Pena de mort al món: Preguntes i respostes clau

És senzill: la pena de mort atempta contra el dret humà més bàsic, el dret a la vida, recollit a l'article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans. És la forma més extrema de tracte cruel i inhumà que pot exercir un estat. A més, sempre hi ha la possibilitat que s’executi una persona innocent, cosa que constitueix una injustícia tan dramàtica com irreversible.

A tot el món, la pena capital s'aplica de forma discriminatòria: es condemna amb més freqüència persones empobrides, pertanyents a minories ètniques o religioses, o amb alguna discapacitat mental o intel·lectual. Alguns governs la utilitzen, a més, com a eina de repressió per silenciar l'oposició i sembrar la por entre la població, com es va veure a l'Iran després de la revolta "Dones, Vida, Llibertat". Les autoritats iranianes han executat més de 1.000 persones des de principi de 2025, la xifra més alta d'execucions anuals a l'Iran que Amnistia Internacional ha registrat almenys en els últims 15 anys.

Activistes d'Amnistia Internacional participen en una acció simbòlica contra la pena de mort i les execucions a l'Iran. © Pierre Crom / Amnesty International

Les persones que han perdut els seus familiars o éssers estimats tenen dret que els acusats retin comptes davant la justícia i que, si són declarats culpables, rebin una condemna. Però això no implica recórrer a la pena de mort. No es tracta que cap delicte quedi impune o que les víctimes deixin de rebre reparació, però tal com han assenyalat moltes famílies de persones assassinades, la pena capital no alleuja el seu sofriment: simplement l'estén a una altra família.

A més, no es pot fer justícia davant un crim cometent una altra injustícia. Totes les persones, per molt greu que sigui el delicte que hagin comès, conserven els mateixos drets humans. Ningú pot ser privat del dret a la vida, per molt dolor que hagi causat. Executar algú, o fins i tot la sola amenaça de fer-ho, constitueix un tracte inhumà tant per a la persona condemnada com per als seus éssers estimats. Els països que l'apliquen reprodueixen la mateixa violència que diuen que combaten.

Finalment, la pena de mort té molt poca relació amb la justícia. Tres dels estats que més l'apliquen —la Xina, l'Iran i l'Aràbia Saudita— compten amb sistemes judicials profundament injustos i resolucions opaques, sense garanties.

Aquest és un dels arguments més repetits a favor de la pena capital, però és fals. No hi ha proves que l'aplicació de la pena de mort sigui més eficaç que les penes de presó per evitar els delictes més greus. Al contrari: als països que l'han abolit, la delinqüència no només no ha augmentat, sinó que en molts casos ha disminuït. Els estudis apunten que la forma més efectiva de prevenir la delinqüència, especialment els crims violents, és adoptar mesures estructurals que redueixin les desigualtats socials i la discriminació.

Pel que fa al terrorisme, molts Estats utilitzen la pena de mort per mostrar "mà dura" davant atacs que amenacen la seguretat nacional. No obstant això, és molt improbable que l'amenaça d'una execució aturi persones disposades a morir per les seves creences, com passa amb els terroristes suïcides.

A més, executar persones condemnades per terrorisme sol reforçar el relat de les seves organitzacions, que els presenten com a "màrtirs" i fan servir la seva mort com a justificació per a noves accions violentes. A més, moltes d'aquestes condemnes es dicten després de confessions obtingudes sota tortura, la qual cosa resta tota credibilitat al procés. En altres casos, persones civils són jutjades davant de tribunals militars, una pràctica contrària al dret internacional.

Acció d'Amnistia Internacional a la Haia (Països Baixos) per exigir a l'Iran que posi fi a les execucions de manifestants. © Pierre Crom/Amnesty International

No. A més de la mateixa execució, l'espera a l'anomenat "corredor de la mort" suposa un exercici de crueltat quotidiana al qual s'enfronten homes i dones, culpables i innocents, i fins i tot menors d'edat i persones amb discapacitat mental o intel·lectual. La pena de mort elimina qualsevol possibilitat de rehabilitació o d'absolució, si finalment es demostra que la persona és innocent.

