El 21 d’abril és el Dia Mundial de la Poesia i també el Dia per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Què poden tenir en comú?
Yeison G. López es dedica a la recerca i a la gestió cultural a través de la poesia. Es reconeix afrocolombià i afromadrileny. Nascut a Cali, fa més de 20 anys que viu a Espanya. Dirigeix el Centro Espacio Afro i és autor del llibre ‘Derecho de admisión’. És el seu segon poemari. Hi recull la seva experiència com a migrant i ens endinsa en temes com el racisme o l’exili. Parlem amb ell per celebrar la coincidència d’aquests dos dies mundials.
- “Perdonad si estos versos os incomodan / os lanzan una realidad que no queréis mirar, permitidme deciros que vuestra fragilidad /en este espacio no importa /que soy yo el que habla ahora del derecho de admisión /a vuestros comentarios”. Incomoda parlar de migració i racisme?
Incomoda molt, i més des de la proposta que faig en el poemari, que no és lacrimògena i en què la persona migrant no és un subjecte passiu. Es parla des d’una posició on hi ha una denúncia clara de molts mecanismes d’exclusió, com per exemple l’espai del lleure. Parlar de migracions des d’una perspectiva antiracista incomoda molt més.
- “Que no nos digan que esperemos, / nadie puede aplacar nuestra sed de justicia, / no nos pueden culpar por visibilizar una tensión oculta, / no nos pueden señalar por no ser complacientes, / nuestro amor por la existencia se ha manifestado". Malgrat aquesta incomoditat, cal parlar d'antirracisme?
És una incomoditat necessària per transformar. Quan busques transformar un statu quo que està naturalitzat, necessàriament incomoda perquè estàs obrint els ulls a una forma que per a tu no hi era. Per exemple, si fem referència a unes narratives que parlen sobre les persones d’origen migrant o amb rerefons migrant, com la infància i la joventut que ha nascut aquí, però que no es té en compte. No s’esmenta quan es parla de la diversitat racial que hi ha a la societat.
-En aquest objectiu de transformar, quins serien els principals temes de reivindicació?
Si volem entendre l’arrel del racisme, hem de buscar el marc històric que alimenta la forma de racisme contemporània. Aquest marc històric està marcat per un marc colonialista i un passat esclavista. Coneixent-ne l’arrel, podem contemplar el racisme des d’un altre lloc. I des d’aquí replantejar una redistribució del poder polític i econòmic per igualar. Si no hi ha una corresponsabilitat perquè les mateixes comunitats tinguin les capacitats per poder afrontar les dificultats en termes econòmics, de gènere i racials, aquesta societat no canviarà i sempre hi haurà una espècie de tutela d’una part de la societat sobre una altra. El racisme és una qüestió de poder.
- Llegir referents com tu, pot ajudar també joves migrants a construir la seva identitat?
Els referents són molt importants per a les nostres comunitats perquè permet posicionar-te i somiar-te en altres posicions fora de les quals se suposa que havies d’estar. Jo vaig començar a veure advocats, periodistes, politòlegs i vaig veure que jo també podia ser-ho. Però, a més, els referents són molt importants per a tota la societat per desconstruir aquest imaginari racista i colonialista que hi ha sobre les persones migrants racialitzades i permetre’ns anar cap a aquest camí d’una societat sense racisme.
- Com ha marcat el desenvolupament de la teva identitat, la condició de migrant?
Sentir que ningú no creia en tu a l’institut, rebre senyals que havia de sortir del sistema educatiu per posar-me a treballar, era una constant que continua actualment. Mai no vaig pensar a anar a la universitat, o que podia ser politòleg, poeta o gestor cultural. Ningú no tenia esperances en mi i jo no tenia esperances en res. Actualment la meva situació és una altra, però és un procés que no acaba.
- Pot la poesia ser una eina antiracista?
La poesia té eines que altres produccions culturals no tenen i és que arriba a una capa de tu en la qual no has de racionalitzar, sinó que de sobte ho sents. Ara mateix hi ha força poetes d’origen migrant racialitzat que estan creant una poesia meravellosa i profundament antiracista com Paloma Chen o Artemisa Semedo, que tenen aquesta idea de transformar la societat des de la part poètica.
Per conèixer millor el Yeison, no et perdis aquest vídeo poema