Els i les yazidites són una comunitat que viu principalment al nord de l’Iraq, tot i que també habiten zones de l’Iran, Síria i Turquia. Parlen kurmanji, dialecte del kurd, i practiquen una religió mil·lenària.
El grup armat autoanomenat Estat Islàmic (EI) els perseguia com a infidels. Una Comissió de l'ONU va qualificar de genocidi els crims de guerra i contra la humanitat comesos per EI a la comunitat yazidita de l’Iraq entre 2014-2017.
Quan capturava un poblet yazidita, l’Estat Islàmic separava sistemàticament les dones, les nenes i els nens petits dels homes i els nens grans. Els homes i els nens grans que es negaven a convertir-se a l’Islam eren executats. Els que s’hi convertien eren destinats a fer treballs forçats.
Els nens més petits de 12 anys solien quedar a cura de les seves mares, fins i tot quan les dones eren venudes com a esclaves. No obstant això, els nens de més de 7 anys podien ser traslladats a campaments militars per ser adoctrinats i entrenats com a soldats.
“No oblidaré mai el que em va passar. És una part de mi, com una marca. És dins meu per sempre. És el pitjor que li pot passar a qualsevol ésser humà, el més degradant. Quan vaig tornar... ningú em va fer costat, ningú em va donar la mà”
Sahir, reclutat per la força per l’ISIS a l’edat de 15 anys
Milers de nens i nenes de menys de 12 anys de la comunitat yazidita van ser segrestats, esclavitzats, torturats, obligats a lluitar, violats, assassinats i sotmesos a altres violacions significatives dels drets humans.
Els nens i nenes supervivents retornats a les seves famílies arrosseguen problemes de salut física o mental i de vegades requereixen tractaments llargs i costosos; alguns no poden parlar ni entendre el dialecte kurd de les seves famílies que, al seu torn, no entenen l'àrab; no poden tornar a l'escola després de diversos anys d'absència; i s'enfronten a obstacles per obtenir els seus documents d'identitat.
La seva situació s’agreuja quan la tornada suposa trobar-se amb una família desconeguda: perquè eren nadons quan els van separar dels seus pares i ja no els coneixen, o bé perquè aquests han desaparegut i són uns altres familiars els que els acullen.
Avui dia, la major part de la comunitat yazidita de l'Iraq viu en campaments per a persones desplaçades. Tenen dificultats per satisfer les seves necessitats bàsiques i els aliments escassegen. En aquests camps no hi ha infraestructures higièniques i sanitàries adequades, ni personal especialitzat. Tot això dificulta molt l'accés als tractaments que necessiten aquestes noies i nois retornats, així com la seva integració en la comunitat.
Un nen yazidita s’abraça a la seva família després de ser alliberat de l’Estat Islàmic, el 2 de març de 2019. © REUTERS / Ari Jalal
“Em van vendre tantes vegades que ja ni me’n recordo. Al final em van obligar a casar-me. Jo era una nena. Quan vaig tornar no sabia parlar kurmanji. No vaig a l’escola. Ara tot és diferent, la religió, la vida, tot”
Randa, 14 anys, va patir esclavitud durant cinc anys
n cas especial és el de filles i fills concebuts a conseqüència de la violació de la mare durant la seva captivitat. Segons la tradició religiosa yazidita, perquè un nen o nena sigui considerat un membre de la comunitat ha de néixer de mare i pare yazidites, i per això moltes dones s'han vist obligades a renunciar als seus fills. Aquests nens i nenes estan en greu risc d'abandonament, i de ser víctimes de tràfic o d’altres violacions greus dels drets humans.
Malgrat que s’han fet passos importants per garantir i respectar els drets a la salut, l'educació, la identitat jurídica i la unitat familiar d'aquests nens i nenes supervivents, la investigació d'Amnistia Internacional, l'informe de la qual es va publicar al juliol, revela que les autoritats nacionals han de canviar dràsticament les seves polítiques i prioritats per garantir que els nens i les nenes supervivents reben una reparació completa per la violació dels seus drets i proporcionar-los el suport que necessiten. També han de garantir que els membres de l'Estat Islàmic que han comès crims retran comptes d’acord amb el dret internacional.