Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Taller celebrat per COGAM en un centre escolar ©COGAM

Taller celebrat per COGAM en un centre escolar ©COGAM

Blog

Tallers de Diversitat LGTBI: prevenir l’assetjament, empoderar i sensibilitzar per a la diversitat

  • Des de 1994, el Colectivo de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales de Madrid (COGAM), posa a disposició dels centres escolars de la Comunidad de Madrid els seus tallers de diversitat LGTBI per prevenir l’assetjament escolar, sensibilitzar per l’acceptació de la diversitat afectivosexual i de gènere i empoderar l’alumnat amb una identitat o orientació sexual diversa. Parlem amb la Sara Guilló, psicòloga social i tècnica d’educació i atenció i orientació a joves del col·lectiu, sobre aquests tallers que imparteixen desenes de voluntaris en una mitjana de 40 instituts, tant públics com privats. Pel camí surten temes com diversitat -no només afectivosexual i de gènere, sinó cultural i religiosa-, democràcia, llibertats i drets humans.
Juan Ignacio Cortés, col·laborador d’Amnistía Internacional,

-Quin percentatge de l’assetjament escolar té a veure amb una orientació afectivosexual percebuda com a diferent de l’heterosexual?

-Les nostres dades indiquen que un 6 % de l’alumnat ha patit agressions físiques LGTBIfobes i el 67 % de l’alumnat ha presenciat agressions verbals LGTBIfobes.

-És una incidència molt alta.

-La LGTBIfòbia està molt normalitzada. Quan es produeixen agressions físiques es prenen mesures i el mateix alumnat ho denuncia, però les humiliacions més subtils com ara insults o burles estan totalment normalitzades fins i tot per les mateixes víctimes.

-Quan examinem aquesta i altres classes de violència, sempre sorgeix la pregunta de si han augmentat els casos, o si són més visibles perquè es denuncien més.

-La sensibilitat davant l’assetjament LGTBIfob ha augmentat molt gràcies a les lleis de protecció al col·lectiu LGTBI. També hi ha més visibilitat perquè els menors manifesten més públicament la seva identitat i orientació de gènere i això genera confrontació. En els últims anys, a més, ha calat entre la població juvenil i part del professorat el discurs d’odi de la ultradreta.

-Dieu que fa 10 o 15 anys la violència era més física i que ara és més psicològica o a través de les xarxes.

-El cyber-bullying LGTBIfob arriba a nivells alarmants i augmenta enormement la vulnerabilitat de les víctimes. En aquesta mena d’assetjament hi participen no només companys del centre, sinó persones alienes a aquest i fins i tot anònimes. Hi ha més espais per a un assetjament que fins i tot envaeix la pròpia llar.


Sara Guilló, psicóloga social y técnica de educación y atención y orientación a jóvenes ©COGAM

-Posar-se davant d’un grup d’adolescents per parlar de diversitat sexual i afectiva segur que exigeix tenir valor. Imagino que n’exigia moltíssim més fa gairebé 30 anys.

-Hi ha hagut una gran evolució. Els que impartien els tallers s’enfrontaven a humiliacions o fins i tot intents d’agressions físiques. Ara hi ha molta més acceptació, tot i que, insisteixo, detectem un retrocés.

-Sovint recorren a la dramatització. Continua costant parlar de sexe?

-Entre la gent jove, no. Ara tenen molta més informació sobre sexe a les xarxes i els mitjans. Una altra qüestió és la qualitat d’aquesta informació.

-Per un menor, avui encara és un problema dir als pares que no és heterosexual?

-A les famílies s’hi continuen trobant barreres. Moltes mostren aquesta actitud de respecte davant del col·lectiu LGTBI, però els costa acceptar la diversitat en els seus fills i filles.

-Hi ha una correlació entre nivell socioeducatiu d’un centre o una família i l’acceptació de la diversitat afectivosexual i de gènere?

-La LGTBIfòbia, igual que el masclisme i altres formes de discriminació, està present en totes les classes socials. Sí que va associada a la visibilitat. A mesura que ens allunyem del centre de Madrid cap a poblacions petites en les quals hi ha menys visibilitat de la diversitat, hi ha més discriminació.

 

aller celebrado en un centro educativo ©COGAM

-La gent i els polítics que s’oposen a aquests tallers argumenten que els pares tenen dret a decidir a quina informació es veuen exposats els seus fills i filles.

-Els continguts curriculars són els que marca la llei i inclouen l’educació per la diversitat i els drets humans. Cal educar en el respecte a la diversitat afectivosexual i de gènere per prevenir l’assetjament i tenir societats obertes i respectuoses amb els drets humans.

-Més enllà de l’escola, les xifres d’agressions LGTBIfobes al nostre país creixen cada any.

-Com a l’escola, el repunt té a veure amb els discursos d’odi i amb el fet que cada cop més persones viuen la seva identitat i orientació afectivosexual i de gènere obertament i lliurement.

-També augmenta la utilització política de la LGTBIfòbia. Madrid revisarà les seves lleis en aquest camp. És una causa o un símptoma?

-Per mi, una causa. Determinats discursos generen en part de l’opinió pública una visió negativa del col·lectiu LGTBI que està darrere del repunt d’agressions.

-A Hongria el govern prohibeix parlar de diversitat sexual a les escoles i als mitjans. Són situacions comparables?

-És una mostra de fins a on podem arribar si ens relaxem, si traiem importància a aquests discursos i no actuem.

-Com es pot contrarestar aquest retrocés?

-L’educació afavoreix que les futures generacions siguin més inclusives i respectuoses amb la diversitat, però cal sensibilitzar tota la població. La feina en productes d’oci com sèries o pel·lícules, xarxes i mitjans de comunicació és molt important. I s’ha de seguir al peu del canó de l’activisme i la política.

Si en voleu més informació o concertar tallers amb COGAM podeu visitar la seva pàgina web en aquest enllaç​​​​​​​.