![[Translate to Catalá:] Jóvenes activistas, como Marinel Sumook, desafían amenazas y lideran la lucha por los derechos humanos y el clima](/fileadmin/user_upload/Marinel_Sumook_265942.jpg)
D’acord amb la definició de la Declaració sobre els defensors i defensores dels drets humans, aquests són les persones que actuen pacíficament, sense recórrer a la violència, per promoure i protegir la universalitat i indivisibilitat dels drets tant de les persones com dels pobles.
Pot ser defensor i defensora qualsevol persona que lluita a favor d’una causa, ja sigui actuant a títol personal o de forma associativa, en el marc de la seva professió o en les seves activitats quotidianes.
Amb base en aquesta descripció, nens, nenes i joves poden ser també defensores o defensors de drets humans; i poden actuar per promoure els seus propis drets o els d’altres persones, incloent-hi els drets de persones adultes. Tanmateix, s’han d’enfrontar a molts obstacles quan intenten expressar les seves opinions en considerar que no tenen prou coneixement, responsabilitat i experiència per ser capaços de construir una opinió, i se'ls acusa de ser objecte de manipulació i adoctrinament.
Les torxes de gas instal·lades a l'Amazònia equatoriana causen enormes danys a la salut i al medi ambient © AI
Aquesta discriminació no només es produeix dins de les famílies o a l’escola, sinó també en organismes nacionals o internacionals, com va succeir recentment a l’Equador. L'activista de catorze anys Leonela Moncayo, juntament amb altres vuit nenes, van assistir a la cambra on se celebrava una sessió de la Comissió de Biodiversitat per revisar si el govern estatal complia amb les mesures contra els encenedors a les quals se l'havia sentenciat. Després de la seva intervenció en què subestimava l'escala del problema, Andrea Arrobo, ministra de Mines i Energia, en la seva declaració va afegir el següent missatge en què s'insinuava que les nenes podien haver estat manipulades: "Feu-ho per convicció, sempre feu-ho perquè sou conscients de la realitat, no us deixeu manipular, escolteu, apreneu, eleveu la vostra veu, però no us deixeu manipular".
"L'anàlisi de les realitats que afronten els qui defensen els drets humans des del punt de vista d'una persona jove és necessària des de fa temps, ja que les experiències difereixen d'una generació a una altra", Sara Vida Coumans, directora adjunta de Campanyes i Educació i directora de l'Equip Global de Nens, Nenes i Joves d'Amnistia Internacional.
En els darrers anys, amb l'ajuda de les xarxes socials, infants i joves han estat capaços d'organitzar mobilitzacions massives perquè els governs retin comptes i perquè respectin, protegeixin i apliquin els drets humans. A l'habitual participació en els moviments socials s'hi afegeix ara el seu creixent lideratge en moviments de protesta pacífics –segudes, ocupació d'espais públics, concentracions, discursos– per impulsar el canvi. Com a activistes socials desafien les normes i lluiten apassionadament pels drets humans per denunciar tot allò que amenaça el seu futur.
Un exemple destacat és la mobilització mundial per la sensibilització sobre el canvi climàtic i la lluita per més justícia climàtica. Per això, avui 22 d'abril, Dia Mundial de la Terra, posem el focus en els reptes als quals s'han d'enfrontar les i els activistes climàtics.
Leonela Moncayo, activista climàtica. © Private
Leonela Moncayo, estigmatitzada per defensar l'Amazònia
L'activista esmentada, Leonela Moncayo, va ser intimidada amb la detonació d'un explosiu improvisat just davant de casa seva el 26 de febrer de 2024. Això va succeir cinc dies després que fos estigmatitzada, juntament amb altres vuit nenes defensores, per la ministra d'Energia i Mines davant l'Assemblea Nacional pel seu activisme contra la crema sistemàtica de gas (els encenedors) a l'Amazònia. Totes elles viuen a prop d'aquesta combustió continuada i en pateixen les conseqüències. Els familiars d'algunes d'aquestes nenes han mort de càncer i tenen moltes persones conegudes que pateixen aquesta malaltia.
