Albert Sabin no va ser un defensor dels drets humans en el sentit estricte del terme. No va pronunciar grans discursos ni va impulsar grans campanyes. Amb tot, els seus descobriments van contribuir a salvar desenes de milers de vides. Sobretot, el principal: la vacuna oral contra la poliomielitis. En un gest que contrasta amb l’actitud de les grans farmacèutiques sobre les vacunes contra la COVID-19, Sabin va renunciar a qualsevol benefici econòmic que la vacuna li pogués proporcionar.
Araceli Hidalgo, la primera persona a ser vacunada a Espanya. Va ser el 27 de desembre de 2020 a la residència de gent gran Los Olmos de Guadalajara. © Pool Reuters / Gtres
Un any de vacunació a Espanya
El 27 de desembre de 2020 era diumenge. A les 9 h del matí, bona part de la població es va congregar davant del televisor per veure com a la residència de gent gran Los Olmos, de Guadalajara, Araceli Hidalgo, de 96 anys, es convertia en la primera persona vacunada a Espanya.
Després de la punxada, l’Araceli va manifestar que es trobava molt bé, i davant de la multitud de mitjans congregats per a l’ocasió va dir: "A veure si podem aconseguir que el virus marxi".
A l’hora d’escriure aquestes línies, el virus no ha marxat. És més, a Espanya vivim immersos en una sisena onada de casos que ens té confosos i atemorits. Són les segones festes de Nadal que vivim amb angoixa; envoltats d’amics, parents i col·legues de la feina que ens comuniquen que estan contagiats.
No és estrany. El 22 de desembre, el país batia per segon dia consecutiu el rècord del nombre de casos detectats en un dia: 60.041. El fet de no realitzar proves diagnòstiques a causa d’un sistema d’atenció primària sanitària totalment col·lapsat, feia sospitar que en podien ser molts més.
La gent fa cua per rebre la vacuna COVID-19 al centre de salut de Penda a Nairobi, Kènia, el 9 de desembre de 2021. © REUTERS/Baz Ratner
Ningú està fora de perill fins que totes les persones ho estiguin
La responsable de tot això és una nova variant del virus, detectada per primera vegada a Sud-àfrica al novembre i altament contagiosa: Òmicron. L’optimisme d’una Europa Occidental amb alts índexs de vacunació es va esfondrar com un castell de cartes davant de l’arribada de la nova variant.
Òmicron ha fet realitat les advertències de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): "ningú està fora de perill fins que tothom estigui fora de perill". La baixa taxa de vacunació als països del Sud Global, especialment a l’Àfrica, suposa i seguirà suposant el risc que noves mutacions del coronavirus causin noves onades de casos a tot el món.
Una dona és vacunada contra la COVID-19 a la clínica Hillbrow de Johannesburg, Sud-àfrica, el dilluns 6 de desembre de 2021. © AP Photo/ Shiraaz Mohamed
Les donacions de vacunes a aquests països a través del mecanisme COVAX, gestionat per l’OMS, han estat insuficients. El 17 de desembre, 41 països havien pogut vacunar menys del 10 % de la seva població, i 98 països no han arribat al 40 % de persones vacunades.
El problema de fons és que, per molt lloable que siguin COVAX i les donacions de vacunes per part dels països més desenvolupats, la comunitat internacional no ha fet passos cap a la veritable solució per accelerar el procés de vacunació global: la liberalització de les patents de les vacunes.
Tant les grans farmacèutiques com els governs es resisteixen a acollir lesrecomanacions d'Amnistía Internacionali altres organitzacions de la societat civil al respecte. Aquestes recomanacions es resumeixen en dues:
Els governs han de deixar de bloquejar una exempció temporal d’algunes normes globals sobre propietat intel·lectual per impulsar l’accés universal a les vacunes contra la COVID-19.
Les empreses han de concedir llicències no exclusives per als productes sanitaris contra la COVID-19 i participar en mecanismes mundials per compartir innovacions.
L’exemple de Sabin
Aquesta actitud de les grans empreses farmacèutiques contrasta amb la d’Albert Sabin, el viròleg que va descobrir la vacuna oral contra la poliomielitis.
El doctor Albert Sabin mostra un flascó de la seva nova vacuna antipoliomielítica distribuïda a Rússia, el 24 de juny de 1959. A diferència de la vacuna de Salk, la de Sabin s'administra per via oral. © Foto AP
Sabin va néixer el 1906 a Białystok, ciutat que era part de l’Imperi Rus, que després d’acabar la Primera Guerra Mundial es va incorporar al territori de Polònia. El 1921, els seus pares (els jueus polonesos Jacob Saperstejn i Tillie Krugman) van decidir emigrar als Estats Units cercant noves oportunitats i per alliberar-se dels brots recurrents d’antisemitisme –fins i tot abans de l’ascens del nazisme– a l’Europa de l’Est.
