La discriminació positiva corregeix situacions de desigualtat i fa caure estereotips

Periodista, professora de la Universitat Oberta de Catalunya, defensora dels drets humans compromesa, Ana Bernal-Triviño acaba de ser guardonada pel Ministeri d'Igualtat per la seva tasca en l'erradicació de la violència contra les dones. Ha publicat diversos llibres, entre ells, No manipuléis el feminismo. Una defensa contra los bulos machistas. Hem parlat amb ella sobre la discriminació positiva.

Què és la discriminació positiva?

Són accions dirigides a reduir pràctiques de discriminació contra col·lectius exclosos i marginats. La seva funció és corregir una desigualtat. En el cas de les dones, la meitat de la població, es preveuen accions per intentar corregir aquesta situació.

Contra quines desigualtats lluita la discriminació positiva?

Un dels millors exemples i el més quotidià que podem veure és la disparitat salarial, el que coneixem com a bretxa salarial, és a dir, la diferència entre el que cobren una dona i un home per fer la mateixa feina. Moltes vegades la diferència no està en el sou base, sinó en els complements que s'hi afegeixen. Les dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) reconeixen que a Espanya el 20 % de les dones cobren menys que els homes. Això impedeix que aquestes dones es desenvolupin en igualtat de condicions en la societat perquè si una persona cobra menys, és menys probable que tingui millors condicions de vida. A llarg termini també afecta la teva jubilació.

Ana Bernal-Triviño, la Mañana de la 1, © Javier Herráez

Com sorgeix el concepte de discriminació positiva?

Va néixer als Estats Units a partir de la segregació racial de la població negra entre la població nord-americana. En el cas de les dones, sempre han tingut, i continuen tenint, molt més difícil l'accés al mercat laboral, sobretot en igualtat de condicions. Continuen fent les feines més precàries, tant per sectors com per condicions laborals. Per exemple, amb més llocs de treball temporals, cobren menys i amb horaris que limiten el desenvolupament professional de les dones perquè moltes treballen a temps parcial per poder compaginar la feina amb les tasques domèstiques i la cura de la família. Això produeix dues situacions. Una, l’anomenat terra enganxós, és a dir, el cas de les dones per a les quals la situació de la casa i la cura constitueixen un potent adhesiu que els impedeix progressar en una professió. D'altra banda, tenim el sostre de vidre. Per a les dones que aconsegueixen estudiar, millorar la seva formació i tenir més mèrits professionals, arriba un moment en què no poden anar més enllà, que hi ha un sostre, que és invisible, que els impedeix avançar perquè aquesta escalada de poder en els càrrecs directius està representada per una majoria d'homes. Això significa que hi ha un tracte desigual en la distribució de la feina.

La discriminació positiva, ofereix privilegis o és equitat?

No podem anomenar privilegi una cosa que consisteix a cobrar el mateix. No la podem anomenar privilegi si fomenta la igualtat d'oportunitats perquè no tothom forma part de la mateixa posició. Si tu apliques una política, has de donar una igualtat de condicions. Sempre poso l'exemple de dues persones que no poden veure el que està passant darrere d'una paret d'un metre d'alçada. Si a cada una li dono un banc de 30 cm perquè s’hi enfili, puc pensar que estic sent igualitària, però cometo l'error de no contemplar per endavant una desigualtat inicial, ja que cada persona té una alçada diferent. Si un fa 1,85 cm i l’altre fa 1,50 cm, perquè els dos arribin a la mateixa finalitat -que és veure-hi per sobre del mur- hauria de donar un banc més alt a la segona persona. Això no és discriminar sinó donar les mateixes oportunitats i que les dues persones assoleixin el mateix objectiu. El seu punt de partida és desigual. Si les dades estadístiques ens diuen que les dones es troben en una situació d'inferioritat en el mercat laboral i amb pitjors condicions laborals, vol dir que hem de corregir aquesta situació.

Quins són els principals avantatges de la discriminació positiva?

