Després de la Segona Guerra Mundial i per evitar que es repetís un conflicte d’aquest calat, líders de tot el món es van asseure a negociar i redactar la Declaració Universal dels Drets Humans. La carta magna de la humanitat, que recull els drets que totes les persones del món tenen sense distinció de sexe, nacionalitat o classe social, va ser aprovada el 10 de desembre de 1948.
Les dones eren una minoria en aquest procés d’elaboració. Això sí, les contribucions d'Eleanor Roosvelt, Hansa Mehta, Minerva Bernardino o Bodil Begtrup van garantir que el text fos universal i que els drets de les dones estiguessin inclosos en una norma que reivindicava les llibertats i la dignitat humana. Gràcies a elles el món és més just i igualitari.
Eleanor Roosevelt. Foto ONU
Eleanor Roosevelt, la força impulsora
L'escriptora i exprimera dama nord-americana va jugar un paper clau en l'elaboració i aprovació del text. Va ser una activista, una ferma defensora dels drets humans i pionera del moviment feminista. Però abans d'això, Elionor va participar en la Lliga de Dones Votants, la Lliga de Dones de la Unió de Comerç i en la Divisió de Dones del Partit Demòcrata.
El 1946 va ser nomenada delegada de l'Assemblea General de les Nacions Unides, i es va convertir en la primera dona de la història que va ocupar aquest càrrec. Va ser presidenta del Comitè encarregat de redactar aquesta Declaració. En les seves memòries relata que va treballar dia i nit durant dos anys analitzant i debatent paraula per paraula el text que ella va batejar com "La carta magna de la humanitat".
Aquesta Declaració s’havia d’anomenar "els Drets de l'Home", però Eleanor Roosevelt va considerar que el terme excloïa les dones i va aconseguir que es titulés "dels Drets Humans".
"La Declaració Universal dels Drets Humans havia de ser anomenada 'dels Drets de l'Home', però Eleanor Roosevelt va considerar que el terme excloïa les dones i va aconseguir que es titulés 'dels Drets Humans'".>
“La Declaració Universal dels Drets Humans havia de ser anomenada 'dels Drets de l'Home', però Eleanor Roosevelt va considerar que el terme excloïa les dones i va aconseguir que es titulés 'dels Drets Humans'.”
Hansa Mehta. Foto ONU
Hansa Mehta, per una declaració universal
Aquesta activista, educadora social, escriptora i política va defensar que el text havia d'incloure un llenguatge inclusiu. De fet, se li atribueix la consecució del canvi, a l'article 1, de la frase "Tots els homes neixen lliures i iguals" per "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals".
Hansa Mehta va ser una gran defensora dels drets de les dones a l'Índia. Se li atribueix l'aprovació de la llei que va abolir el matrimoni infantil. El 1946 va presidir l’organització All India Women's Conference, fundada per promoure l'educació de les dones i les nenes. Dos anys més tard va ser nomenada delegada de l'Índia a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides.
Bodil Begtrup. Foto ONU
Bodil Begtrup, la importància del llenguatge
També sobre la importància del llenguatge va incidir l'activista danesa Bodil Begtrup quan va aconseguir que es canviés el "tots els homes" per "tota persona" o "tots", quan el text es referia a les persones titulars dels drets.
Bodil també va proposar incloure els drets de les minories a l'article 26 sobre el dret a l'educació, però finalment les seves idees no es van tenir en compte.
El 1946 va ser una de les principals impulsores de la creació de la Comissió de la Condició Jurídica i Solcial de la Dona. A més, de 1946 a 1949 va ser presidenta del Consell de Dones de Dinamarca.
Minerva Bernardino. Foto ONU
Minerva Bernardino, la lluita per la igualtat
Diverses fites s'atribueixen a aquesta diplomàtica dominicana i defensora dels drets de les dones a l’Amèrica Llatina i el Carib. A Minerva es deu a la inclusió de la “la igualtat entre homes i dones" en el preàmbul de la Declaració. A més, les seves contribucions van ser essencials perquè la Carta de les Nacions Unides fes referència als drets de les dones i la no discriminació sexual.
