La menstruació continua sent en molts països un tabú. Això, unit a la pobresa, les escasses opcions per accedir a productes d’higiene menstrual, la inexistència de llocs per poder canviar-se de manera higiènica o la falta d’aigua i sanejament a les escoles, fa que moltes nenes optin per quedar-se a casa durant els dies del període, i aquest fet a llarg termini perjudica el seu rendiment acadèmic i el seu malestar emocional, i fa augmentar les possibilitats de l’abandó escolar.
Diversos estudis d’organitzacions com UNICEF denuncien que en alguns països de l’Àfrica les nenes poden perdre una mitjana de 4 dies d’escola al mes durant el seu cicle menstrual, i al sud de l’Àsia, entre 3 i 4 dies.
Precarietat menstrual
Darrere d’aquestes dades també hi ha el que s’ha denominat ‘pobresa de període’ o ‘pobresa menstrual’, una situació que afecta una de cada cinc nenes. Els migrats recursos econòmics impedeixen les famílies poder comprar productes adequats per a la menstruació de les seves filles. Aquesta situació no afecta només els països més pobres econòmicament parlant, sinó que és una realitat a tot el món. La falta de recursos les obliga a usar draps, fulles seques o diaris en lloc de compreses, tampons o calces i copes menstruals.
L’anomenada pobresa menstrual posa en risc la seva salut. A més, fa que les nenes s’hagin de quedar a casa i no puguin anar a l’escola durant els dies de la regla. Per tal de reduir aquesta ‘pobresa de període’, hi ha països que han abaixat, reduït o eliminat els impostos sobre els productes menstruals, ja que el preu de, per exemple, tampons o compreses contribueix a incrementar aquesta mena de precarietat. La qüestió de considerar l’accés als productes d’higiene menstrual com a dret bàsic està damunt de la taula.
A Kenya, Austràlia, el Canadà, l’Índia, Malàisia, Uganda, Tanzània, Nicaragua, Trinidad i Tobago i en alguns estats dels Estats Units aquests productes estan exempts d’impostos. Escòcia s’ha convertit en el primer país del món que ofereix de forma gratuïta productes sanitaris relacionats amb la menstruació. A més, proporciona l’accés gratuït en totes les escoles, col·legis i universitats. El 2016 la ciutat de Nova York va aprovar que a tots els col·legis públics hi hagués disponibles compreses i tampons de forma gratuïta als lavabos. Una iniciativa que ha reduït les taxes d’abandonament escolar de les nenes.
A l’altra banda, en altres països, semblen tot un luxe. De fet, tributen com, per exemple, les joies. És el cas d’Hongria, amb un 27 % d’impostos, Croàcia, Suècia i Dinamarca, amb un 25 % o l’Argentina, amb un 21 %.
Els estats de la Unió Europea es regeixen per una normativa comunitària que només permet reduir l’impost dels tampons i les compreses fins al 5 %. Alemanya el va abaixar el 2020 del 19 % al 7 %, al Regne Unit és del 5 % i a Espanya l’IVA d’aquests productes és del 10 %, el mateix que, per exemple, els esdeveniments esportius o serveis d’hostaleria. És a dir, que tributen el mateix l’oci o activitats que decidim fer per voluntat, com ara fer un cafè, que una necessitat sanitària com és la higiene menstrual.
Estigma social i tabú
Més enllà de la pobresa de la regla, la menstruació continua sent un estigma social. Moltes nenes a tot el món se senten avergonyides quan tenen la regla per tots els tabús que l’envolten. Hi ha cultures que parlen de la “malaltia de sang”, altres la vinculen amb la impuresa, per algunes regions és un “senyal” que les nenes estan llestes per al matrimoni o l’activitat sexual, i això les fa vulnerables al matrimoni infantil i la violència sexual. En altres, està directament prohibit parlar-ne davant dels homes i en la majoria és una etapa de la vida que cal portar amb discreció. És per això que moltes nenes decideixen no anar a escola quan tenen la regla. En altres ocasions els progenitors les obliguen a quedar-se a casa.
Però, com una nena que està en ple procés de canvi i intentant entendre el seu cos pot bregar també amb aquests estigmes i pressions socials? Per què en ple segle XXI continuem parlant en veu baixa de la regla? O explicant d’amagat a les nostres amigues que ens ha vingut la regla? Lamentablement, la regla encara és una etapa biològica de les dones que incomoda socialment, marcada pel secretisme i la brutícia, i que es pretén amagar en moltes ocasions.
A tot això s’hi ha de sumar la falta d’informació sobre educació sexual i reproductiva tant a nenes com a nens i a les seves famílies. Aquesta desinformació alimenta mites i estereotips, i tot plegat es converteix en un còctel que minva els drets de les joves, els fa perdre la confiança en elles mateixes i se’ls nega el seu dret a créixer i desenvolupar-se lliures d’estigmes. És important que puguin passar els dies de la regla de forma saludable i segura en la seva vida i a l’escola.
Falta parlar amb naturalitat de la regla a les escoles, trencar tots els estigmes socials que l’envolten, augmentar la formació reproductiva i sexual i facilitar l’accés als productes d’higiene perquè com deia Chimamanda: “La regla no és motiu de vergonya. La regla és normal i natural i l’espècie humana no seria aquí si la regla no existís”.
Altres barreres
Juntament amb la menstruació hi ha altres causes de l’abandó escolar de les nenes: més càrrega domèstica que els nens, explotació infantil, pobresa econòmica, matrimonis precoços o embarassos.
Sierra Leone, Tanzània i Guinea Equatorial han arribat a prohibir a les nenes embarassades anar a escola i presentar-se a exàmens. Ara el govern de Sierra Leone ha revocat aquesta prohibició i vol treballar per integrar els drets sobre salut sexual i reproductiva en el currículum escolar i que incrementi el coneixement de les famílies sobre la planificació familiar i els anticonceptius. Petits passos que demostren que hi ha un enfocament alternatiu i sobretot, que la protecció dels drets de les nenes ha d’estar en el centre de tota proposta educativa.
>