Tot i que l'educació és un dret fonamental que els estats tenen l'obligació d'assegurar i protegir, es calcula que 78 milions de menors no van a l'escola, dels quals més de 42 milions són nenes, ja que les múltiples discriminacions de gènere condicionen el seu accés a l'educació (dades de l’ONU).
Amb motiu del Dia Internacional de la Nena, les organitzacions Amnistía Internacional, Entrecultures, Mundo Cooperante i Save the Children denunciem deu barreres a les quals s'enfronten les nenes diàriament per poder estudiar, reptes que s'han d'abordar perquè el seu esdevenidor no es trenqui.
1. Posar fi a la discriminació educativa per ser nenes
Una estudiant afganesa pren apunts durant una classe en línia a casa seva, a Kabul, Afganistan, 18 de març de 2023. © REUTERS/Sayed Hassib
“En la nostra cultura, si quan una nena es casa no és bona fent les tasques domèstiques, la família del marit es queixa i es considera una vergonya per a la família de la nena. I per això la meva tia pensa que és més important que aprengui a treballar al camp, netejar i cuinar per no deshonrar la família quan em casi, en lloc d'anar a classe... Jo vull anar a l'escola i tinc molta sort que la meva mare em doni suport en això”.
És el relat d'una nena de dotze anys que viu al Sudan del Sud.
Nakisa és una altra noia que viu a Kabul i tenia setze anys quan va veure com els talibans tancaven la seva escola i enviaven les alumnes a casa, tot i que elles s’hi van resistir. Era el 23 de març de 2022, just el mateix dia que els havien promès que es reprenien les classes, tancades des de l'any anterior. Uns mesos després els talibans també van prohibir l'educació superior. Ara a les nenes i joves afganeses només els deixen l'opció de viure tancades a casa. L'Afganistan és l'únic país del món on les nenes a partir dels dotze anys tenen prohibida l'educació.
A l'Iran, les nenes a partir dels set anys estan obligades a cobrir-se els cabells amb un vel. Des de la mort de Mahsa Amini el setembre de 2022 quan la va detenir la "policia de la moral", acusada de portar el vel mal posat, han estat múltiples les manifestacions contra el règim autocràtic sota el lema "Dona, Vida, Llibertat". També les nenes s'han mobilitzat a les escoles i no és casual que, coincidint amb aquesta protesta, més de 13.000 nenes d'un centenar d'escoles hagin hagut de ser hospitalitzades per dificultats respiratòries i altres signes d'enverinament per haver exercit el seu dret a la protesta i a l'educació.
Però també hi ha desigualtats educatives als països desenvolupats perquè l'educació té biaix de gènere. En els llibres de text gairebé no apareixen referències de dones i menys en l’àmbit de la ciència. Que les nenes vulguin ser metgesses i no aeronàutiques no és espontani, i aquesta segregació educativa es tradueix més tard en segregació professional.
2. Reconèixer la diversitat a l'escola
“És com si al nostre país no ens volguessin”.
Farida, jove kuwaitià de quinze anys.
A la discriminació educativa pel sol fet de ser nenes, s’hi sumen altres discriminacions que intersequen amb el gènere. El govern de Kuwait no permet que les nenes i nens bidun, considerats apàtrides encara que hagin nascut al país, vagin a l'escola pública i gratuïta, i obliguen les seves famílies a portar-los a escoles privades d'ínfima qualitat.
En països com Malawi, a les nenes i nens amb albinisme se'ls nega l'educació, a més de molts altres drets. A Guatemala, les nenes i joves indígenes tenen un nivell més baix d'escolarització perquè, en lloc d'anar a l'escola, passen la seva infància fent tasques domèstiques o treballant. A Eslovàquia i la República Txeca se segrega a l'escola les nenes i nens romanís.
3. Dret a l'escola per a les nenes i nens amb discapacitat
Les nenes i nens amb discapacitat estan en desavantatge, des de l'accés a l'escola fins als llibres que les famílies els llegeixen a casa, i no se'ls escolta i se'ls deixa enrere, sobretot en contextos de pobresa.
