El nou informe d'Amnistia Internacional "És com si fóssim éssers infrahumans": El genocidi d'Israel contra la població palestina de Gazano hauria estat possible sense la feina i l'entrega de tot un equip de professionals que han fet possible aquesta investigació, enfrontant-se en molts casos a dures situacions personals i familiars. Volem traslladar els nostres sentiments d’agraïment, d’admiració i de solidaritat més sincers a totes les persones que han fet aquesta feina en un context terriblement complicat, així com a tot el personal humanitari que es juga la vida, quan no directament la perd, per portar un mínim de dignitat i humanitat a la població palestina.
No hi ha cap altra manera de dir-ho: Israel ha comès i està cometent genocidi contra la població palestina de Gaza després dels terribles atemptats de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 mitjançant les seves polítiques, les seves accions i les seves omissions.
Així ho reconeix el nou informe d’Amnistia Internacional, centrat en tres dels cinc actes prohibits per la Convenció sobre el Genocidi: matança de membres del grup, lesió greu a la seva integritat física o mental, i submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin de comportar la seva destrucció física, total o parcial. Aquests actes s'han comès amb la intenció específica de destruir la població palestina de Gaza.
Aquest és el resultat d’un any d'investigació en un context impossible, amb les infinites dificultats i riscos personals i familiars que comporta per obtenir, analitzar, contrastar i documentar les diferents proves, incloent-hi investigacions sobre el terreny, que permetin demostrar el patró d'atacs il·lícits i la intenció genocida d'Israel, calculada i deliberada.
Ruïnes després d'un atac israelià. © Omar Ashtawy/apaimages/SIPA/2411291401
Clau 1: De què parlem quan parlem de genocidi?
El concepte de genocidi està codificat internacionalment en dos textos fonamentals: la Convenció sobre el Genocidi i l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI). Tots dos coincideixen a definir el genocidi com una sèrie d'actes comesos "amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal". Aquests actes són un total de cinc, i Amnistia Internacional ha documentat que Israel està cometent els tres primers:
- Matança de membres del grup.
- Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup.
- Sotmetiment intencional del grup a condicions d’existència que hagin de comportar la seva destrucció física, total o parcial.
- Mesures destinades a impedir naixement en el si del grup.
- Trasllat per la força d’infants del grup a un altre grup.
L'Estatut de Roma de la CPI tipifica com a crims internacionals "els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en conjunt". És a dir, els crims més greus que es poden cometre. Tan greus que afecten tota la comunitat internacional, independentment d'on i contra qui es cometin. Són quatre crims: el crim de genocidi, els crims de lesa humanitat, els crims de guerra i el crim d'agressió.
El crim d'agressió té lloc quan les autoritats d'un Estat atempten contra la integritat, la independència o la sobirania d'un altre Estat. És el que succeeix, per exemple, a Ucraïna. Com que no està internacionalment reconegut l'Estat de Palestina, el crim d'agressió no es pot cometre ara per ara contra la població palestina.
“Amnistia Internacional ha documentat com Israel ha comès crims de guerra, el crim de lesa humanitat i, ara, el crim de genocidi contra el poble palestí. Això vol dir que Israel ha comès i està cometent tots els crims internacionals més greus que ara per ara es poden cometre contra la població palestina.”
Això deixa al descobert una veritat terrible. Amnistia Internacional, amb el pas dels anys, ha documentat com Israel ha comès crims de guerra, el crim de lesa humanitat, i ara, el crim de genocidi contra el poble palestí. Això significa que Israel ha comès i està cometent tots els crims internacionals més greus que actualment es poden cometre contra la població palestina.
Un soldat israelià gesticula adreçant-se a una ambulància de la Mitja Lluna Roja Palestina a l'entrada d'un camp de persones refugiades durant una operació militar. © Marc Longari/AFP via Getty Images
Clau 2. No és una qüestió de parcialitat
Són moltes les fonts i veus que acusen Amnistia Internacional de parcialitat. Que només assenyalem Israel. Des del mateix 7 d'octubre, i des de molt de temps abans, Amnistia Internacional ha documentat com Hamàs i altres grups armats han comès nombrosos crims de guerra pels quals han de retre comptes davant la justícia internacional.