Sempre es pot alliberar una persona empresonada per un delicte que no va cometre, però mai no es pot fer marxa enrere a la pena capital. Segons l’organització Death Penalty Information Center (DPIC), des del 1973, almenys 200 persones condemnades a mort als Estats Units han estat absoltes després de demostrar-se que eren innocents. Lamentablement, en alguns casos la rectificació va arribar quan ja les havien executat.

En aquest sentit, cal recordar el cas del japonès Iwao Hakamada, que va passar 45 anys al corredor de la mort, el període més llarg registrat al món. Va ser condemnat després d'un judici ple d'irregularitats, en què va denunciar haver confessat sota tortura. Durant dècades va viure en aïllament extrem, sense saber si cada dia seria l'últim. El seu cas es va convertir en un símbol internacional contra la pena de mort, i només després d'una llarga campanya global de suport en la qual va participar intensament Amnistia Internacional, va ser absolt de tots els càrrecs, i va quedar en llibertat després de gairebé mig segle d'injustícia.

Per la seva pròpia essència, tota forma d'execució és inhumana, ja que sempre genera un patiment mental previ inimaginable tant per a la persona condemnada com per als seus. Sovint es presenta la injecció letal com el mètode "més humà", i se suggereix que infligeix menys patiment físic que altres procediments tradicionals.

Però aquest intent de presentar de forma "humana" l'acte d'executar una persona no és més que un blanqueig: busca normalitzar i fer acceptable per a la societat el fet que, per llei, es pugui arrabassar la vida a algú.

Protesta d'Amnistia Internacional davant l'ambaixada de l'Iran per exigir la fi de les execucions i de la pena de mort. © Amnesty International / Stephane Lelarge

Moltes vegades el suport social a la pena capital es basa en idees falses, com ara que pot reduir la delinqüència, en particular els assassinats, les violacions o el terrorisme. Nombrosos governs reforcen aquest argument, malgrat que no hi ha cap prova ni estudi que ho demostri.

A més, els que defensen aquesta mesura no solen estar informats sobre el risc d'executar persones innocents, la falta de garanties en molts processos i la possibilitat que s'apliqui de forma discriminatòria contra minories de tota mena. Només quan els estats ofereixin informació rigorosa hi podrà haver un debat públic real sobre aquesta pràctica.

En tot cas, els drets humans, inclòs el dret més bàsic –el dret a la vida–, són universals. No poden dependre del govern de torn ni del que opini una majoria social en un moment concret.

Manifestació a Singapur contra la pena de mort i la violència d'estat. © Roslan Rahman/AFP via Getty Images

En la majoria de les lleis de països que preveuen la pena de mort, aquesta es limita a castigar delictes com assassinats o actes de terrorisme. Però també n’hi ha que apliquen la pena capital a delictes que podrien considerar-se menys greus o fins i tot a càrrecs sense cap rigor jurídic.

Per exemple, a l'Iran i a diversos països del sud-est asiàtic es continua aplicant la pena capital per tràfic de drogues. En el cas iranià, a més, s'utilitza com a eina de repressió contra els alçaments populars que reclamen més llibertats i drets, especialment per a les dones. Els delictes pels quals es pot llevar la vida a manifestants poden ser tan abstractes com "propagar la corrupció a la terra" o "enemistat amb Déu".

Segons dades de la plataforma ILGA, en una dotzena de països l'homosexualitat es continua castigant amb la pena capital. El cas més recent i alarmant és el d'Uganda, on el maig del 2023 el president Yoweri Museveni va aprovar la Llei contra l'homosexualitat, que preveu la pena de mort per al delicte d'"homosexualitat agreujada", a més de criminalitzar els actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe i l'anomenada "promoció" de l'homosexualitat.

