En el Dia Internacional de l'Educació que se celebra avui, destaquem la tasca de cinc nenes i nens que van haver de lluitar des de ben petits perquè res ni ningú els arrabassés el seu dret a aprendre, a formar-se i a créixer.
Què és el dret a l'educació?
El dret a l’educació és un dret humà fonamental reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans que garanteix a totes les persones l’oportunitat d’aprendre, desenvolupar-se i construir un futur millor, sense cap discriminació. Inclou l’accés a una educació gratuïta, de qualitat i en condicions d’igualtat, a més de fomentar la llibertat de pensament i expressió.
1.- Malala Yousafzai: la nena pakistanesa que va desafiar els talibans pel dret a l'educació
Malala Yousafzai, en la projecció especial de Polite Society al Curzon Mayfair de Mayfair, Londres, 2023. © Cat Morley / Avalon
"Per a aquests menors oblidats que volen educació, per a aquests nens i nenes espantats que volen pau". Aquesta va ser la dedicatòria de Malala Yousafzai en rebre el Premi Nobel de la Pau el 2014. En aquell moment tenia disset anys, la persona més jove a rebre aquest guardó en qualsevol de les seves categories.
La seva lluita havia començat sis anys abans. La Malala era una nena pakistanesa que creixia a la ciutat de Mingora, al nord del país. El seu pare era el director del col·legi on ella anava quan els talibans van prendre el control de la regió i la seva escola va haver de tancar. Llavors la Malala va començar la seva particular lluita per l'educació per sobre de qualsevol obstacle. Primer, va començar a escriure un blog per a la BBC en què relatava el seu dia a dia sota l'opressió fonamentalista, i més tard va tornar a l'escola quan van poder reobrir, malgrat l'edicte de prohibició talibà.
El 2012, la Malala i dues companyes més van ser ferides en un atac a un autobús escolar. Va poder salvar la vida gràcies a diverses intervencions, primer al Pakistan i posteriorment al Regne Unit. L'atemptat va provocar una onada de repulsa i ella es va despertar convertida en un símbol pel dret a l'educació davant la intolerància.
Després de desenes de premis i reconeixements com l'esmentat Nobel, el 2020 es va graduar a Oxford en Filosofia, Política i Economia. Actualment treballa pel dret a l'educació de les nenes arreu del món a través de la seva fundació i és productora audiovisual.
2.- Thandiwe Chama: la veu de Zàmbia per l'educació i la prevenció del VIH
Quan la Thandiwe tenia vuit anys, la seva escola a l'aire lliure a Zàmbia va tancar a causa del flagell de la sida en la comunitat de professors. Però ella no es va rendir i va organitzar una marxa amb seixanta nens i nenes. Van aconseguir que el Govern reobrís l’escola i, a més, que es construís un local adequat.
Però això només va ser el començament de la seva lluita. Poder anar a classe no era suficient, Thandiwe s’imaginava un futur on el VIH no llastés la seva comunitat, i per això es va entestar a fer que els més petits coneguessin la malaltia i aprenguessin a prevenir-la. Per això ha tingut trobades i xerrades arreu del país i ha escrit un llibre, "El pollastre amb sida" que es fa servir en centenars d’escoles per explicar com es contagia aquesta malaltia.
Als setze anys va rebre el Premi de la Pau dels Infants de mans de la fundació Kids Rights. Ara manté la seva lluita pel dret a l'educació tant al seu país com en conferències internacionals en què anima adults i menors a mobilitzar-se. "Si no ets tu, llavors qui és? Si no soc jo, qui és? Si no és ara, quan?" és un dels seus lemes.
3.- William Kamkwamba, la força del vent per fugir de la fam
També William Kamkwamba va haver de deixar l'escola ben aviat. Però aquesta vegada no per culpa de la discriminació ni d'un virus, sinó senzillament per la pobresa i la fam. Amb tan sols catorze anys els seus pares es van veure obligats a treure'l de l’escola perquè no es podien permetre pagar la matrícula. El seu país, Malawi, enfrontava un període de fam fruit d'una sequera.
