Segons a qui li preguntis, pots rebre múltiples respostes: del teu oncle en un sopar de Nadal o d’un compte trol de Twitter. És fàcil sentir que el feminisme és el que volen les histèriques aquelles, que les dones siguin superiors als homes i algun altre temible pla de dominació mundial. Però en realitat, el feminisme no té res a veure amb aquesta caricatura exagerada, sinó que és el principi d'igualtat de drets per a dones i homes.
Si ens cenyim només a aquesta primera accepció de la RAE, parlem de la dimensió teòrica del feminisme: la idea que les dones mereixen el que tradicionalment s'ha reservat només per als homes, i que les deixa en un espai de discriminació i opressió. Per tant, seria una idea.
Però és més que això. És una idea, però una idea que ens impulsa a canviar la nostra manera d’actuar per transformar el món i que té efectes comprovables en les nostres vides. La segona accepció de la RAE per al terme “feminisme” és moviment que lluita per la realització efectiva en tots els ordres del feminisme. Són aquestes idees d’igualtat les que creen un moviment de persones arreu del món sencer, tant homes com dones, que volen emprar-les per transformar el món, un món en el qual les dones, pel fet de ser-ho, veuen perillar els seus drets fonamentals. Un món que no hauria de ser així, i per al qual fa més de cent anys que es lluita.
Dia Internacional de La Dona. © SOPA Images
Com va començar tot això? Un repàs històric
La primera onada de feminisme es troba en un ampli marge temporal: durant el segle XIX i fins a principis del segle XX. La principal reivindicació de les feministes era el dret a vot, però les seves reivindicacions incloïen alguns drets civils i polítics, com l'accés a l'educació. El feminisme es va desenvolupar de la mà d'altres moviments reivindicatius de l'època, especialment l'abolicionisme. I no són només les feministes dels Estats Units les que van estar involucrades en la seva abolició. També a Espanya les dones van donar suport a la fi de l'esclavitud, amb figures tan importants com Concepción Arenal al capdavant.
L'eslògan de la segona onada de feminisme és "el que és personal és polític". Les feministes que en els anys 60 i 70 van repetir aquestes paraules sostenien que la desigualtat viscuda per les dones socialment, culturalment i políticament estava vinculada a la forma en què vivien les seves pròpies vides, en les quals reproduïen estructures de poder sexistes i opressives per a les dones, en l'àmbit privat i en el públic, des de l’espai domèstic al laboral i al social. Per a elles, canviar les nostres vides era una manera de canviar la ideologia dominant en no participar-hi.
La tercera onada de feminisme, nascuda a la dècada dels 90, es pot definir amb un concepte central: la interseccionalitat. Tot i emmarcar molts corrents, depenent d'on es posi el focus d'aquesta interseccionalitat, el que tots aquests corrents tenen en comú és que veuen com el problema de l'opressió de les dones s'uneix a altres factors (classe, sexualitat, ètnia, geografia...) i fa diferents les seves experiències com a oprimides.
Actualment s’ha obert un debat sobre l'existència o la inexistència d'una quarta onada de feminisme, i sobre quina seria la seva agenda. Abans de parlar de definir una nova onada de pensament i corrents crítics i intel·lectuals, és important considerar i analitzar tot aquest recorregut i estudiar les necessitats del moment en què ens trobem.
I ara, què?
Conèixer d’on ve un moviment és important per saber on va. Perquè el feminisme ha de seguir endavant mentre les dones continuïn oprimides i discriminades.
A quins problemes ens enfrontem avui dia?
A la violència de gènere, quan les dones són atacades pel fet de ser-ho. A la violència sexual i l’assetjament, que malgrat que pugui afectar qualsevol persona, afecta desproporcionadament dones i nenes. A sous desiguals. A l'amenaça dels seus drets sexuals i reproductius, amenaçats per lleis que no les protegeixen ni els donen suport si són víctimes de violència sexual. Mesures que no donen accés a anticonceptius segurs i que restringeixen en gran manera l’accés a avortaments legals i segurs o els prohibeixen directament.