El desembre del 2023, diverses entitats van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei, però el 2024 el Tribunal Constitucional d'Uganda va revocar només algunes parts de la norma i no en va suprimir les disposicions més greus. Això ha provocat un augment dels atacs contra les persones LGBTI i contra els qui els donen suport. Segons dades recopilades per l'ONG ugandesa HRAPF, des que es va aprovar la llei, s'han documentat 55 detencions, 3 penes de mort remeses a la fiscalia, 8 exàmens anals forçats, 254 desallotjaments i més de 200 casos de violència o amenaces de violència.

Amnistia Internacional ha denunciat que aquesta llei viola drets fonamentals com la igualtat, la llibertat personal, la protecció davant el tracte cruel o degradant i la intimitat, i ha demanat que es derogui íntegrament.

El 2024, les execucions a escala mundial van augmentar dràsticament, impulsades sobretot per l'Iran i l'Aràbia Saudita. L'Iran va executar almenys 972 persones –el 64% del total global conegut–, i va fer servir la pena de mort com a eina de repressió després de les protestes del moviment Dones, Vida, Llibertat. Entre les víctimes hi va haver persones condemnades després de judicis sense garanties, incloent-hi un jove amb discapacitat mental.

L’Aràbia Saudita va duplicar les execucions i va assolir almenys la xifra de 345, moltes de les quals van servir per silenciar dissidències polítiques i castigar persones de la minoria xiïta que havien participat en protestes passades.

Els Estats Units també van registrar un repunt, amb 25 execucions, la segona xifra més alta des del 2015. Alabama va triplicar el nombre d’execucions i 4 estats les van reprendre.

Altres països amb augments significatius van ser l’Iraq (63 execucions) i el Iemen (38). En canvi, a l'Àfrica subsahariana es va observar una caiguda, amb Somàlia com l'únic país de la regió que va continuar aplicant la pena de mort.

Malgrat el panorama desolador, hi va haver algunes bones notícies: Bangladesh no va registrar cap execució per primera vegada des del 2018.

Les xifres globals no inclouen les dades de la Xina, Corea del Nord i el Vietnam, països on el secretisme impedeix conèixer-ne el nombre real, tot i que es creu que és molt elevat.

Protesta d'Amnistia Internacional davant l'ambaixada de Singapur a Kuala Lumpur contra l'execució de Pannir Selvam, condemnat a mort per drogues a Malàisia. © NurPhoto via Getty Images

La resposta és complexa. Tot i que en els últims anys s'ha registrat un augment en el nombre d'execucions, cada vegada menys països apliquen la pena capital. Segons dades d'Amnistia Internacional, només 15 països van dur a terme execucions el 2024, enfront de 20 el 2022 i 16 el 2023, que representa la xifra més baixa registrada per l'organització.

En finalitzar el 2024, 113 països havien abolit completament la pena de mort i 145 l'havien eliminat a la pràctica o per llei. El desembre d'aquell any, més de dos terços dels estats membres de l'ONU van donar suport a una resolució per establir una moratòria sobre el seu ús. Aquest avenç contrasta amb el 1977, quan només 16 països l’havien abolit, i avui dia més de dos terços del món estan compromesos amb l’eliminació definitiva d’aquesta pràctica.

El 2024, de les 1.518 execucions registrades al món, 44 van correspondre a dones, executades en països com l’Aràbia Saudita, la Xina, Egipte, l'Iraq, l'Iran i el Iemen.

Des d'Amnistia Internacional hem documentat que moltes d'aquestes dones havien patit violència i abusos sexuals abans dels delictes pels quals van ser condemnades. En nombrosos casos, aquests abusos van ser factors determinants que van contribuir a la comissió dels crims.

Condemnar-les a pena de mort no només perpetua un càstig inhumà i cruel, sinó que també revela la falta de protecció i les mesures insuficients de les autoritats davant la discriminació de gènere.
 

Al llarg de l'article hem vist els principals dubtes sobre la pena de mort. No obstant això, continuen sorgint altres preguntes habituals que val la pena respondre. Aquí en trobaràs algunes, amb informació breu i actualitzada: