Imagina un alberg als peus del Parc natural Sierra Mariola, amb el paratge natural de fons. Imagina que, en lloc de pupitres en fila, hi ha metres d'herba verda. Que, en lloc de pissarres, hi ha làmines reivindicatives penjant entre els arbres, samarretes pintades a mà assecant-se al sol i grups d'estudiants de secundària assajant diferents actuacions sobre el poder i la privació de drets.
Això va succeir a l'Alberg Riera d'Agres (Agres, Alacant) els dies 26 i 27 de juny, durant les X Jornades Escolars sobre Drets Humans, organitzades pels Equips d'Educació en Drets Humans de la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid.
Aprendre fent. Aprendre sentint. Aprendre transformant.
Les sessions celebrades durant els dos dies van ser intenses, participatives i interactives. Ningú escolta una xerrada amb els braços plegats. Aquí els i les estudiants es mullen, s'equivoquen, proposen. I en el procés, mostren habilitats que de vegades ni sabien que tenien. "Encara que les sessions van compactades, tenen l'avantatge de ser interactives, la qual cosa fa que l'alumnat mostri habilitats admirables i de gran potència", afirmen les organitzadores.
Des de la base GEIA (Gènere, Equitat, Inclusió i Antiracisme), es van celebrar diferents tallers, en aliança amb altres organitzacions, sobre alguns dels principals problemes que afronta el món actual:
"Emocions en acció", amb l'entitat SEMBREM, per entendre el que sentim i relacionar-nos millor.
"Camí al canvi: desmuntant el racisme i la xenofòbia", de la mà de la Fundació Cepaim.
"Justícia climàtica", amb l'Equip de Joves Amnistia Internacional Comunitat Valenciana (AICV), acompanyat d'una exposició en petit format.
"Pòdcast i DH", amb Radio Diversa.
Sota el títol "Poder i privació de drets", els i les estudiants van treballar des de la plàstica i la música amb María Escalona Ponce (impulsora i primera coordinadora de l'Equip d'Educació en Drets Humans d'AICV) i des del teatre amb Alba García González. El resultat no es va quedar en un quadern: es va convertir en samarretes i làmines que van acabar integrades en un paisatge que convidava els sentits, i en una actuació de cada grup que va tancar les jornades abans que l'autobús a Madrid marxés a les quatre de la tarda. La gent de València va continuar una mica més, descansant i reflexionant sobre la importància de l'activisme per transformar la societat.
Enmig de tot això, es va trobar espai per alçar la veu pels qui pateixen atrocitats a quilòmetres de distància: per la població palestina, reclamant la fi del genocidi. Perquè la defensa dels drets humans no entén de fronteres ni de calendaris.
Làmines amb diferents dibuixos i disenys dels i les estudiants
Els protagonistes de les Jornades: els Grups Escolars d'Amnistia Internacional
Aquestes jornades són el cor visible de la Xarxa Educativa pels Drets Humans d'Amnistia Internacional: un espai on centres de secundària que ja integren el treball pels drets humans en el seu dia a dia es reuneixen per formar-se, compartir i agafar embranzida, fins i tot amb el curs tot just acabat.
Cada Grup Escolar d'Amnistia Internacional que va participar en les X Jornades va explicar la seva història. Com es van organitzar, quins casos han treballat, amb quines dificultats han topat i quines fortaleses han descobert. Escoltar els i les estudiants narrar el seu propi activisme, forjant idees noves mentre parlen, és dels fets més esperançadors que hem viscut aquest any. Tot això acompanyat, a més, per la mentoria de l'Equip de Joves AICV. Els i les alumnes han tornat de les Jornades disposades a descansar a l'estiu, però carregades d'idees per defensar drets des dels seus centres educatius el curs vinent.
Parlant d'estats d'ànim, hi va haver un moment que mereix volem destacar especialment: la vetllada nocturna de divendres, fora de la casa, en un lloc que respirava tranquil·litat. Allà la gent va compartir vivències molt íntimes i intenses. El clima que es va crear, aquesta sensació compartida d'estar en un espai segur i confortable, ho va fer possible. Aquest és, potser, l'ingredient secret: quan algú se sent en lloc segur, s'atreveix a dir el que porta dins. Aquest espai segur també el proporcionen els Grups Escolars.
I des d'aquí també es canvia el món.
“Me’n vaig plena d'idees i d'amistats noves”
"Ha estat una experiència molt enriquidora", "per repetir", "apassionant", "esgotada, però contenta", reconeixen les persones participants.
Fer activisme a Amnistia Intencional de forma intergeneracional i interseccional, és divertit. Omple la ment, dispara la creativitat, apuja l'autoestima, desperta la necessitat de cooperar i teixeix vincles i aliances que duren molt més que un cap de setmana.
Tot el que has llegit va començar, en algun moment, amb un grup petit de persones, alumnat i professorat, que van decidir organitzar-se al seu centre educatiu. No calia ser expert o experta en res. Només ganes que les coses siguin diferents. De lluitar per un món millor i més just.
Els i les estudiants, amb la motivació adequada, estan veritablement disposades a canviar el món. Són el motor del futur, i no serveix de res que hi hagi generacions que actualment estan lluitant pels drets humans si no formem i eduquem noves generacions que estiguin disposades a compartir el camí i, arribat el moment, assumir el relleu.
Estudiants reflexionant sobre qüestions de drets humans
I ara, per què no tu?
Si estàs en un institut i sents que vols formar part d'això, pots crear un Grup Escolar d'Amnistia Internacional al teu centre. Si ets alumna o alumne, parla amb un profe de confiança. Si ets professor o professora, reuneix dues o tres companyes i companys, i escriviu al vostre Grup Local d'Amnistia Internacional més proper i/o a redescuelas@es.amnesty.org.
La resta –la formació, l'acompanyament, la xarxa, el suport– ja t’està esperant. T’estem esperant.
Perquè el món pot canviar, però no canviarà sol.
Seguim!