Aquests problemes estan molt presents al món. Aproximadament el 30 % de les dones que han viscut una relació han patit violència sexual per la seva parella, i en general continuen sent més propenses a patir agressions, inclosa la violació. Les dones guanyen aproximadament el 77 % del que un home guanya per la mateixa feina. Els drets sexuals i reproductius de les dones continuen en risc, fins i tot els que ja havien estat conquerits. Això, o són directament inexistents.
La policia antiavalots custodia la casa de Jaroslaw Kaczynski, líder del partit governant a Polònia durant una manifestació contra una decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei de l’avortament, Varsòvia el 23 d’octubre de 2020. © Grezgorz Zukowski
Però totes aquestes desigualtats i injustícies no queden sense resposta. Com al llarg de la història, la lluita pels drets continua. Hi ha molts exemples que ens omplen d'inspiració: a Polònia, la resposta a la nova llei que restringeix l'avortament va desencadenar una gran marea de protestes que comencen a anomenar-se revolució. Coneguda com a "Women’s strike", per molt que ni és una vaga ni la fan només dones. Les protestes continuades a tot el país i a tot el món, han retardat l'entrada en vigor de la nova llei, encara que no s’hagi aturat del tot. Un cas similar és el d’Eslovàquia, on hi va haver un projecte de llei que tenia la intenció de restringir en gran manera l'avortament, però en aquest cas sí que es va aconseguir que la llei no s'implementés.
I encara que no s'aconsegueixin resultats, l'important és que això inspira la lluita continuada pels drets i renova la força necessària per fer front a l'opressió i la discriminació. A l'Argentina, la discussió sobre la legalització de l'avortament va despertar la marea verda, el nom que es va donar a la multitud de persones que, amb el mocador verd com a símbol, donaven suport a l'autonomia de les dones sobre els seus cossos i el seu dret a decidir. A mitjans de desembre, la Cambra de Diputats va aprovar el projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs i ara mateix només falta que l'aprovi la Cambra del Senat.
No es tracta només de moviments socials: les nostres vides també són susceptibles al canvi que les apropa una mica més a la plena igualtat de gènere. És important començar des dels petits detalls per arribar a alguna cosa molt més gran. Una acció feminista també és revisar com els estereotips i les desigualtats afecten la manera com actuem en la nostra vida quotidiana, i canviar-la perquè sigui tan igualitària com sigui possible. Per exemple, si ens comprometem a no tolerar ser discriminats pel nostre gènere en els nostres entorns socials i laborals, aquesta és una acció feminista igualment important, ja que ajuda a canviar la societat des de la seva base: les persones que la formen.
Loujain al-Hahtloul, defensora dels drets de la dona a l’Aràbia Saudita. © Marieke Wijntjes
Loujain al-Hathloul, que va ser tancada per voler informar les dones dels seus drets a l'Aràbia Saudita; Nasrin Sotoudeh, que defensa el dret de les dones a decidir lliurement si volen o no utilitzar el hijab; fins i tot joves referents que ja comencen a sacsejar el món com Greta Thunberg, activista mediambiental contra el canvi climàtic amb una gran presència mediàtica), tots i totes comptem i també ajudem a canviar el món en el nostre dia a dia. Negar-se a acceptar un tracte inferior per ser dona, encara que no surti als mitjans de comunicació, és lluitar per la igualtat. Decidir sortir al carrer sense acovardir-nos, cridar l'atenció sobre les persones dels nostres cercles amb actituds discriminatòries, examinar críticament les nostres paraules per assegurar-nos que no caiem en les desigualtats, és lluitar pel feminisme.
Per tot això és important que continuem amb aquest moviment que fa tant de temps que lluita per posar fi a la discriminació contra les dones: perquè encara queda feina per fer, però cada vegada guanyem més drets gràcies a la nostra voluntat de transformar el món i avançar en drets humans.