El seu paper apunta a la democratització de la paraula, donant veu als sectors més exclosos que no tenen lloc en els anomenats mitjans de masses. 'Los Nadies', d'Eduardo Galeano, troben aquí el seu espai per mostrar al món tot el que tenen a dir.
Hi contribueix el tipus de programació que emeten, els portaveus per a cada tema, les relacions amb l'audiència o les activitats radiofòniques que fan en comunitat. A més, d'aquesta manera es fomenta l'educació informal que caracteritza aquests mitjans. S'hi aprenen coneixements tècnics, legals, s’hi fomenta la creativitat, s'hi aprèn a treballar en grup, a parlar en públic i a defensar els seus propis drets.
La comunicació participativa i el rebuig a la comunicació que defensen aquestes plataformes trenca amb els models lineals d'emissor-missatge-receptor. Aquí l'audiència és alhora productora de programes, portaveu o directora de l'emissora.
Altres veus a tot el món
Les primeres experiències les trobem a Llatinoamèrica als anys cinquanta, impulsades per una vocació de denúncia, de lluita social, com a espai per a la reflexió, i com a reacció davant la desigualtat econòmica, política i social, amb els drets humans sempre al centre.
El 1947 Radio Sutatenza va començar les seves emissions per a la població camperola de Colòmbia i el 1949 un grup de miners a Bolívia va impulsar la Radio de los Mineros en la lluita per condicions de treball millors i més justes. També van començar a adquirir un rol d'alfabetització com és el cas de Radio Santa María a República Dominicana.
Altres emissores han tractat d'afavorir el desenvolupament conscienciant sobre violència de gènere i impulsant la igualtat com Radio Voz de la Mujer de Xile o el programa 'Las somos todas' de Radio Libre de Écija, lluitant contra la corrupció, protegint el medi ambient i treballant per la prevenció de desastres naturals a través de la ràdio com Radio Bálsamo a El Salvador, o prevenint i conscienciant sobre malalties. Va ser clau el paper de les emissores comunitàries a Sierra Leona durant la crisi de l'Ebola per la seva feina d’informació i de prevenció. Durant l'huracà Mitch, el 1998, van ser salvavides. S'encarregaven de coordinar les ajudes internacionals i d'animar la població afectada. Un altre exemple és el de Cholollan Radio, a Mèxic, que intenta acostar a la població tota la informació sobre la Covid-19 i adaptar-la a la llengua nàhuatl.
Altres han donat protagonisme a col·lectius que no tenen lloc en altres graelles de programació. Els nens, nenes i joves van ser el pilar de Radio Revista Los Chicos Pilas a l'Equador. LT22 Radio La Colifata de l'Argentina ha traspassat fronteres posant sobre la taula la importància de la salut mental. Joves del Centre Ocupacional Pintor Rosales de Madrid fan el programa 'Échale Papas' a Radio Almenara.
La Voz de los Campesinos de Mèxic té com a bandera els drets dels pobles indígenes i la seva identitat cultural. Ràdio Victòria, a El Salvador, va rebre el Premi Nacional a la Promoció i Defensa dels Drets Humans el 2019 pel seu paper per aconseguir la prohibició de la mineria metàl·lica. La seva transformació social va més enllà de la seva comunitat, país o continent, ja que molts programes d'emissores comunitàries es poden escoltar per Internet.
El dret a la comunicació que defensen les ràdios comunitàries és la base per al compliment i la protecció de la resta de drets humans, perquè en la mesura que la ciutadania conegui els seus drets, podrà protegir-los i defensar-los.