El Dia Internacional dels Migrants, 18 de desembre, Amnistia Internacional assenyala cinc grans qüestions de drets humans, amb moltes ombres i llums, que identifica aquest 2020.
El tancament de fronteres durant la pandèmia, l'amuntegament al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla, l'augment d'arribades a les Canàries en caiucs, sense que hi hagués un mecanisme d'emergència preparat per a aquest augment, les sentències sobre expulsions a través de la frontera sud de les persones que salten la tanca a Ceuta i Melilla... Han passat moltes coses en aquest tràgic 2020 amb les persones migrants i refugiades com a "protagonistes", encara que fos amb un protagonisme que ni ells mateixos desitjaven.
Persones refugiades i migrants, entre elles alguns menors d’edat, s’escalfen a la vora del foc mentre intenten entrar a Grècia des de Turquia, 1 de març de 2020 a Edirne, Turquía. © Burak Kara / Getty Images
Tancament de fronteres i suspensió del dret a migrar
Per primera vegada en la història recent, els estats europeus van tancar les fronteres el març del 2020 amb motiu de la declaració de l'estat d'alarma per combatre la COVID-19. En el dia d’avui, 18 de desembre, amb prou feines es permet l’arribada de nacionals d’uns pocs estats de fora de la UE, sense que s’hagi previst cap mesura per permetre l'arribada de persones estrangeres que necessiten protecció per altres mitjans.
La lluita contra la COVID-19 ha servit de justificació perquè els governs ignorin els tractats internacionals en matèria de drets humans, l’aplicació dels quals sembla que ha quedat en suspens durant tot l’any 2020. El dret a buscar refugi en un tercer Estat a la pràctica ha quedat suspès, sense que els governs hagin proposat alternatives humanitàries.
L'absència de vies legals i segures, el ferotge control de les fronteres exteriors europees i el deteriorament econòmic de les seves comunitats d'origen, agreujat per la pandèmia, poden ser les principals causes que han obligat moltes persones a emprendre rutes més llargues i perilloses d’accés a Europa, com la de les Canàries.
Migrants africans després d’arribar a la costa de l’illa de Gran Canaria, el diumenge 1 de novembre de 2020. © Foto AP / Javier Bauluz
Del CETI de Melilla al moll d'Arguineguín a Canàries
Pel que fa a Espanya, l'actual crisi a les Canàries és motiu de gran preocupació perquè s’han incrementat considerablement les arribades de persones migrants en els últims mesos, malgrat la perillositat de la ruta, que s’ha cobrat moltes vides durant el 2020, més de 500 del començament d’any ençà, essencialment entre octubre i novembre.
Malgrat que des de principis d'any, les arribades per aquesta via van començar a augmentar, la gestió per part de les autoritats ha estat envoltada d'improvisació, i s’han desatès fins i tot les necessitats més bàsiques de les persones migrants, entre les quals hi havia possibles refugiats.
Un cop més, la resposta institucional ha estat la implementació de la política d'obstaculitzar els trasllats a la península com a forma de dissuasió. I, com a resultat, han tornat a permetre la posada en marxa de campaments per acollir migrants i refugiats, que no respecten les condicions de dignitat i seguretat dels que es veuen obligats a viure-hi. Les imatges del moll d'Arguineguín són només una mostra de l’absència d’una vertadera política en matèria migratòria.
També a Melilla, Amnistia Internacional ha denunciat que des d’abans de l’inici de la pandèmia ja s'estaven incomplint els estàndards internacionals sobre les condicions d'acollida de les persones migrants i sol·licitants de protecció internacional.
L'amuntegament al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla, o l'ús d'instal·lacions no aptes per acollir persones que es van crear durant la pandèmia, com la plaça de toros de la ciutat, en unes condicions deplorables, són espais on els protocols sanitaris s’han aplicat deficientment.
Amnistia Internacional va posar en marxa una campanya demanant el trasllat urgent de les persones més vulnerables a centres adequats en altres zones del país, així com una acollida i unes condicions sanitàries dignes per a totes elles.
Persones refugiades i migrants són rescatades per membres de l’ONG espanyola Proactiva Open Arms després de sortir de Líbia tractant d’arribar a sòl europeu a bord d’un bot abarrotat, 11 de novembre de 2020. © Foto AP / Sergi Camara
Criminalització de la solidaritat a aquells que ajuden les persones migrants
Davant d'una política migratòria que posi en primer lloc la defensa de la vida, tant els governs europeus com les institucions europees han continuat criminalitzant individus o organitzacions que intentaven ajudar les persones migrants.
