“Som aquí per parlar d’educació, i és genial tenir assignatures en què aprenem valors, però és a través de la pràctica i l’experiència que s’acaben d’integrar aquests valors. Tenir un Grup Escolar d’Amnistía Internacional és una gran experiència i una gran posada en pràctica: esperit crític, compromís, justícia, tolerància, solidaritat, respecte i responsabilitat són alguns valors que nosaltres portem gràcies a aquest Grup. Sempre formaran part de mi i del que soc i espero que per a ells signifiqui el mateix”.
– Julieta, ex alumna del Grup Escolar IES Juan de Herrera.
Com sabeu, Amnistía Internacional és un moviment que aboca bona part dels seus esforços en la denúncia de vulneracions de drets humans, en la visibilització de les víctimes, en la investigació, la incidència i la mobilització.
Totes aquestes són funcions molt més que necessàries. Els drets humans són alhora un requisit indispensable per a la pau i una conseqüència d’aquesta. Ara bé, l’absència de conflicte armat no implica necessàriament viure en pau.
I és aquí també on entrem nosaltres: l’educació en drets humans és fonamental per canviar el món a mitjà i llarg termini. Per empoderar les víctimes, fomentar una cultura de pau i assolir una societat justa i igualitària.
Aquest és el compromís de les persones que vam assistir a la trobada online del dissabte 5 d’octubre, i també la principal motivació del Grup Escolar de l’IES Juan de Herrera ubicat a San Lorenzo de El Escorial, a la Comunitat de Madrid.
I és que vam poder comptar amb la presència d’un nodrit grup d’alumnes del Grup Escolar (així com exalumnes) amb una incansable inquietud i sensibilitat per la promoció i defensa dels drets humans. Van venir a explicar-nos quines són les experiències o els temes que els motiven més, i ens van parlar del dret a la protesta, de la mobilització en manifestacions, de Palestina, de defensors i defensores de drets humans, de pena de mort, dels delictes d’odi, del racisme i de la xenofòbia, de la conscienciació sobre la importància de l’educació en drets humans al professorat universitari... pur ADN d’Amnistía Internacional.
Els testimonis de les i els estudiants
D’aquesta manera l’Arturo defensa que "al final, el canvi ha de venir de l’educació". Per a ell, les passaclasses són una de les opcions més interessants perquè permeten "fer arribar el missatge a la resta de companys i realment ens escoltaven" i "donar a conèixer la situació del món". Per a ell, "la frase ‘informar-se per informar’ reflecteix bastant bé la finalitat del Grup".
Per a la Sara, Regala les teves paraules és una de les seves campanyes d’Amnistía Internacional favorites. Un dels casos que més la va impactar va ser el de Bernardo Caal (Guatemala) i l’efecte tan positiu que hi van tenir les postals que li van enviar mentre era a la presó: "ens va dir que les postals li havien encantat, que l’animaven a seguir allà a la presó, amb esperança de poder-ne sortir i poder seguir ajudant". Bernardo, després de sortir de la presó, va visitar l’institut IES Juan de Herrera, al qual pertany aquest Grup Escolar. La mateixa Sara, juntament amb una altra companya, van presentar i dinamitzar l’acte al qual van convidar el públic en general.
L’Ana S. va destacar la visita del Grup al centre CEAR de la seva localitat, on van fer activitats amb els residents del centre. Allà van escoltar testimonis de persones afganeses, russes i ucraïneses, entre d’altres, "moltíssims més testimonis bastant forts que un no pot ni començar a imaginar-se com és viure’ls". L’Ana S. arriba a la conclusió que "els mitjans de comunicació ens ofereixen una imatge distant i deshumanitzada del refugiat, i està molt bé tenir aquestes trobades entre nosaltres i gent de l’institut amb aquestes persones (...) per incloure-les en els nostres espais", així com que "molta part de l’odi ve de la ignorància".
