Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
mans d'estudiants sostenint postals escrites © Amnistia Internacional

mans d'estudiants sostenint postals escrites © Amnistia Internacional

Blog

Regala les teves paraules: una postal que salva vides

Beatriz García Barreales, IES Zurbarán de Badajoz, 03 de febrer de 2026 ,

Després d'haver fet el curs "Educació en Drets Humans" amb activistes d'Amnistia Internacional, la meva classe de Física i Química de 2n D de l'IES "Zurbarán" de Badajoz s’ha volgut unir a l'activitat "Regala les teves paraules".

Regala les teves paraules consisteix a escriure postals a persones injustament empresonades, amb l'objectiu d'enviar-los directament el nostre suport i solidaritat, que també és una manera de pressionar els seus governs perquè els alliberin. Enguany hem escrit a la Sonia Fahmani a Tunísia, al Sai Zaw Thaike de Myanmar i al Brooklyn Rivera de Nicaragua. 

El divendres 9 de gener, tornant de les vacances de Nadal, en què tots hem rebut molts regals, hem dedicat l'hora a conèixer més coses sobre el Brooklyn, la Sonia i el Sai. Ara els farem un regal nosaltres a ells. Hem escrit les postals amb missatges d'ànim, alguns s'han animat amb l'anglès! I, sobretot, els i les alumnes han sentit empatia per l'absència de llibertats que pateixen les persones empresonades a les quals escrivim.

El dimarts 13 de gener, els que ens vam poder quedar a la tarda, vam anar a l'oficina de correus (que és a pocs metres del nostre centre), vam comprar segells internacionals i vam dipositar les postals a la bústia. Per a tots era la primera vegada que posàvem un segell, inclosa la professora. 

Ens faria molta il·lusió que, en el futur, aquestes tres persones preses ens poguessin explicar que van somriure llegint les nostres paraules.