La família es va instal·lar a Nova Jersey, on Abram Saperstejn va cursar l’educació secundària. A la Universitat de Nova York va estudiar medicina, amb la idea original de convertir-se en dentista, però va es acabar especialitzant en virologia. El 1931 va obtenir el títol, es va nacionalitzar nord-americà i va adoptar el nom d’Albert Bruce Sabin.
A principis i mitjans del segle XX, poques malalties feien més por als pares de família que la poliomielitis, una malaltia altament infecciosa que es contagia a través de les secrecions nasals i orals i per contacte amb femtes contaminades.
Les epidèmies eren freqüents i, tot i que la majoria de les persones es recuperava ràpidament després d’uns quants dies de símptomes de tipus viral (febre, fatiga, mal de cap i gola, nàusees i diarrea), si la pòlio arribava a afectar el sistema nerviós, causava paràlisi temporal o permanent.
Això afectava especialment els nens (durant molt de temps, la malaltia es va conèixer com a paràlisi infantil) i les seves extremitats inferiors. En els casos més aguts, la pòlio paralitzava els músculs del sistema respiratori i la persona moria.
El doctor Albert Sabin examina un frasco que contiene cepas puras aisladas del virus de la poliomielitis que han demostrado ser las mejores para ser administradas vía oral, el 7 de octubre de 1956 en Cincinnati. © AP Photo/Gene Smith
La malaltia no tenia –ni té– cura, de maneraque l’únic mitjà per combatre-la era prevenir-la per mitjà de la vacuna. Aquest és el desafiament que van assumir Sabin i altres investigadors a començament dels anys cinquanta.
El primer èxit important va arribar el 1955, amb l’aprovació de la vacuna desenvolupada per Jonas Salk. Era un èxit parcial, perquè era una vacuna injectada i eficaç per prevenir la majoria de les complicacions causades per la pòlio, però no la infecció inicial.
Després de fer multitud d’autòpsies de víctimes de pòlio, Sabin va poder demostrar que el virus atacava els budells abans de passar al sistema nerviós central. A partir d’aquest descobriment, va desenvolupar una vacuna oral basada en soques modificades del virus que estimulava la producció d’anticossos sense causar paràlisi.
Els primers a provar el seu descobriment van ser ell mateix, la seva família i els seus col·legues més propers. Fets els primers assajos, i saltant-se les barreres de la Guerra Freda, Sabin va treballar amb col·legues russos per perfeccionar la vacuna oral i demostrar la seva eficàcia.
La primera vacuna oral contra la pòlio de Sabin va ser aprovada per les autoritats sanitàries estatunidenques el 1961, però només servia contra una de les tres variacions del virus. Versions millorades van ser aprovades el 1962 i, finalment, el 1964 es va aprovar una vacuna que actuava contra les tres variacions.
“Malgrat els enormes guanys que el descobriment li hauria pogut reportar, Sabin va renunciar a tot benefici econòmic amb l’objectiu que el procés de producció i distribució de la vacuna fos el més barat possible i arribés al nombre més gran de persones.”
(És interessant apuntar que el seu col·lega Jonas Salk, que hem esmentat més amunt, va fer el mateix. Quan li van preguntar per la patent de la seva vacuna, precursora de la de Sabin, va dir: "No hi ha patent. És que es pot patentar el sol?").
A més, el nostre protagonista vacontinuar investigant gairebé fins al moment de la seva mort el 1993. Durant aquelles dècades, va desenvolupar vacunes contra altres malalties virals, com l’encefalitis i el dengue.
Tariq Nawaz sostiene a su hija Tuba, de 10 meses, que padece poliomielitis, mientras una hermana la besa, en Suleiman Khel, Pakistán, uno de los dos únicos países en los que todavía se transmite esta enfermedad por la existencia de un importante movimiento contrario a la vacunación. © AP Photo/Muhammad Sajjad
La vacuna contra la pòlio de Sabin, juntament amb la cooperació internacional, ha permès l’erradicació gairebé total de la pòlio. A principis dels vuitanta, la malaltia encara paralitzava cada any a prop de mil nens arreu del món. El 1988 l’OMS va llançar la Iniciativa Mundial per l’Erradicació de la Poliomielitis que el 2012 havia reduït el nombre de casos globals a 291 (-99,9 % d’incidència).
El 2020, la pòlio va ser erradicada de l’Àfrica i actualment tan solses transmet a l'Afganistan i el Pakistan, on hi ha un important moviment contrari a la vacunació.
Segurament, molts d’aquests èxits no haurien estat possibles, o haguessin sigut més lents si Sabin no hagués renunciat a obtenir beneficis econòmics del seu descobriment. Un gran exemple que, tristament, no té gaires seguidors en aquests difícils temps de pandèmia.