A tot el món, les dones i les nenes estan més exposades a la pobresa econòmica. No hi ha cap país on la igualtat econòmica entre homes i dones sigui una realitat. La pobresa eixampla la bretxa de gènere i això, al seu torn, crea pobresa. La bretxa de gènere i la pobresa són dues desigualtats interconnectades que vulneren els drets de les dones.
Faiqqa Homsi, amb la seva filla Maya, que va ser diagnosticada de càncer, al balcó del seu apartament al barri de Mulawiya, a la ciutat de Trípoli, Líban. Una crisi econòmica sense precedents i les restriccions per la COVID-19 estan empenyent els més vulnerables al límit de les seves possibilitats. © FOTO AP/Hassan Ammar
Què és la feminització de la pobresa?
Aquest concepte va ser encunyat a la dècada dels 70 per mostrar una realitat: la pobresa econòmica afecta més les dones que els homes. Segons les Nacions Unides, el 70 % de les persones pobres del món són dones. A més, una de cada cinc nenes viu en condicions d'extrema pobresa. És a dir, en una llar que sobreviu amb menys d’1,90 $ al dia.
“Tot i que a escala mundial les dones fan el 66 % de la feina i produeixen el 50 % dels aliments, només reben el 10 % dels ingressos i posseeixen l'1 % de la propietat.”
Les dones i les nenes són més vulnerables a qualsevol forma de violència, i la pobresa econòmica és més violència envers aquest col·lectiu. La feminització de la pobresa vulnera els seus drets i també frena el desenvolupament social i el creixement econòmic mundial.
Estem parlant d'una bretxa de gènere que posa de manifest com es connecten les diferents opressions que pateixen les dones i les nenes. La pobresa frena la seva independència econòmica, l'accés a recursos o drets com l'educació i la salut. També genera menys protecció contra la violència i afegeix més dificultats per prendre decisions o participar activament en la vida política.
Unes nenes beuen suc de quinoa i mengen pa a la part posterior d'una mototaxi, al barri de Villa María del Triunfo de Lima, Perú, el dimecres 17 de juny de 2020. El menjar els el va donar una família rica i va ser distribuït per una zona de pobresa de la capital, enmig de la nova pandèmia de coronavirus. © Foto AP/Rodrigo Abd
Per què la pobresa afecta més les dones?
La discriminació contra les dones i les nenes és causa i, alhora, conseqüència de la desigualtat generada per la pobresa econòmica. És a dir, la pobresa augmenta la bretxa de gènere i la desigualtat de gènere provoca pobresa. Un cercle que cal trencar.
A tot el món, el sistema patriarcal i la perpetuació dels rols de gènere fomenten les desigualtats socials, culturals i econòmiques que creen pobresa. La desigualtat laboral és un dels principals factors que potencien la feminització de la pobresa amb salaris més baixos, feines no remunerades i més temps dedicat a les cures. Una feina que rarament es reconeix i es valora.
“A escala mundial, la bretxa salarial entre homes i dones és del 24%.”
Natividad Benítez aixeca el seu fill Lionel Domínguez del llit a casa durant un tancament ordenat pel govern per aturar la propagació del coronavirus a la Villa 1-11-14 de Buenos Aires, Argentina, el 2 de juny de 2020. © AP/Natacha Pisarenko Foto
“Les dones assumeixen entre dues i deu vegades més de feina de cures no remunerada que els homes. ”
alguns països, les dones han de demanar permís al seu pare, germà o marit per obrir un compte corrent. En altres, les lleis poden restringir la seva capacitat d'heretar terres o demanar préstecs.
Aquesta manca d'igualtat en l’accés al finançament és una barrera per sortir de la pobresa en què moltes dones es troben i que els impedeix tenir plena autonomia per prendre decisions sobre les seves vides.
D'altra banda, la manca d'accés a l'educació també crea pobresa i, alhora, augmenta la probabilitat de no accedir a una educació. Una vegada més, el cercle de la pobresa i la bretxa de gènere.
“15 milions de noies no van a l'escola primària, en comparació amb 10 milions de nens. A l'adolescència, moltes noies han d'abandonar l'escola secundària a causa d’embarassos primerencs i la feina domèstica.”
Les crisis econòmiques posen de manifest les desigualtats a les quals s'enfronten les dones i intensifiquen encara més les situacions de pobresa en aquest col·lectiu. L'actual crisi de la COVID-19 ja ho està fent.
La pandèmia està generant més precarietat, més sobrecàrrega de la feina de cures i, per tant, més dificultats per teletreballar o mantenir les oportunitats laborals, més càrrega mental a l'hora de conciliar, més invisibilitat de les dones que treballen en l'economia submergida –com ara les treballadores de la llar– més dificultats per a les famílies monoparentals i més violència. Només a Europa, els serveis d'emergència van registrar un increment de fins al 60 % en les trucades de dones víctimes de violència domèstica durant els períodes de confinament pel coronavirus.
Mundialment aquesta pandèmia ampliarà la bretxa de pobresa entre dones i homes. L'ONU calcula que 47 milions de dones i nenes més cauran per sota del llindar de pobresa, i aquest fet suposa revertir dècades de progrés per erradicar la pobresa extrema.
“S'esperava que la taxa de pobresa entre les dones baixés un 2,7 % entre el 2019 i el 2021. No obstant això, les projeccions preveuen ara un augment del 9,1 % a causa de la pandèmia i les seves conseqüències.”
I un altre aspecte rellevant: amb la crisi les dones tenen més probabilitats de perdre la feina. A Espanya, l'Institut de la Dona assenyala que els sectors més feminitzats –com el turisme, el comerç i l'hostaleria– són els més afectats per la pandèmia i on la recuperació de l’activitat serà més lenta.
Una dona refugiada siriana sosté un cartell mentre protesta davant la seu de l'agència de les Nacions Unides pels refugiats, ACNUR, i exigeix ser traslladada fora del Líban, país que passa per la seva pitjor crisi econòmica amb el consegüent augment de l’atur i dels nivells de pobresa, el 24 de setembre de 2020. © Foto AP/Hussein Malla
Podem posar fi a la feminització de la pobresa?
Sí, es pot fer i s’ha de fer. Un objectiu que ha d'implicar governs, empreses, ciutadania i organitzacions. Dèiem abans que la feminització de la pobresa és una bretxa de gènere més i que totes les desigualtats estan interconnectades. Per tant, si acabem amb la desigualtat de gènere, podem trencar el cicle de pobresa que pateixen les dones i viceversa.
Un compromís real amb la igualtat, juntament amb canvis estructurals i socials, poden anar obrint camí. Aquesta igualtat de gènere passaria perquè dones i homes tinguessin el mateix accés a un lloc de treball, la mateixa remuneració per la mateixa feina, un repartiment de les tasques de la llar, i per reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic. Aquesta igualtat passaria per garantir arreu del món la igualtat d'accés a una propietat, a un préstec i a una educació i salut de qualitat.
L'empoderament de les dones i les nenes també és clau per tenir autonomia econòmica. És important que disposin de les eines necessàries per conèixer els seus drets i poder expressar-se.
Recordem que més de la meitat de la població mundial són dones. Erradicar la pobresa econòmica que pateixen és fonamental perquè sense igualtat no hi ha desenvolupament possible.