Però el William no es va resignar, va continuar estudiant a la biblioteca del seu poble i gràcies a un llibre de ciències va construir un molí de vent per portar la llum, primer a casa seva i després, a tota la seva aldea. Més tard, amb l'ajuda d'uns amics, va instal·lar una bomba d'aigua impulsada també pel vent per regar la plantació de la seva família.
Després d'un reportatge en un diari estatunidenc, va aconseguir una beca per continuar els estudis a Lilongwe, la capital del seu país. I al cap d’uns anys es va llicenciar en Enginyeria Mediambiental als Estats Units. Ell mateix va explicar la seva història al llibre El niño que domó el viento, i posteriorment va participar com a actor a la pel·lícula del mateix títol.
El William ja és un adult, però no ha abandonat la seva passió adolescent. El seu treball en una organització sense ànim de lucre consisteix a fer que "cada persona pugui desenvolupar les seves idees i dissenyar projectes per resoldre els problemes amb què s’enfronta".
4.- Marley Dias: la nena que va transformar la literatura infantil amb #1000BlackGirlBooks
L'homenatjada per #1000BlackGirlBooks, Marley Dias, assisteix a la 30a edició dels Premis Glòria de la Ms. Foundation for Women. © picture alliance / Photoshot
A la Marley mai li van prohibir anar a l'escola. Però el que sí que es va trobar aquesta nena nascuda el 2005 als Estats Units és que quan obria un llibre (i ella n'obria molts) gairebé cap dels protagonistes eren com ella. "Tots són nens blancs amb els seus gossos", li va dir a la seva mare, que li va preguntar què pensava fer al respecte.
Lluny de resignar-se, quan només estava a sisè de primària, la Marley va crear la campanya #1000BlackGirlBooks amb l'objectiu de donar aquesta quantitat de llibres a nenes de diversos països. En uns mesos en va aconseguir més de 9.000, però sobretot va crear una llista on es poden trobar llibres amb referents femenins i diversos, i va cridar l'atenció del món editorial per aconseguir que es fomenti una literatura amb protagonistes femenines negres.
Després de l'èxit de la seva iniciativa, amb tretze anys va escriure el seu propi llibre, "Marley Dias ho ha fet: Així que tu també pots!" que anima els nens i nenes del món a lluitar pels seus somnis. En l'actualitat estudia a Harvard, ofereix conferències i ha portat el seu activisme a les xarxes socials.
5.- Muzoon Almellehan: la Malala siriana que fa servir els llibres com a arma contra la desigualtat
Muzoon Almellehan arriba a la cerimònia de lliurament de la 34a edició dels Premis del Cinema Europeu a Berlín. © picture alliance/dpa/Reuters/Pool | Christian Mang
Quan la guerra civil a Síria va arribar a la seva ciutat, Daraa, en forma de bombardejos, els membres de la família de la Muzoon van haver de marxar amb el que duien a sobre cap a Jordània. Ella tenia només catorze anys, però ja tenia clares les seves prioritats: va agafar els seus nou llibres favorits.
A Jordània hi van viure tres anys en diferents campaments. L'activisme pel dret a l'educació va començar quan moltes de les seves companyes de classe van començar a abandonar l'escola a causa de matrimonis prematurs, una pràctica que no era comuna en la societat siriana, però que va augmentar amb el conflicte. La Muzoon anava de botiga en botiga tractant de convèncer noies i nois així com les seves famílies perquè no abandonessin els estudis, una tasca que li va fer guanyar-se el sobrenom de 'la Malala siriana'.
La Muzoon i la seva família van ser acollits pel Regne Unit el 2015. Des d'aleshores, ha mantingut la seva defensa del dret a l'educació, en especial per a les nenes i nens refugiats. El 2017 es va convertir en l'Ambaixadora de Bona Voluntat de l'UNICEF més jove de la història.