El 29 de juliol de 2021, la Corte Provincial de Sucumbíos, va decretar que l'estat equatorià ignorava el dret a tenir un medi ambient sa i no complia les seves obligacions per lluitar contra el canvi climàtic. I va determinar que l'estat s'havia d'encarregar de reduir el nombre d’encenedors gradualment.
Com a resposta a la passivitat del govern, Leonela Moncayo va dur a terme accions de protesta com la visita a l'Assemblea Nacional on se celebrava una sessió de la Comissió de Biodiversitat per revisar si el govern estatal complia amb les mesures contra els encenedors a les quals se l'havia sentenciat. Andrea Arrobo, la ministra de Mines i Energia, va declarar que la sentència ja s’havia complert, però les activistes van continuar afirmant que el govern no compleix amb les seves obligacions per reduir la problemàtica. Leonela Moncayo i els seus pares creuen que l'explosió que van patir a casa seva va ser fruit d'aquesta protesta i com a mitjà de pressió.
Khairiyah Rahmanyah, activista climàtica tailandesa
Khairiyah Rahmanyah. © Private
L'atac dirigit a Leonela Moncayo és un de molts dirigits a joves activistes tant a Equador com a altres parts del món. A Tailàndia, Khairiyah Rahmanyah, activista climàtica de vint-i-dos anys lluita pel seu poble, una zona rica en biodiversitat on la pesca és la principal font d’aliment per a la majoria de la comunitat i que exporta el seu peix a països com Xina, Vietnam, Corea i Japó.
Tot va canviar l'any 2019, quan al voltant del poble es van començar a construir zones industrials. El govern planejava instal·lar un gasoducte de gas natural entre Tailàndia i Malàisia i el vaixell que van utilitzar per començar els treballs, que feia uns 30 metres de longitud, impedia als pescadors fer la seva feina, i als nens i nenes jugar al mar.
El 2020, amb disset anys, Khairiyah va llançar una campanya contra el pla del govern tailandès d'urbanitzar sobre el mar i va dedicar hores a formar part de piquets. Va viatjar 1.000 quilòmetres fins a la seu del govern a Bangkok per lliurar al primer ministre una carta en què se li demanava que aturés el projecte. En conseqüència, el govern va decidir posposar la seva decisió. Actualment hi ha una nova consulta, i s'està duent a terme tasca de recerca, aquesta vegada amb la participació de la comunitat.
"Vull que les pròximes generacions tinguin dret a créixer en la mateixa naturalesa en què crec jo", Khairiyah Rahmanyah.
Marinel Sumook Ubaldo, supervivent del tifó Yolanda
Marinel Sumook. © Eloisa Lopez/Amnesty International
A Filipines, Marinel Sumook Ubaldo tenia setze anys el 2013 quan va sobreviure al tifó Yolanda, un dels més mortífers de la història, en què van morir 6.000 persones i milions van perdre casa seva. Des d'aquell moment va tenir clar que havia de trobar una manera de lluitar contra el canvi climàtic i els seus efectes devastadors arreu del món, començant pel seu país.
"Una de les conseqüències del canvi climàtic és que ens assotaran fenòmens naturals nous amb intensitats desconegudes i, sobretot, imprevisibles".
Actualment aquesta activista continua lluitant perquè el govern de Filipines proporcioni condicions de vida dignes a les persones de la seva comunitat. I és que, tal com va dir durant la seva participació en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic el desembre de 2019, "Hem d'actuar".
Vanessa Nakate, la Greta Thunberg ugandesa
Vanessa Nakate. © Paul Wamala Ssegujja, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Per a Vanessa Nakate, el canvi climàtic té a veure amb les persones. Aquesta jove activista va començar a advocar per la justícia climàtica el 2018 quan tenia vint-i-tres anys amb una protesta als carrers de Kampala (Uganda). Inspirada en Greta Thunberg va continuar protestant cada setmana, es va unir al moviment Fridays for Future a Uganda i es va convertir en un rostre conegut fins al punt de fundar la iniciativa Rise Up per donar veu a activistes climàtics de tota l'Àfrica.
