Durant el mes de l'Orgull, retem homenatge a Marsha P. Johnson, una dona trans afroamericana que va deixar una empremta inesborrable en la història del moviment LGBTIQ+. La seva vida, marcada per la lluita, la resiliència i l'amor comunitari, es va convertir en símbol de resistència davant l'exclusió i la violència.
“Pay it no mind”: una lletra, una resposta, una declaració de llibertat
Nascuda el 24 d'agost de 1945 a Nova Jersey, la Marsha va ser des de petita conscient del rebuig social cap a la seva identitat. Al cap de pocs anys d'arribar a Nova York, es va submergir en els circuits drag de la ciutat, i va trobar en l'art i l'expressió de gènere un acte alliberador. Va ser llavors quan va triar el nom amb què passaria a la història: Marsha P. Johnson. La "P." no era una lletra qualsevol, sinó una declaració política amb humor i agudesa. Davant els comentaris ofensius o preguntes impertinents sobre la seva identitat o aparença, la Marsha solia respondre amb una elegant davallada: "Pay it no mind" (No en facis cas). Aquesta frase, que podria semblar evasiva, es va convertir en el seu segell i en una forma radical d'afirmar el seu dret d’existir sense donar explicacions. En un món que intentava esborrar-la, aquesta "P." va ser la seva forma de dir: la meva vida val i no necessito la teva aprovació.
Marsha P. Johnson i Sylvia Rivera en una manifestació als anys setanta. Juntes van fundar el col·lectiu STAR per donar suport i refugi a joves trans sense llar i altres persones marginades dins la comunitat LGBTIQ+.
De Stonewall a l'activisme de carrer
La seva figura es va tornar especialment visible després dels disturbis de Stonewall, la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York. Aquella revolta, desencadenada per una batuda policial al bar Stonewall Inn, va marcar un abans i un després en la lluita pels drets de les persones LGBTIQ+. Tot i que els relats difereixen i no hi ha una versió única sobre quin paper va desenvolupar cada persona aquella nit, la Marsha ha estat àmpliament reconeguda com una de les figures clau associades a la resistència.
Però el seu activisme no es va limitar a aquell moment simbòlic i va portar la lluita als carrers dia rere dia, des dels marges del sistema. Dona trans, negra, pobra i treballadora sexual, va haver de superar múltiples formes d'exclusió. En un context en què ni tan sols dins del moviment LGBTIQ+ es reconeixien els drets de les persones trans o racialitzades, ella va lluitar pels qui no encaixaven en els discursos hegemònics.
La Marsha va ser cofundadora al costat de Sylvia Rivera del col·lectiu STAR (Street Transvestite Action Revolutionaries), que va néixer com una resposta urgent a la falta de suport institucional, familiar i social que patien les persones trans, especialment les joves racialitzades i pobres, que vivien al carrer després de ser expulsades de casa.
La Marsha i la Sylvia van fundar una organització i van crear una llar. Van convertir un edifici abandonat al Lower East Side de Nova York en la STAR House, on oferien menjar, sostre i protecció als qui no tenien on anar. Per sostenir aquest refugi, totes dues van recórrer al treball sexual, una de les escasses opcions de subsistència disponibles per a dones trans i racialitzades en aquest context, mentre tenien cura d'altres persones que, com elles, eren invisibilitzades o criminalitzades per la societat.
STAR va ser una de les primeres organitzacions a centrar els seus esforços en els drets de les persones trans i no conformes amb el gènere, molt abans que existissin termes com 'interseccionalitat' (encunyat el 1989) o 'justícia trans'. La seva existència va ser un acte d'amor radical, de resistència quotidiana i d'autoorganització comunitària.
El paper de la Marsha en la lluita contra l'estigma del VIH/SIDA
Marsha P. Johnson també va ser una activista fonamental durant la crisi del VIH/SIDA en una època en què l'epidèmia s'utilitzava per reforçar l'odi i la discriminació envers les persones LGBTIQ+, especialment negres i trans. Enmig de la por, l'abandonament institucional i la desinformació, la Marsha es va mantenir ferma com a figura pública, denunciant l'estigma que requeia sobre les comunitats més vulnerables. Des del seu activisme, va reclamar atenció mèdica, suport i respecte per a les persones que eren sistemàticament ignorades. La seva tasca va ajudar a trencar el silenci i a humanitzar una crisi marcada per l'exclusió.
Marsha P. Johnson, figura clau en la lluita pels drets LGBTI+, activista incansable i símbol d'orgull i resistència per a les persones trans i racialitzades. Foto de domini públic. Autor: Hank O'Neal
Mort sospitosa i falta de justícia
El 6 de juliol de 1992, el seu cos va ser trobat flotant al riu Hudson, pocs dies després de participar en la Marxa de l'Orgull a Nova York. Tenia 46 anys. Malgrat les circumstàncies estranyes que van envoltar la seva mort —