Al món hi ha gairebé 240 milions de nenes i nens amb discapacitat que tenen un 47% més de probabilitats que la resta de no assistir a l'escola primària (dades UNICEF). A més, tenen entre tres i quatre vegades més de probabilitats de patir violència física i sexual. La seva situació vulnerable s'accentua en les crisis humanitàries i en els conflictes armats.
4. Posar fi al matrimoni infantil i als embarassos primerencs
Mares adolescents alleten els seus nadons dins d'un dormitori de l'escola secundària Serene Haven a Nyeri, Kenya, 20 de gener de 2021. © REUTERS/Monicah Mwangi
"Em vaig quedar embarassada i no em van deixar anar a l'escola. Va ser injust. No em van deixar tenir un futur".
Testimoni d'una nena de Sierra Leone.
A Sierra Leone, el Govern, fins a l'any 2020, prohibia a les menors embarassades assistir a l'escola i presentar-se als exàmens. Encara avui es manté aquesta mateixa prohibició a Tanzània i Guinea Equatorial.
La probabilitat que les nenes amb nul·la o escassa educació es casin, és fins a sis vegades més gran que en el cas de les nenes que acaben l'educació secundària.
Segons informes d'Amnistia Internacional, durant la COVID-19 van augmentar els casos de nenes que van patir abusos sexuals i embarassos no desitjats. A Sud-àfrica, més de 600 nenes d'entre nou i deu anys van donar a llum. A Moçambic, es van quedar embarassades el 14% de les nenes menors de quinze anys. A Zimbàbue, gairebé 5.000 nenes de fins a disset anys van quedar embarassades entre gener i febrer de 2021 i es van celebrar 1.774 matrimonis de joves de menys de divuit anys.
A l'Afganistan, els matrimonis precoços i forçats estan augmentant sota el règim talibà a causa de la crisi econòmica que pateixen les famílies, a l'expulsió de les nenes del sistema educatiu i al poder talibà, que les obliga a casar-se amb ells.
Cada dia al Paraguai dues nenes més joves de catorze anys deixen de ser nenes per convertir-se en mares. El país té la taxa de fecunditat de nenes i adolescents d'entre deu i dinou anys més alta de Sud-amèrica. Molts d'aquests embarassos són conseqüència d'abusos sexuals i més del 80% tenen lloc en l'entorn familiar.
5. Educació afectivosexual, salut i higiene menstrual a l'escola
Un tauler de fusta utilitzat per explicar la menstruació i l'anatomia femenina es veu dins de l'oficina d'assessorament d'un centre de salut comunitari a la divisió de Bahadurganj, Bihar, Índia, 21 de març de 2023. © REUTERS/Anushree Fadnavis
"Jo estudiava, és veritat. Però quan tenia la menstruació, era un obstacle. Els professors em feien sortir a la pissarra i em feia por sortir per si anava tacada. Això creava problemes amb els professors... Tenia quinze anys quan em vaig rendir”.
Chakupewa Kambaza, vint-i-un anys, República Democràtica del Congo.
L'educació sexual integral té un paper fonamental en la prevenció i la detecció primerenca de casos d'abusos sexuals i per reduir la maternitat no desitjada. Cal dotar les nenes d'aptituds i coneixements perquè identifiquin les situacions de violència sexual i puguin prendre decisions informades sobre el consentiment, els anticonceptius o per prevenir infeccions de transmissió sexual.
No obstant això, el dret a l'educació sexual integral i el seu abordatge a l'escola es vulnera en països com ara Perú, Paraguai, Polònia i diversos estats dels Estats Units, on es prohibeix l'educació sexual als centres educatius.
La salut i higiene menstrual és també un assumpte de salut pública. Però el període menstrual, que hauria de ser per a les adolescents únicament l'indicador d'un adequat desenvolupament biològic, esdevé un problema que impacta negativament en la seva educació. Segons dades de The Lancet Regional Health en països com Bangladesh, Índia, Indonèsia, Japó o Nepal, entre un 11% i un 41% de les nenes falten classe sistemàticament durant la regla. A Pakistan, fins a un 59% de les nenes que inicien la secundària acaben abandonant l'escola, perquè la menstruació és un indicador que assenyala que estan "llestes per al matrimoni".
6. No ser utilitzades com a arma de guerra en els conflictes
Una nena mira a la càmera. © REUTERS/Luis Echeverria
“Contínuament sento parlar de violència i em fa por. Tinc filles i és realment aterridor. Vaig enviar les grans a estudiar a una zona segura, però em continuen preocupant”.