La crisi climàtica és una de les amenaces més grans i afecta la vida de molts ugandesos, especialment les comunitats més vulnerables als catastròfics efectes de l'escalfament global. Des de fa un temps, Àfrica Oriental s'enfronta a fenòmens meteorològics adversos i ha patit sequeres prolongades, despreniments de terra i inundacions cada vegada més devastadores. Avui, els efectes del canvi climàtic estan deteriorant el desenvolupament sostenible de la zona i, per tant, els esforços per posar fi a la pobresa.
Àfrica produeix una fracció molt petita de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, però està en la primera línia de la crisi climàtica. Per al 2030, s'estima que fins a 118 milions de persones extremament pobres estaran exposades a la sequera, les inundacions i la calor extrema a l'Àfrica, si no s'estableixen mesures de resposta adequades.
"La crisi climàtica està empenyent moltes persones a llocs on ja no poden adaptar-se (...) Si es viatja a dues o tres hores de Kampala fins a qualsevol comunitat rural, es comprendrà com la població té dificultats per trobar aigua i com els cultius s'estan assecant a causa de les condicions d'extrema sequera".
Vanessa, igual que milions d’activistes valents, exigeix als governs i als qui tenen influència que actuïn més per reconèixer la realitat i la gravetat del canvi climàtic i obrin en conseqüència, situant els drets humans i la justícia climàtica al centre de tots els esforços. I és que l'Àfrica és un clar exemple del que són les injustícies climàtiques, un lloc que no és responsable de l'augment de les emissions mundials, que no ha causat la crisi, es troba en primera línia de foc; una població les veus de la qual no s'escolten, no reben finançament per a la mitigació, adaptació o per a les pèrdues i els danys soferts per la crisi climàtica.
Dominika Lasota, organitzadora de les vagues climàtiques a Polònia
Dominika Lasota. © Stefan Müller (climate stuff, 1 Mio views) from Germany, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons
L'activitat de la Vanessa coincideix amb la tasca de la Dominika Lasota, una jove de vint-i-dos anys considerada com la principal organitzadora de vagues climàtiques a Polònia i que està vinculada amb activistes mediambientals d'altres països.
La història de l'actual moviment polonès d'acció climàtica és similar a la dels altres països europeus. La vaga escolar de la Greta Thunberg a Suècia el 2018 va inspirar un gran nombre de joves polonesos i els va motivar a prendre mesures. Van sorgir grups de base a tot el país, sobretot a Varsòvia, i per tal de conscienciar el nombre més gran possible de persones sobre el canvi climàtic, Lasota i diversos estudiants van fundar la iniciativa Wschod, una paraula polonesa que significa tant "Est" com "Albada". El grup reuneix activistes de tota l’Europa Central i Oriental, i intenta ressaltar el fet que les crisis actuals a Europa són en gran mesura el resultat de la dependència dels combustibles fòssils.
Dominika Lasota va arribar a participar en la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) com a representant juvenil per mirar d'influir sobre els líders reunits a Egipte, especialment sobre el president polonès. En la seva trobada amb Andrzej Duda, li va retreure que la transició energètica de Polònia avancés massa lentament i davant la seva passivitat, va acabar dient "el president ignora constantment el moviment d'acció climàtica i no vol reunir-se amb nosaltres, i si parla sobre temes climàtics, és només per burlar-se del problema".
Paraules d'Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional: "Aquesta generació s'enfronta a una catàstrofe climàtica que va a pitjor i que té unes conseqüències devastadores per als drets humans. No obstant això, massa líders en posicions de poder s'abstenen de fer el que cal per evitar aquest desastre, i fins i tot incompleixen els compromisos adquirits".