De la mateixa manera, molts mitjans i autoritats acusen els qui denunciem els abusos d'Israel d'antisemitisme o de ser "anti-Israel". Com a organització de drets humans, la funció d'Amnistia Internacional és investigar vulneracions del dret internacional comeses per governs de tot el planeta, exposar-les al món i fer campanya perquè es posi fi a aquestes violacions, independentment de qui les cometi i on es cometin.
Les veus que acusen Amnistia Internacional i altres organitzacions i institucions d'antisemitisme o de ser "anti-Israel" sembla que obvien que existeix tot un corpus cada vegada més gran d'investigacions i anàlisis jurídiques d'especialistes, juristes, institucions i organitzacions de la societat civil de tot el món que conclouen que Israel comet el crim de genocidi a Gaza. Que conclouen que Israel comet el crim d'apartheid. Que conclouen que tant el bloqueig de Gaza com l'ocupació militar de Cisjordània són il·legals. Que conclouen que Israel fa dècades que oprimeix la població palestina.
Moltes d'aquestes organitzacions que denuncien els crims d'Israel són jueves. Moltes d'aquestes veus són originàries d'Israel. Són igualment antisemites?
No pot ser que des de fa dècades Israel cometi crims internacionals de diferent tipus contra la població palestina, que hagi fet cas omís de nombrosíssimes resolucions obligatòries del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que hagi vulnerat sistemàticament el dret internacional (essent-ne plenament conscient), que recentment hagi ignorat deliberadament ordres dictades per la Cort Internacional de Justícia (CIJ), que hagi dut a terme atacs indiscriminats contra la població palestina de Gaza, que l'estigui constantment privant de subministraments que poden salvar vides, que obstrueixi la distribució d'ajuda humanitària, que l'escala de devastació a Gaza no tingui precedents, que hagin mort 44.000 persones palestines en només un any a Gaza, la majoria dones, nenes i nens, i que Israel no tingui cap mena de responsabilitat.
I no només això, sinó que a més Israel se senti una víctima d'un ordre jurídic internacional que suposadament conspira en contra seu. Que qualsevol crítica i denúncia dels seus abusos sigui un exercici d'antisemitisme i d'odi contra el poble jueu, i que Israel no sigui en cap cas responsable dels esdeveniments que han tingut lloc a la regió des del 1948. Com es podria afirmar tal cosa després de sentir autoritats israelianes parlar de les persones palestines com si fossin "animals humans"? O bé quan autoritats del Ministeri de Defensa israelià al·leguen que la població de Gaza tindrà "l'infern"?
"Israel ha imposat un bloqueig total a Gaza. No tindreu electricitat ni aigua, només destrucció. Voleu l'infern: tindreu l'infern." Ghassan Alian, director de la COGAT (Oficina de Coordinació de les Activitats als Territoris Ocupats, Ministeri de Defensa israelià).
Israel ha deslegitimat sistemàticament, si no directament criminalitzat, qualsevol organització civil o institució internacional, incloent-hi agències i organismes de Nacions Unides que han denunciat els seus abusos. Ha actuat de manera similar contra els dos màxims tribunals internacionals: la Cort Penal Internacional i la Cort Internacional de Justícia. No pot ser que Israel pretengui ser part d'aquest món i que alhora pretengui viure al marge de la llei internacional.
La crítica i denúncia al govern i autoritats d'Israel no és una crítica al poble jueu. No és un atac antisemita, un acte d'odi a les persones jueves pel fet de ser-ho, sinó un exercici legítim del dret a la llibertat d'expressió davant la comissió amb total impunitat, des de fa gairebé vuitanta anys, dels crims més greus que un Estat pot cometre: crims de guerra, crims de lesa humanitat d'apartheid i, des del 7 d'octubre de 2023, crim de genocidi.