Tamara, mare preocupada per la violència sexual i de gènere després de la invasió d'Ucraïna.
La invasió d'Ucraïna per Rússia té efectes perjudicials en la salut mental, física, sexual i reproductiva de les dones i nenes. A més, a causa del trasllat forçós i les deportacions de civils des de les zones ocupades per Rússia, hi ha casos de nenes i nens separats de les seves famílies.
A les zones de conflicte, les nenes tenen un 90% menys de probabilitat que els nens de tenir accés a l'educació. A Nigèria, Boko Haram ha comès atacs a escoles, matrimonis forçats de nenes i dones joves. L'abril de 2014, van segrestar 276 alumnes d'ensenyament secundari. Algunes van escapar del captiveri i d'altres van ser alliberades, però es continuen produint nous segrestos de nenes a les escoles. Per a aquestes nenes, l'estigma a la seva comunitat és per a tota la vida: "Ens anomenen esposes de Boko Haram i ni tan sols deixen que els nostres nens es barregin amb altres nens del poble", va dir una de les noies alliberades.
A l'Iraq, entre 2014 i 2017, l'autodenominat Estat Islàmic va raptar nenes yazidites, les va esclavitzar, les va violar, torturar i les va obligar a combatre. Moltes han sobreviscut, però la tornada a casa no ha posat fi al seu patiment, tenen greus problemes de salut física i mental i no reben assistència. Segons un informe d'Entrecultures, a Sudan del Sud les nenes diuen que viuen amb por de ser segrestades, violades o assassinades i és a l'escola on se senten més protegides.
El reclutament de nenes i nens soldats en molts conflictes és una pràctica habitual. Són més joves de divuit anys, segrestats al carrer o mentre juguen, o trets de les escoles o de casa seva a punta de pistola en presència dels seus pares i mares. S'estima que al voltant del 40% són nenes que, a més, són utilitzades com a objecte sexual. L'estigma social posterior a la seva maternitat forçada és permanent.
7. Les nenes refugiades volen anar a l'escola
Una nena sudanesa ferida que va fugir del conflicte a Darfur és fotografiada a l'hospital de Metges Sense Fronteres a Adre, Txad, el 23 de juliol de 2023. © REUTERS/Zohra Bensemra
“Cal garantir que els nens i les nenes refugiades tinguin accés a l'educació perquè el seu futur no es perdi”.
Malala Yousafzai, jove pakistanès Premi Nobel de la Pau que va patir un atemptat quan anava a l'escola i va haver de refugiar-se al Regne Unit.
Gairebé la meitat dels més de 100 milions de persones desplaçades per la força són nenes, nens i adolescents que han de fugir dels seus països per escapar de les guerres, la pobresa, la violència i la persecució. En aquestes circumstàncies, només la meitat de les nenes i nens refugiats va a l'escola i només una quarta part accedeix a l'ensenyament secundari.
A Myanmar hi ha una campanya de neteja ètnica contra la població musulmana rohingya, i més de la meitat d'aquesta població fuig a Bangladesh. Però aquí, a les nenes i nens rohingyes refugiats se'ls nega el dret a l'escola.
La situació tampoc és millor a Europa, on algunes de les nenes i nens refugiats –són una de cada quatre de les persones que demanen asil– fa més de tres anys que no van a l'escola en països d'acollida com Grècia o Sèrbia.
8. Sortir del cercle de la pobresa
“M'agradaria anar a l'escola, però no hi ha diners. Per a mi, la millor ajuda seria anar a l'escola”.
Noia de disset anys que va estar captiva durant quatre anys per Boko Haram a Nigèria.
Als països d'ingressos baixos i mitjans, el 70% de les nenes i nens de deu anys no saben llegir ni comprenen un simple conte. Una de cada tres nenes adolescents de les llars més pobres del món no ha anat mai a l'escola; a les nenes i nens del 20% de les llars més riques se'ls assigna gairebé el doble de fons per a educació que als del 20% de les llars més pobres.
