè amb això s'ha invisibilitzat l'aportació de brillants investigadores a la ciència, ha esborrat models a seguir per a nenes i adolescents i ha fomentat els estereotips de gènere dins d'aquest camp. No podem ignorar la feina del 50 % de la població.

Malgrat els avanços en els últims anys, la bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. Segons la UNESCO, menys del 30 % de les persones investigadores arreu del món són dones i tan sols un percentatge similar d'estudiants trien una carrera relacionada amb les ciències.

Chen Wei

Chen Wei, epidemiòloga que lidera el projecte de la vacuna a la Xina. © Li Xiang/Xinhua

Referents per fomentar la vocació de nenes científiques

Hi ha diversos col·lectius que treballen per fer front a aquesta disparitat. Entre ells, l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues que, amb la seva campanya #NoMoreMaltildas, vol recuperar els noms i treballs de dones com Inge Lehmann i els seus estudis sobre el nucli de la Terra, Emmy Noether, amb les seves revolucionàries teories de la física i mare de l'àlgebra moderna o Marie Tharp i el primer mapa científic de tot el sòl oceànic. També lluiten perquè la vocació científica de moltes nenes no s'apagui per culpa de l’estereotip que la ciència és cosa d'homes.

En el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència -que va instaurar l'ONU el 2015- es pretén aconseguir la igualtat de gènere, amb accés i participació equitativa en aquesta matèria. Una data que ens convida a recordar que el paper de la dona en la ciència ha estat i és fonamental. Que les nenes ho coneguin és vital perquè comptin amb referents en aquestes àrees, que les ajudin a impulsar les seves competències i vocacions, a no trobar cap límit en preguntar-se fins a on poden arribar. La ciència és també cosa de dones.