D'altra banda, Minerva va recollir la veu del continent llatinoamericà en el document i va lluitar per la incorporació de la idea que els drets humans no fan "distinció per raó de raça, sexe, llengua o religió".
Marie-Hélène Lefaucheux. Foto ONU
Marie-Héléne Lefaucheux i la no discriminació sexual
Hem d'agrair a aquesta activista francesa la menció a la no discriminació sexual, clau en la lluita per la igualtat, a l'article 2 de la Declaració:
Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Marie-Héléne va ser una de les principals activistes pels drets humans a França durant i després de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra va entrar a formar part de la delegació francesa a l'ONU i va ajudar a fundar la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona d'aquesta institució, de la qual va ser presidenta de 1948 a 1953.
Evdokia Uralova. Foto ONU
Evdokia Uralova i la igualtat salarial
També a l'article 2, Evdokia Uralova, de la República Socialista Soviètica de Bielorússia, juntament amb Fryderyka Kalinowska i Elizavieta Popova, va posar l’accent en els drets de les persones que viuen en territoris no autònoms:
No es farà cap distinció en funció de la situació política, jurídica o internacional del país o territori de la jurisdicció de la qual depèn una persona, tant si és un país independent, o un territori sota administració fiduciària, no autònom o sotmès a qualsevol altra limitació de sobirania.
Però, sens dubte, la lluita més gran d'Evdokia va ser per la igualtat salarial de dones i homes per una mateixa feina. Un dret que, gràcies a ella, s'inclou en l'article 23:
Tota persona té dret a condicions equitatives i satisfactòries de treball. (...) Tota persona té dret, sense cap mena de discriminació, al mateix sou per la mateixa feina.
Evdokia, defensora dels drets de les dones, política i professora d’història, va ser la relatora de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona davant la Comissió de Drets Humans el 1947.
Begum Shaista. Foto ONU
Begum Shaista i la igualtat de drets en el matrimoni
En el seu llegat hi ha la incorporació de l'article 16 sobre la igualtat de drets en el matrimoni amb l'objectiu de posar fi al matrimoni infantil i forçat:
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família, i gaudiran dels mateixos drets en el matrimoni, durant el matrimoni i en cas de dissolució del matrimoni.
2. Només per consentiment lliure i ple dels futurs cònjuges es pot contreure matrimoni.>
Aquesta política i diplomàtica del Pakistan va ser delegada a la Comissió d'Afers Socials, Humanitaris i Culturals de l'Assemblea General de l'ONU. Va examinar l'avantprojecte de la Declaració durant més de 80 reunions.
Lakshmi Menon. Foto ONU
Lakshmi Menon i la universalitat dels drets
Delegada de l'Índia a la Tercera Comissió de l'Assemblea General de l'ONU el 1948, va defensar la universalitat dels drets humans en contraposició al "relativisme colonial". Aquesta última proposta negava drets a les persones que vivien en països sotmesos a dominació colonial. Lakshmi defensava que si les dones i les persones sotmeses a aquesta dominació colonial no s'esmentaven de manera expressa en el text, no podrien ser considerades representades en l'expressió "tota persona".
A més, Lakshmi va treballar perquè la Declaració inclogués la no discriminació per raó de sexe al llarg de tot el document. També va propugnar que el preàmbul inclogués la menció de "la igualtat de drets entre homes i dones", com defensava Minerva Bernardino.
Un llegat inesborrable
Des de llavors, la lluita pel reconeixement de les dones com a grup social determinat i la vulneració dels drets humans per raó de gènere, ha continuat. Perquè la violència i la persecució de gènere –des de la mutilació genital femenina fins al matrimoni infantil– siguin raons clares per al dret a l'asil i al refugi. Perquè en els conflictes armats la sexualitat no sigui motiu d'extorsió i les dones no siguin utilitzades com a botí de guerra. Per posar fi al tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual i laboral. Per avançar en els drets econòmics socials i culturals i la igualtat en tots els seus vessants.