Milers de nenes als països empobrits pateixen la doble càrrega de l'escola i de les tasques domèstiques, cosa que les obliga a abandonar les classes temporalment o definitivament. Aquestes nenes han de prendre decisions que no es corresponen amb la seva edat, però que determinaran el seu futur. Poden anhelar anar a l'escola, però alhora, el seu entorn social i econòmic les porta també a pensar que aprendre a llegir i a escriure és una meta inabastable o que l'educació no és per a elles, ateses les poques oportunitats d'autonomia i ocupació que veuen al seu voltant per a les dones.
9. Frenar el canvi climàtic
“Als nens i nenes cal escoltar-nos i cal ensenyar-nos a cuidar i protegir el medi ambient, i per això cal que vegem els adults fent el que volen que aprenguem perquè s'aprèn veient... Però així com estem destruint el nostre medi ambient, crec que no tindrem futur...”.
Nena de dotze anys, Burundi.
El canvi climàtic afecta l'economia de tots els països del món i en particular dels més empobrits. Les nenes i els nens tenen tota una vida al davant, però les privacions derivades del clima i la degradació ambiental tenen conseqüències negatives en la seva salut i condicions de vida. El 2020 més de 800 milions de nenes i nens no podien rentar-se les mans a l'escola per falta d'instal·lacions bàsiques.
Els fenòmens extrems relacionats amb el clima provoquen cada any el tancament d'escoles o la seva destrucció per a milions de nenes i nens. Quan la infància i les seves famílies s'han de desplaçar pels impactes climàtics, el risc d'abandonar l'escola augmenta dràsticament. Fins i tot s'ha demostrat que l'augment de la temperatura redueix els resultats educatius. Si es mantenen les tendències actuals, el 2025 l'emergència climàtica contribuirà a fer que 12,5 milions de nenes cada any no completin la seva educació, segons Save the Children.
10. Escoles segures i lliures de violència
Unes nenes parlant després d'assistir a una classe a l'Acadèmia d'Habilitats per a Aspirants Necessitades (SANA) a Peshawar, Pakistan, 9 d'agost de 2023. © REUTERS/Fayaz Aziz
“Jo no sé per què em va tocar a mi, però igual que em va tocar a mi sé que també li ha tocat a més gent d'aquest institut. I ara ho explico perquè ningú més hagi de passar pel que jo he passat”.
Eme, noia que va patir assetjament escolar quatre anys a la seva nova escola, a Espanya.
Les escoles són llocs on nenes i nens han d'aprendre i créixer. Tanmateix, moltes nenes de tot el món van a l'escola tement per la seva seguretat. Són agredides pel camí, suporten les burles i insults dels seus companys, són humiliades amb rumors difamatoris que circulen pels telèfons mòbils o Internet. Algunes reben amenaces d'agressió sexual d'altres estudiants o han de sentir professors que els ofereixen qualificacions més altes a canvi de favors sexuals. L'assetjament cibernètic està augmentant i els assetjadors poden actuar en l'anonimat i sense por de ser identificats ni castigats.
Amb massa freqüència les autoritats escolars responen a la violència a les escoles amb la inacció. Quan una nena denuncia un incident de violència, especialment de violència sexual, sovint es jutja el seu comportament, més que el de l'agressor. Com a resultat, innombrables nenes no arriben a anar a l'escola, abandonen els seus estudis o no participen plenament en les activitats escolars.
Amnistía Internacional, Save the Children, Entrecultures i Mundo Cooperante exigim als governs i organismes internacionals que passin dels compromisos a l'acció.
Aquest any 2023 estem a la meitat del període temporal fixat per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un pla de disset objectius –el quart és l'educació– acordats pels 193 estats membres de les Nacions Unides el 2015 perquè el món sigui millor el 2030. Però es constata que a aquest ritme s'està lluny d'assolir-los.
Si les nenes de les quals hem donat testimoni, i els milions de nenes com elles a tot el món, assolissin el 2030 els reptes assenyalats aquí: si anessin a l'escola i la sentissin inclusiva i segura, si poguessin ser nenes i no mares obligades, no ser casades en un negoci, ni patissin violència sexual, si aconseguissin sortir del cercle de la pobresa, si aconseguissin ser dones autònomes i prendre decisions amb plena independència, llavors podríem dir que els objectius de l'Agenda 2030 s'haurien complert.