D’una manera similar, a la Mati li preocupen enormement els missatges d’odi que hi ha pintats al voltant del seu institut. "El que més ens ha afectat dels missatges d’odi no és només és el dany que poden causar a la persona, sinó la desinformació que contenen. Em fa pena que aquesta gent no té ni idea del que està posant i no sap el dany que pot causar i quant pot afectar una persona". No només són pintades masclistes, homòfobes o racistes, sinó que arriben fins i tot a identificar clarament les persones contra les quals es dirigeixen aquests missatges. Així, afirma que li "trenca l’ànima saber que hi ha gent tan dolenta en aquest món i l’únic que puc fer de moment és això" (en relació amb el seu activisme en el Grup Escolar).
Al Miguel li preocupa que la situació al Territori Palestí Ocupat no s’estudiï prou als instituts "per por que es consideri antisemitisme". "No pot ser que s’aprovés una Declaració [Universal] de Drets Humans per protegir les vides de milions de persones" i que ara Israel, després que els jueus vagin patir els horrors de l’Holocaust, "oprimeixi el poble palestí". El Miguel també ens va parlar del Chema Caballero, que treballa per la rehabilitació dels nens soldat i les nenes que pateixen la violència sexual en els contextos de conflicte armat, cosa que dificulta encara més la seva rehabilitació.
Per al Pedro és fonamental "informar uns futurs professors que ens puguin fer classe perquè incloguin en el seu temari els drets humans, ja que és educació obligatòria". Igualment, l’afligeix la falta de motivació per participar en accions de mobilització com ara manifestacions: "molta gent es queixa però no fa res". Per a ell és molt important que la gent surti al carrer a manifestar-se, a dir el que pensa, i també és una cosa que cal fomentar a l’aula. D’aquí la importància de fer xerrades a professors, "per conscienciar-los".
Per al’Ana B. és molt important que hi hagi grups d’Amnistía Internacional a les universitats, i destaca la importància que les mobilitzacions universitàries tinguin com a base els drets humans.
Per la seva banda, la Irene destaca que "com a membres del Grup [Escolar] al llarg dels anys adquirim qualitats de treball en equip, de coneixements didàctics i d’experiència parlant en públic, que ens permeten explicar el que sabem a altres persones amb rigor i amb serietat, sabent perfectament de què parlem". Així, destaca que van poder anar a un centre de primària a parlar d’immigració i refugi, o elaborar tallers per a altres instituts sobre conflictes armats, i fins i tot acudir a universitats per donar a conèixer la feina del Grup: "és molt valuós i molt destacable el fet que estiguem qualificades d’aquesta manera només assistint a reunions i participant [en el Grup]. Ningú ens ha donat una formació més enllà del fet de ser membres del Grup i ser activistes".
Finalment, la Julieta va parlar del cas de Shujaa Graham i sobre la pena de mort, i va posar en relleu que Shujaa finalment va ser posat en llibertat gràcies a l’activisme de dos estudiants que es van interessar pel seu cas. Ella, juntament amb el Grup, va tenir l’oportunitat de compartir espai amb ell: "va ser molt il·lustrador per a molts. Tots els que hi érem, com a mínim, en vam sortir amb el coneixement que és responsabilitat del govern emparar-nos i no castigar la violència amb violència, i respectar principalment el dret a la vida".
D’aquesta manera, el que originàriament es va idear com un espai de bones pràctiques en matèria d’educació en drets humans es va acabar convertint, també, en tota una trobada inspiradora.
Mil gràcies al Grup pel seu exemple, compromís i sensibilitat!
Reflexionant per millorar la nostra feina en educació en drets humans
També vam tenir un espai de reflexió sobre la feina de la Xarxa Educativa, de cara a identificar possibles aspectes que ens permetessin fer millor la nostra tasca. Hi va haver molt interès, participació i dinamisme, i van sortir força idees interessants.
Adjunt a aquest post trobareu un resum dels principals punts de millora que es van identificar. També el teniu en aquesta carpeta del núvol, juntament amb la gravació de la trobada (tant en vídeo com en àudio) i la presentació del calendari educatiu d’aquest últim trimestre, que també us adjuntem en aquest post.
Mil gràcies a totes i tots per fer d’aquesta trobada una experiència tan enriquidora! Esperem retrobar-vos a les pròximes.
Seguim.