Amnistia Internacional és un moviment mundial, democràtic i independent amb més de 7 milions de persones sòcies, activistes i voluntàries, i està present a més de 150 països, on treballa incansablement per la justícia i per la dignitat de les persones. A Espanya som més de 80.000 socis i sòcies, i prop de 2.300 persones voluntàries i activistes. La nostra feina està centrada a combatre els abusos contra els drets humans de víctimes amb noms i cognoms a través de la recerca, la denúncia pública i l’activisme.
El nostre objectiu és realista: volem canviar la vida de moltes persones! Volem que tothom gaudeixi dels drets consagrats a la Declaració Universal dels Drets Humans. I sabem que és possible. Activistes de tot el món ho han demostrat oposant resistència als que vulneren els drets humans i demanant responsabilitats als que estan al poder.
Si tens interès pels drets humans, la Xarxa d’Escoles t’ofereix la possibilitat de treballar activament en el teu centre per la millora de les condicions de vida de persones concretes, així com per involucrar més persones en la lluita contra les violacions dels drets humans.
Sabies que...?
El 28 de maig de 1961, Peter Benenson, un advocat britànic, va llançar la "Campanya en Pro de l’Amnistia 1961” amb la publicació de l’article "Els presos oblidats" al diari The Observer. Se sent empès a escriure aquest article quan llegeix la història de dos estudiants portuguesos que van ser empresonats per haver brindat per la llibertat amb una copa de vi. Aquest article serà l’origen d’Amnistia Internacional. La crida es publica a diaris de tot el món i un parell de mesos més tard se celebra la primera reunió d’Amnistia Internacional, en la qual es crea un "moviment internacional permanent per defensar la llibertat d’opinió i religió".
El 10 de setembre de 1988, al Camp Nou de Barcelona 90.000 persones van assistir al concert "Drets Humans ARA!", amb què se celebrava el 40è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. El concert va recórrer dinou ciutats de quinze països i va ser vist per milions d’espectadors. Va comptar amb les actuacions de Bruce Springsteen, Peter Gabriel i Sting, entre d’altres, i va ser el llançament d’Amnistia Internacional a Espanya. La Secció Espanyola va passar de ser una petita estructura, a una organització de referència en drets humans al nostre país.
1. No són una opció!
Els drets humans són drets inherents a tots els éssers humans, sense distinció per raó de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua o qualsevol altra condició. Tothom té els mateixos drets humans, sense cap mena de discriminació. Aquests drets estan interrelacionats i són interdependents i indivisibles.
Els governs estan obligats a complir-los?
Els drets humans universals sovint estan previstos i garantits per la llei, a través dels tractats i el dret internacional, que estableix les obligacions dels governs d’adoptar mesures en determinades situacions, o d’abstenir-se d’actuar de determinada manera en altres, per tal de promoure’ls i protegir-los.
El compromís amb els drets humans s’ha convertit en una tendència majoritària i habitual. No obstant això, la defensa i promoció dels drets humans de moltes persones a tot el món, sovint posa al descobert la bretxa entre el compromís teòric i la pràctica de molts governants.
El seu origen és la dignitat humana
Els valors dels drets humans tenen el seu origen en la dignitat de l’ésser humà i, per tant, en nombroses cultures i religions. Els drets humans són universals, indivisibles i interdependents: això vol dir que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets, independentment de la seva cultura, del lloc de residència i de si el seu país reconeix o no aquests drets.
Canvien amb el temps?
Els drets humans són un projecte dinàmic en evolució constant, que s’adapta als temps, als canvis, a les noves formes de repressió i abusos (nous llimbs jurídics com Guantánamo), però també als col·lectius marginats i a les noves maneres de reivindicar els seus drets (mobilització social, internet, SMS). Sectors exclosos en un context històric determinat (per exemple, dones, pobles indígenes o les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals) han lluitat per ser-hi inclosos, i han enriquit la realitat històrica dels drets humans.
Aquesta evolució continua avui: "la guerra contra el terror", l’impacte del canvi climàtic, la biotecnologia i la genètica són algunes de les qüestions que actualment desenvolupa l’agenda de drets humans.