Població palestina desplaçada caminant per la carretera costanera de Rashid per tornar a la ciutat de Gaza a l’altura de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza, el 14 d'abril de 2024. © AFP via Getty Images
Clau 3. Això és molt més que una campanya militar contra Hamàs
No hi ha dubte que un dels objectius de l'ofensiva militar d'Israel contra Gaza és eliminar Hamàs. Però la investigació d'Amnistia Internacional confirma que la seva intenció és també destruir la població palestina de Gaza.
Ja sigui per assolir el seu objectiu militar o paral·lelament a aquest objectiu, Israel ha seguit un patró de conducta a Gaza que inclou declaracions d'altes autoritats israelianes, que demostren una intenció genocida i que, en cap cas, poden justificar-se en les accions de Hamàs.
Segons el dret internacional, un objectiu militar com la intenció de destruir Hamàs no nega en si mateix l'existència d'una intenció genocida. Les veus que defensen que la magnitud de la devastació té les seves arrels en el desig d'Israel d'acabar amb Hamàs obliden que Israel és perfectament capaç de lliurar una guerra més selectiva contra el grup armat, una guerra que compleixi amb les exigències del dret internacional humanitari, però que ha triat deliberadament no fer-ho.
I n’és un bon exemple l'atac al Campament de Pau de Kuwait, situat a l'oest de Rafah, a Gaza, del 26 de maig de 2024. La justificació israeliana de l'atac era la presència de quatre milicians de Hamàs en aquest campament.
Efectivament, hi havia milicians de Hamàs. Però encara que estiguessin ubicats deliberadament al campament amb la intenció de no ser objectius militars (cosa que implica posar en perill la població civil, cometent el crim de guerra d'utilitzar infraestructures i persones civils com a "escuts humans"), i encara que pogués existir una suposada "necessitat militar imperiosa", això no eximeix Israel de complir les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari. De prendre totes les precaucions possibles per evitar danys a la població civil i d’evitar atacs indiscriminats o desproporcionats. Els crims de guerra comesos per un grup armat no poden servir de justificació perquè un Estat que es diu democràtic incompleixi les seves obligacions internacionals, menys encara en una zona petita molt densament poblada com és la Franja de Gaza, tenint en compte, a més, que Israel disposa de capacitat militar per lliurar una guerra selectiva.
En lloc d'usar mètodes tan poc lesius com sigui possible, Israel va decidir llançar dues bombes GBU-39, de fabricació estatunidenca, sobre el petit campament de refugiats densament poblat. En impactar, aquestes bombes alliberen mortífers fragments de metralla en un ampli radi, de manera que no discriminen objectius militars de civils. Utilitzar un mètode indiscriminat amb alta capacitat de destrucció en una zona reduïda densament poblada implica que tant és on se situïn els milicians de Hamàs al campament i on es llancin les bombes: moltes persones innocents moriran igualment. I que, tot i això, s’optés per aquest mètode demostra el terrible menyspreu d'Israel per la vida humana a Gaza.
Aquesta és només una mostra del patró clar d'atacs il·lícits, inclosos atacs directes contra la població civil i béns de caràcter civil, i atacs indiscriminats a Gaza per als quals no hi pot haver cap justificació.
En definitiva, es tracta d'un dels moltíssims exemples que demostren la intenció genocida d'Israel. Aquesta és l'única inferència raonable del seu patró de conducta.
Un palestí inspecciona els danys després d'un atac israelià contra el camp de persones refugiades de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza, el 7 de desembre de 2024. © Majdi Fathi/NurPhoto
Clau 4. Els elements que demostren la intenció genocida d'Israel
L'informe d'Amnistia Internacional aplica la norma de l'"única inferència raonable", emprada per la Cort Internacional de Justícia, per determinar una intenció a partir d'un patró de conducta.
