fotografia de Moha Gerehou mirant endavant ©Privada

fotografia de Moha Gerehou mirant endavant ©Privada

Blog

Moha Gerehou: "Una mirada antiracista ha d'entrar en l'educació"

Vega del Val, col·laboradora d'Amnistia Internacional,
Què fa un negre com tu en un lloc com aquest és una frase racista que podem sentir cada dia. També és el títol del llibre del periodista, activista i expresident de SOS Racisme, Moha Gerehou, on mostra com el racisme no és una successió d'anècdotes puntuals sinó una discriminació estructural que és arreu: en les converses diàries, en els titulars dels mitjans de comunicació, en llogar un habitatge, en la cerca de feina, en les identificacions policials, jugant a futbol, etc.

-Hi ha racisme a les aules?

A més del racisme explícit en el tracte entre alumnes, professors i la mateixa institució cap a l'alumnat migrant i racialitzat, hi ha tot el que té a veure amb l'accés a l'educació i amb el progrés en el sistema educatiu. Si traiem el cap al pati d'una escola pública, veiem la diversitat racial que hi ha a l'etapa obligatòria. Tanmateix, a l'etapa universitària aquesta diversitat és mínima. En el camí, alguna cosa està fallant.

-Què és el que falla?

Hi ha molts factors socioeconòmics que eviten que les persones racialitzades i migrants puguin progressar. De mitjana, les famílies migrants són més pobres econòmicament i això acaba afectant l'educació. També hi ha alumnes que s'han d'adaptar a l'idioma o venen d'un sistema que té un altre nivell. A més, el fet de patir racisme a les aules fa que tinguin pitjors resultats, menys ganes d'anar a l’escola, etc.

També hi ha les expectatives que hi posa el centre educatiu. Passa molt amb l'alumnat gitano. El sistema assumeix que no estudiaran i no fa cap esforç envers aquests alumnes. Esquivar tot això és difícil quan a més no s’hi destinen les mesures que caldrien. Potser es necessiten més persones acompanyant l'alumnat migrant i racialitzat, i crear un sistema educatiu amb més recursos per tancar les bretxes educatives per culpa de la discriminació racial.

 fotografia de Moha Gerehou amb el seu llibre ‘Qué hace un negro como tú en un sitio como este’ ©Privada

-Segons l'INE, 1 de cada 4 menors de quinze anys té ascendents d'origen estranger. Amb aquesta diversitat racial a les aules, com s'explica el racisme?

La diversitat racial per si sola no elimina el racisme. El racisme l'aprenem en tots els àmbits, a les nostres famílies, amistats, mirant la televisió, a les xarxes socials, etc. Anem construint aquesta mirada racista perquè vivim en un món que té un racisme estructural i, per tant, condiciona tots els aspectes de les nostres vides. Això ens diu que hem de fer una feina antiracista. Si es treballa aquesta diversitat racial, es pot arribar a un coneixement i apropament de les diferents cultures, orígens i històries de vida.

-Està preparat el sistema educatiu per fer front al racisme a les aules?

Gens. Passem pel sistema educatiu sense que se'ns parli de la diversitat racial com a riquesa en lloc de com a amenaça. A més, no hi ha formació antiracista per a l'alumnat ni per al professorat. No hi ha cap mena de protocol per actuar. Segueix sense establir-se un pla d'acció clar i definit que ajudi a treballar l'antiracisme dins del sistema educatiu.

-Com ha de ser una educació antiracista?

Des de tots els àmbits del sistema educatiu es pot fer alguna cosa. Per exemple, si només es recomanen llibres de senyors blancs, hi ha un problema perquè es deixen fora altres perspectives. Crec molt també en el poder de les associacions de mares i pares a l'hora d'empènyer les institucions educatives, ja que els seus fills i filles poden ser els que visquin aquest racisme. Des d'aquí hi pot haver molta reivindicació, de fet ja n'hi ha, per tractar que una mirada antiracista entri en l'educació.

Cal fer una revisió i repensar si l'educació recull la realitat social d'Espanya. Amb prou feines tenim una explicació de per què es donen certs moviments migratoris, per entendre per què un company de la meva classe, els pares del qual són del Senegal, estan vivint aquí. Quelcom tan senzill com això. Hi ha d'haver voluntat perquè els plans educatius tinguin en compte aquesta perspectiva.

-Creixem aprenent estereotips sobre la migració en la publicitat, pel·lícules, llibres, etc. Com els podem frenar?

Si l'única manera en què veiem i parlem de persones negres és en un context d'esclavitud, fam, pobresa o morint al Mediterrani, ens generarà un estereotip. O si per parlar d'Àfrica es parla només de colonització. També veiem els estereotips en el llenguatge i en la forma en què esmentem les persones negres: morenetes, de color, etc. Tot això ajuda a conformar una idea de l'altre i aquest altre tindrà un tracte diferent per això. Si volem frenar els estereotips dins del sistema educatiu, ho hem de fer en l’àmbit de tota la societat.

-També veiem la discriminació racial a les xarxes socials. Quin dany fan els discursos d'odi a través d'aquestes eines?

A les xarxes socials es produeixen les mateixes dinàmiques que a fora d’aquestes xarxes. Després hi ha les seves dinàmiques particulars com l'anonimat o que es permetin linxaments virtuals. És molt difícil que se sancionin els comptes que es dediquen a l'assetjament. També hi ha la qüestió de com es difonen els rumors falsos a través de Whatsapp i com és de difícil aturar això i desmuntar-ho.

Des de la perspectiva del racisme són un lloc hostil, però des de la perspectiva de l'antiracisme les xarxes han permès que moltes veus que no hauríem trobat lloc en mitjans de comunicació, hàgim començat a través de les xarxes socials, com va ser el meu cas.

-Dius que et persegueix la síndrome de l'etern estranger malgrat ser nascut a Espanya.

Sí, i serà així tota la meva vida. Tenim la idea estereotipada que ser espanyol és necessàriament ser blanc. Automàticament assumim que si ets una persona racialitzada, ets estranger. Per tant, assumeixo que a ulls d'una gran part de la societat seré eternament estranger i m'identificaran com dels EUA, de França, de qualsevol país africà..., excepte espanyol, i encara menys d'Osca, on vaig néixer. Aquest assumpte és terrible, però és molt pitjor quan ve de la banda institucional o de la mateixa Llei d'estrangeria.

-És una utopia, una societat lliure de racisme?

No. Soc una persona negra a Espanya i m'enfronto al racisme en tots els àmbits; i és una merda i ho assumeixo. Però tracto d'insistir que quan ets antiracista ets radicalment optimista. Això vol dir que, tot i conèixer tot aquest context, tu realitzes diferents accions en la mesura de les teves possibilitats per tractar de millorar la societat.

-Com ser antiracista?

Hi ha tantes formes d'antiracisme com persones, però el que ha de ser inherent és reconèixer aquest racisme i actuar, no quedar-se callat. També és important que aquest antiracisme passi pel col·lectiu, no pensar que una sola persona ho pot resoldre. A més, ser cada vegada més conscients d'aquest racisme i compartir la informació al nostre voltant per fer contrapès d'aquest coneixement racista que aprenem des que naixem. També apuntar a la part més estructural de la nostra societat i fer canvis que perdurin.