Així ho va denunciar Amnistia Internacional en un informe publicat el març de 2020, en el qual assenyalava que s’han desplegat una sèrie de mesures restrictives, sancionadores i punitives contra persones i grups que defensen els drets de la població en moviment, amb decisions com l'ús de les normes d'immigració i contra el terrorisme per restringir indegudament el dret a defensar els drets humans.
A tot Europa, es processa i s’assetja les persones per actes de solidaritat amb persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants, com ara proporcionar roba d'abrigar, oferir refugi i salvar vides al mar quan els mateixos estats no ho fan. En castigar els que s'ofereixen per alleujar les deficiències existents, els governs europeus fan que les persones en moviment encara estiguin en situació de més perill.
En el cas de les autoritats espanyoles, l'amenaça de multes de fins a 901.000 euros al vaixell humanitari Open Arms després de posar el rumb de nou cap al Mediterrani central des de Nàpols el juny del 2019, ha estat un exemple d'aquesta pràctica.
Protesta exigint la reubicació de les persones refugiades que es van quedar sense casa després de l’incendi que va destruir el campament de Moria a l’illa grega de Lesbos, 17 de setembre de 2020. © AP / Francisco Seco
Un any de sentències importants per als drets de les persones migrants i refugiades
En una primera sentència, la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans considera que l'Estat espanyol no va transgredir el Conveni Europeu de Drets Humans en tornar immediatament al Marroc N.D. i N.T., dues persones subsaharianes que van intentar accedir a Melilla a través de la tanca, ja que -des de la seva argumentació- l'absència d'un procediment administratiu de retorn i altres garanties procedimentals no es consideren incompliments reivindicables davant d'una entrada irregular, basant-se en una falsa premissa de possibilitat d'accés legal i segur dels sol·licitants. Tant pels termes en què s'expressa com pel precedent que genera, aquesta sentència és un cop dur per als drets de les persones refugiades i migrants.
Més recentment, el Tribunal Constitucional espanyol s’ha pronunciat sobre la constitucionalitat de la Llei de seguretat ciutadana, que va modificar la Llei d'estrangeria mitjançant la introducció d'una nova figura, el "rebuig en frontera", aplicable només a Ceuta i Melilla.
Aquesta aparent "empara" judicial no ens pot fer oblidar que les devolucions sumàries són pràctiques que vulneren els drets humans, ja que l'aplicació pràctica de garanties de dret internacional, com ara l'accés als procediments de sol·licitud d'asil i a recórrer contra qualsevol decisió, no és compatible amb l'expulsió immediata del territori europeu.
L'últim pronunciament judicial especialment rellevant d’aquest any és del Tribunal Suprem, que en una sentència del juliol va reconèixer el dret de les persones sol·licitants d'asil a Ceuta i Melilla a la llibertat de circulació per tot el territori de l'Estat.
Aquest pronunciament revoca una pràctica administrativa que consisteix a restringir a les persones sol·licitants d'asil la circulació únicament per la seva respectiva ciutat autònoma, sense permetre'ls traslladar-se a la Península.
Un migrant mira a través d’un reixat semiderruït. © Foto AP / Michael Svarnias
Tancament provisional dels Centres d’Internament d’Estrangers
Una de les poques fites que ens ha donat motius de celebració aquest 2020 ha estat la buidada de tots els centres d’internament d'estrangers (CIEs) d’Espanya a l'abril, davant la constatació de l'Administració de la impossibilitat d’executar expulsions en el context d'una pandèmia.
No obstant això, aquests centres s'han reobert al setembre, tot i que les condicions sanitàries no han millorat considerablement des de la primavera ni al nostre país, ni als països d'origen de les persones internades.
D'altra banda, en l'últim trimestre d'aquest any s'han fet els primers vols de repatriació des de la declaració de l'estat d'alarma, i s’han tramitat ordres de devolució des de les Canàries sense que les persones puguin rebre l'assistència lletrada adequada, tal com exigeix el dret internacional de drets humans.
Al setembre, la Comissió Europea va presentar el nou pacte sobre migracions que ha de consolidar la política europea centrada gairebé exclusivament a retornar totes les persones que arribin de forma irregular. Els pocs mecanismes que permeten l'arribada legal a Europa pràcticament han desaparegut.
En el Dia Internacional de les persones Migrants, recordem als i les líders que advoquin per abordar les pràctiques que envolten les migracions partint de la base que la migració és un dret humà, i que posin al centre la dignitat de totes les persones. Cal impulsar mecanismes que facilitin la transparència i permetin la rendició de comptes quan es vulnerin els seus drets.
És hora que els nostres mars i oceans, que han estat una gran tomba durant anys, deixin de ser-ho d’una vegada, i perquè així sigui és improrrogable que es prioritzi el respecte a la vida de les persones i la llibertat de moviments.