Malgrat l'objectiu militar declarat per Israel d'acabar amb Hamàs i alliberar les persones retingudes com a ostatges, el dret internacional reconeix que un Estat pot actuar amb intenció genocida i alhora perseguir altres objectius. Així, fins i tot quan Israel persegueixi objectius militars, la totalitat de les proves aportades per Amnistia Internacional demostren que l'única inferència raonable del patró de conducta d'Israel a Gaza és que també busca destruir la població palestina de Gaza com a tal, i això vol dir que la seva ofensiva militar i els seus actes i omissions es duen a terme amb una intenció genocida deliberadament calculada.
Les proves de la intenció genocida s'extreuen de declaracions de moltes autoritats d'Israel, de l'existència de patrons de conducta, de la naturalesa sistemàtica dels actes prohibits comesos, de la magnitud del nombre de víctimes mortals, dels danys i de la destrucció a gran escala i velocitat d'infraestructures crítiques i objectes indispensables per a la supervivència de la població civil (habitatges, refugis, centres de salut, instal·lacions d'aigua i sanejament, escoles, terres de cultiu i propietats culturals). De les onades reiterades de desplaçament forçat massiu de la població gaziana en condicions insegures i inhumanes (un 90 % de la població total ha estat desplaçada forçosament). De l’ús constant d’armes explosives amb ampli rang en zones densament poblades. De l'ús reiterat d'ordres d'"evacuació" generalitzades i sovint enganyoses (com avisos per xarxes socials alhora que es provocaven apagades d'internet, sense oblidar que en la majoria dels atacs no hi ha avisos previs). De la contínua definició de "zones humanitàries" suposadament segures a les quals les persones palestines han de fugir buscant refugi, i on després són igualment bombardejades i atacades. De l’obstrucció i restricció a l’entrada i lliurament a Gaza de subministraments que podrien salvar vides, incloent-hi l’ajut humanitari, i de serveis essencials. En definitiva, d'un patró replicat a gran escala amb una sola conclusió: no hi ha lloc segur a Gaza davant la intenció genocida d'Israel.
Tot això exercit de manera simultània, durant mesos, sense descans, en un context d'apartheid des del 1948, d'una ocupació militar il·legal del territori palestí des del 1967 i d'un bloqueig il·legal per terra, mar i aire de la Franja de Gaza des del 2007.
A més, no podem deixar de banda les múltiples declaracions de funcionaris governamentals, militars d'alt rang i membres de la Knesset (el parlament israelià) en què, sense gens de pudor, encoratgen a cometre crims contra la població palestina de Gaza, o fan servir una retòrica deshumanitzadora i racista que demonitza i criminalitza tota la població palestina. Amb declaracions específiques d'autoritats israelianes amb responsabilitat directa en l'ofensiva militar contra Gaza que aparentment reclamen actes genocides o els justifiquen. Amb desenes de vídeos a Internet on es veuen soldats israelians demanant la destrucció de Gaza o la denegació de serveis essencials. On se'ls veu destruint propietats palestines o denigrant persones palestines, reproduint sovint el mateix llenguatge deshumanitzador utilitzat per les autoritats en les seves declaracions, i que alguns soldats israelians interpreten com a crides per destruir Gaza, o com a permisos per destruir-la.
"Allà hi ha tota una nació que és responsable. No és veritat aquesta retòrica sobre que els civils no ho saben, no hi estan implicats. És absolutament mentida. – Isaac Herzog, president d'Israel, sobre la població palestina després dels atemptats de Hamàs.
Activistes d'Amnistia Internacional demanen un alto el foc a Gaza, novembre de 2023. © Amnesty International
Clau 5. La fi de la impunitat no es pot demorar més
La gravetat del crim de genocidi perpetrat per Israel, afegida a l'enormitat de la destrucció humana i al fet que no s'albiri el final, fan que la rendició de comptes sigui molt més que urgent, i es converteixi en un imperatiu històric de la comunitat internacional en conjunt.
Els dirigents mundials no poden continuar mirant cap a una altra banda. Els Estats tenen l'obligació de prevenir i castigar el crim de genocidi. Si Israel ha pogut cometre sistemàticament crims internacionals durant els últims vuitanta anys és sens dubte per una cosa tan senzilla com