![[Translate to Catalá:] Mesa redonda con Xiomara (Sos Racismo), Youssef (Algo Race y Rights International Spain) y Momadou (Sindicato de Manteros de...](/fileadmin/user_upload/Taller_Mov_1.JPG)
El Taller de Mobilització Antiracista d'Amnistia Internacional, adreçat a joves activistes de diferents organitzacions, va tenir lloc l’últim cap de setmana de novembre.
Les persones assistents eren un nodrit grup de joves de diferents parts del territori que van demostrar una increïble capacitat de debat i de reflexió, cada un des de la seva pròpia experiència personal, acadèmica i de voluntariat. No exagerem quan diem que el taller podrien haver-lo dinamitzat i desenvolupat perfectament aquestes persones.
Vam participar en una taula rodona en la qual van intervenir tres veus de l'heterogeni moviment antiracista: Xiomara (SOS Racismo Bizkaia), Youssef M. Ouled (Algo Race i Rights International Spain) i Momadou (Sindicat de Manters de Madrid).
Per rematar, vam gaudir d’un espai liderat i dinamitzat per Chaimaa Boukharsa, arabista i islamòloga, activista antiracista i descolonial, investigadora i comunicadora.
El treball d'Amnistia Internacional per la justícia racial
Són molts els exemples en què Amnistia Internacional, com a organització de drets humans, ha treballat per la justícia racial. No obstant això, i malgrat la seva feina, Amnistia Internacional encara està en procés de convertir-se en una organització veritablement antiracista, que integri l'antiracisme en el seu ADN i cultura, i que no sigui una qüestió que es treballi únicament en casos puntuals, per molts que n’hi hagi.
L'Estratègia de Justícia Racial (2022-2030) pretén aconseguir aquest objectiu de convertir l'antiracisme en una de les senyes d'identitat d'Amnistia Internacional. En un element inherent a la cultura de l'organització, tant en el treball extern com en l’àmbit intern, en cadascuna de les persones que en som part.
L'Estratègia parteix d’una sèrie de bases. En primer lloc, que són les diferents comunitats, persones i organitzacions afectades per la injustícia racial les que històricament n'han pagat el preu en forma de violència, discriminació i opressió. Per tant, qualsevol acció que Amnistia Internacional emprengui en pro de la justícia racial no pot en cap cas desviar el focus, atenció o recursos de la feina d'aquestes comunitats, organitzacions i persones.
En segon lloc, l'Estratègia reconeix que el racisme ha creat un sistema en el qual totes les persones estem racialitzades. Com va afirmar Youssef al taller, unes poques persones estem racialitzades en positiu, a costa de moltes més, racialitzades en negatiu. És a dir, que algunes persones racialitzades ens beneficiem del sistema racista, a costa de l'opressió, discriminació i violència que pateixen les persones a les quals aquest perjudica.
Aquest sistema racista té el seu origen en el colonialisme, l’esclavitud, la supremacia blanca i l’expropiació i explotació de recursos materials i humans. Tots aquests elements han de formar part del treball d'Amnistia per la justícia racial, i si el racisme és un sistema de relacions de poder desiguals, la nostra feina ha de ser qüestionar aquests desequilibris de poder per buscar una igualtat veritablement plena en l'exercici dels drets humans. Tot això, posant sempre les víctimes de la injustícia racial al centre.
Chaimaa Boukharsa, durant la seva ponència al Taller de Mobilització Antiracista
Així ho explica Chaimaa Boukharsa i Afroféminas:
“Si no experimentes el racisme sistèmic, és probable que te'n beneficiïs, ja sigui perquè les teves institucions t'ofereixen un suport més generós, perquè se suposa que hi pertanys o, el que és més important, perquè no suportes la important càrrega mental i emocional que suposa ser objecte de racisme. Les polítiques racistes només existeixen perquè els que estan en el poder es beneficien de l'opressió del grup minoritari. Si et beneficies de l'opressió d'altres i tries no reconèixer-la ni desmantellar-la, la teva conformitat perpetua el sistema. No es pot pretendre «no ser racista» i no fer res al respecte; més aviat, hem de ser activament antiracistes i prendre mesures per combatre el racisme en les nostres vides”.
Per què és tan conegut el cas de La Manada, però sembla que gairebé ningú recorda les temporeres de la maduixa? Per què si busquem "dona musulmana" a internet, la recerca ens retorna milers de fotografies d'una dona amb trets aràbics, quan més de la meitat de la població musulmana que hi ha al món no és àrab? Fins a quin punt el colonialisme continua present en el nostre dia a dia, en la nostra manera de comunicar, en la nostra manera de ser?
On és el límit entre l'antiracisme i la condescendència o el paternalisme? I quin és el límit de l'empatia? Com es pot ser una organització antiracista? És possible dur a terme bones accions per la justícia racial sense comptar amb el protagonisme i el consell de persones que pateixen el racisme? Les organitzacions com Amnistia Internacional han de donar veu, o han de facilitar l'espai perquè les persones racialitzades en negatiu alcin la seva pròpia veu?
Aquesta és una petita mostra de totes les qüestions i problemàtiques que es van abordar al taller. Moltes gràcies a totes les persones, participants i ponents, que vau fer d'aquest taller un espai tan segur i enriquidor, pel gran esforç de venir i, sobretot, per haver-nos ensenyat tantes coses en tan poc temps.
Descobrir la nostra pròpia ignorància, sens dubte, ens farà ser millors.
Seguim!