![[Translate to Catalá:] Fotografía intervenida | Princesa Luisa en su boda, 1871. Royal Collection. Wikimedia commons @Vetusta Audiolibros](/fileadmin/user_upload/encajeroto.png "[Translate to Catalá:] Fotografía intervenida | Princesa Luisa en su boda, 1871. Royal Collection. Wikimedia commons @Vetusta Audiolibros")
La Xarxa educativa a La Rioja ha participat amb els centres escolars en temes relacionats amb els drets humans en tots els nivells de l'ensenyament durant els catorze últims cursos acadèmics. Xerrades, tallers, teatre, debats, postals de "Regala les teves paraules", concurs escolar entre centres amb premis autonòmics i presència de defensors i defensores de drets humans protegits per Amnistia Internacional. També altres petites accions que fan reflexionar els joves sobre la necessitat no només de conèixer i manejar la gran constitució de la humanitat que són els drets humans en la seva vida quotidiana, sinó també de defensar aquests drets reconeguts a tota la ciutadania i aprendre a denunciar-los quan tinguin coneixement que són vulnerats de manera flagrant.
Un dels temes oferts en aquest curs per treballar amb l'alumnat de batxillerat va ser la violència contra les dones. Vam celebrar una jornada educativa interessant, activa i instructiva. Llegit prèviament, amb preguntes preparades per a la comprensió i debat, els i les joves es van presentar davant un text "antic" que exposava qüestions actuals: l'Antologia de contes d'amor titulada "El encaje roto", d'Emilia Pardo Bazán (Espanya, 1851-1921).
Més enllà d'aspectes literaris de gran valor creatiu destinats al professorat de Literatura, van presentar Emilia Pardo Bazán com una escriptora que defensava dels Drets Humans quan encara no havien estat promulgats. Pardo Bazán en les seves novel·les o articles periodístics parla sovint del tema que volíem abordar, però en la col·lecció de contes titulada "El encaje roto" ho fa de forma explícita. Tant li fa la classe social dels seus personatges, l'ambientació, la relació que hi ha entre la dona i l'home (en la majoria dels casos és la seva promesa, la seva esposa o la seva filla, però en altres no hi ha cap vincle entre ells) i el tipus de violència (la física, la psicològica, la sexual, la patrimonial, la social, la simbòlica): l'escriptora ofereix un ampli panorama de la violència de gènere i mostra actituds i comportaments que continuen vigents avui dia.
Alguns d'aquests contes de l'antologia els protagonitzen dones que no dubten a plantar cara al maltractador, o que s’adonen a temps de com és en realitat l'home amb el qual anaven a establir una relació, i actuen en conseqüència amb sentiment i voluntat femenina. En els contes es pot comprovar la divisió patriarcal que va definir el paper de les dones: filar, cosir, teixir, embellir els espais que habitaven, fer cistells, moldre gra, cuinar, parir fills. Sens dubte, l'evolució de la societat modifica aquestes conductes destinades a les dones d'avui. La història no és una cosa que afecti només algunes persones, ens envolta diàriament, bombardeja les nostres neurones des que naixem, ens conforma com a individus. Els humans repetim maneres i conceptes que contribueixen molt poc a la societat igualitària que desitgem.
Durant segles, la veu de les dones ha estat pràcticament absent en la literatura. Quan les dones han pres la paraula, moltes vegades els seus textos han estat menystinguts per ser considerats com el reflex d'experiències femenines. El caràcter, la creativitat d'Emilia Pardo Bazán, la seva seguretat davant la vida, li permetia narrar experiències de dones que patien a causa dels criteris patriarcals habituals en la societat del seu temps.
En un dels contes de Pardo Bazán, "El Indulto" (publicat el 1883 a la Revista Ibérica), elements com la violència femenina, domèstica i social juntament amb l'abús de poder, la por, la subordinació i l'escassa autoritat de les lleis del moment, proposen un panorama semblant al d'avui.
“¡Qué leyes, divino Señor de los cielos!... y no habrá algún remedio, mujer?... dicen que nos podemos separar después de una cosa que le llaman divorcio… y para eso, tendré que probar que mi marido me daba mal trato… pero como nadie lo oyó,… dice el abogado que se requieren pruebas claras”
"Incorpórese el marido y extendiendo las manos, mostró querer saltar de la cama al suelo. Antonia con la docilidad fatalista de la esclava, empezó a desnudarse…”
Emilia Pardo Bazán defensava els nous papers de la dona ja en el seu temps. Doña Emilia era una avançada en la reivindicació dels drets de les dones. Sembla que ben poc hem avançat si meditem sobre la multitud de dones que pateixen violència en qualsevol de les seves formes. El debat es va obrir parlant del dolor que pateixen avui les dones, en un alt percentatge, en la seva realitat més quotidiana. Les joves també el viuen.
Avui comptem amb lleis que van ser pioneres a Europa contra la violència de gènere. A la zona on som, La Rioja, la Llei 11/2022, de 20 de setembre, contra la violència de gènere va ser aprovada per unanimitat pel parlament autonòmic. Tanmateix, sembla que les lleis van per un camí i la conducta humana per un altre.
Els joves col·lectivament saben que, sense la seva col·laboració activa, no assolirem com a societat la igualtat entre homes i dones.
Un compromís actiu. Una polèmica sobre el dolor. Un dret humà sense debat.