Quan veiem imatges, per exemple, de l'inici del curs del Consell General del Poder Judicial o d'altres institucions trobem una representació irreal en la qual aquestes posicions de poder estan en mans d'homes. La discriminació positiva acaba confirmant una representació real del món. Els seus avantatges serien aquesta representació real, afavorir la creació de referents per als dos sexes, contribuir a enderrocar estereotips, equiparar rols i demostrar que les dones tenen la mateixa capacitat de desenvolupar llocs de treball en igualtat de condicions. També permet formar una equitat real, i sobretot, permet millorar les condicions de vida d'aquelles persones que queden excloses, en aquest cas, del mercat laboral, per una qüestió que no té res a veure amb la seva formació o mèrits sinó en funció del sexe.

Un dels enganys que intenta trencar en el seu llibre és el que afirma que "les quotes són un problema, i no la solució". Com el podem desmuntar?

El problema no són les quotes. El problema és que hi ha una posició històrica de desigualtat de les dones en el marc laboral i en molts altres. El problema és el masclisme i una estructura patriarcal. Les quotes no són un factor de discriminació. El mateix Tribunal Constitucional a Espanya va donar suport a l'establiment de quotes i va afirmar que aquesta mesura no vulnera l'article 14 de la nostra Constitució i la prohibició de la discriminació per raó de sexes, perquè precisament pretén corregir una situació de desigualtat.

Les veus crítiques diuen que la discriminació positiva crea més desigualtat o és paternalista. Com valores aquests arguments?

Són les veus típiques de la gent del patriarcat i el masclisme, que es beneficien d'aquesta situació de poder en la qual no han qüestionat que parteixen d'una situació d'avantatge i que senten com una ofensa o un atac l'aplicació d'aquesta mena de mesures per corregir la discriminació. Són mesures que no poden generar més desigualtat quan justament el que corregiran és una desigualtat de partida. El que no és natural és l'ordre de partida que tenim. Tampoc és paternalista. És gairebé més paternalista haver de dependre del vistiplau d’homes que sovint en el mercat laboral tenen menys currículum que les dones que estan entrevistant.

No hi hauria d'haver debat sobre la qüestió quotes sí o quotes no?

Si hi ha gent que encara no ho entén en aquesta societat, podem fer aquest debat. La qüestió és que realment no impedeixin el desenvolupament i la pràctica de les lleis. També depèn de si es preveuen o no sancions. Per exemple, Noruega sí que s’hi va comprometre des de 2003 i el nombre de conselleres d'empreses ha passat del 3 % al 40 %. Hi ha hagut resultats similars a Itàlia, França, Bèlgica, Holanda o el Regne Unit. Crec que cada país ha d'establir la seva pròpia política de quotes. Tant de bo que un dia no calguin.

Les quotes són la solució definitiva?

Són part de la solució. L'establiment sovint es limita als sostres de vidre i no a altres situacions d'un mercat encara més precaritzat. No són la solució definitiva, però són la solució mínima i indispensable per començar a canviar el mercat laboral. La quota només és una part. També s'han de millorar les condicions d'aquests llocs de treball, de sou, d'horaris, de conciliació familiar...

Ana Bernal-Triviño a la presentació del seu llibre. © RTVE

On podem veure més exemples de discriminació positiva?

També podem trobar-los en l'ús de la llengua, en un ús que no sigui sexista, que no discrimini la meitat de la població. Per tot això va sorgir la Llei d'igualtat de 2007, amb la intenció de corregir aquestes desigualtats prèvies entre homes i dones.

La COVID-19 pot augmentar la desigualtat de gènere i, per tant, frenar l'equitat?

Sí, de fet ja ho estem notant. Des de diverses institucions, ja es comença a analitzar aquest impacte. Si ja hi havia una situació prèvia de desigualtat en el mercat laboral i en les cures, la pandèmia l'ha agreujat. Durant el confinament, la cura dels nens i la llar van recaure gairebé íntegrament en les dones, i això suposa una càrrega mental psicològica més gran. També hi ha el problema de la conciliació. A més, les dones maltractades no es beneficien del teletreball perquè en aquestes condicions el maltractador les controla encara més. La pandèmia obre un nou marc que hem d’analitzar.