Els alumnes mediadors, una mitjana de trenta-cinc estudiants per cada any escolar, són triats pels seus companys i s'encarreguen d'observar els problemes en el centre i mitjançar entre les parts implicades.
“Després d'informar-te bé de la versió de les dues parts, parles amb elles, sempre des de l’objectivitat. Es concreta una data per a una reunió i els has d'ajudar a trobar una solució. No pots obligar-los a uns termes, sinó que ho han de decidir per ells mateixos”,
La seva companya Adriana Lucas posa l'accent en el fet que sempre s'intenta no acudir a terceres persones o al cap d'estudis, i que això només succeeix en casos greus com ara una agressió. “Quan hi ha un conflicte, algú de la teva edat t'entendrà millor i és més fàcil arreglar-lo d'una manera pacífica, dialogada i sense recórrer al càstig”, assegura.
La impulsora d'aquest programa, en el qual participen també nou professores, és la cap d'estudis, Marta González, que reconeix la importància de la mediació per millorar la convivència al centre i afegeix que, a més de la prevenció dels conflictes, es busca obrir més vies de diàleg entre tots els membres de la comunitat educativa. “És a dir, que l'alumne o alumna tingui la confiança per poder explicar les coses que li passen”.
“El que també fem és evitar que la sang arribi al riu. Evitar que arribem a agressions, insults, etc. No ens hem d’avenir tots amb tothom, però si hi ha una mala relació, cal mirar de no incendiar-la. Si algú et cau malament, no cal que tinguis relació amb aquesta persona, tanmateix, tampoc no cal provocar”
Des del departament d'Orientació del centre, la María Jesús Jiménez fa un balanç positiu d'aquest programa, que es porta a terme de manera voluntària, la qual cosa aporta més valor al seu funcionament. “No arriba a haver-hi tants conflictes perquè se solucionen abans que passin. Quan detecten situacions en les quals poden intervenir, com un alumne que ho està passant malament, de seguida tenen eines per acudir als alumnes mediadors per explicar-los-ho”.
En aquest camí, l'observació del que succeeix a l'aula és clau. D'això se n'encarrega l'alumnat de 1r i 2n d'ESO. Són els anomenats ‘alumnes ajudants’ dels ‘mediadors’, de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat, que són els que estan formats i capacitats per dur a terme un procés de mediació.
“No ets un espieta pel fet de dir que s'estan ficant amb algú. Simplement estàs fent que una bola no es faci més gran, perquè algú en pot sortir ferit i tu tens el potencial d’aturar això i que quedi en una simple discussió”, explica el Pablo Arroyo, mediador de 2n d’ESO.
Més enllà de les aules, també estan pendents del que passa a les xarxes socials, ja que, com reconeixen, no ajuden a l'hora de prevenir casos d'assetjament escolar. “Pots escriure alguna cosa a una persona i, com que no la tens al davant, no t'adones que això li pot fer mal”, diu la Martina García. La seva companya Laura afegeix que “contínuament estem fent judicis de valor sobre altres persones i és important pensar les coses dues vegades perquè a vegades és una cosa molt immediata que no arribem a reflexionar”.
A través del programa Ciber Mentors l'Institut Las Musas busca treballar el bon ús de les xarxes socials, com fer servir aquestes plataformes sense que suposin problemes per a terceres persones i evitar el ciberassetjament.
“No podem estar al mòbil de tothom, òbviament, però si ens expliquen un conflicte extern que impliqui la gent de l'institut, també podem ajudar a solucionar-lo perquè nosaltres no resolem el conflicte, sinó que fomentem el diàleg per afavorir que ells arribin a un acord”
Ella i la resta d'alumnes mediadors no resolen només petits problemes o prevenen conflictes, sinó que també faciliten l'arribada d'alumnes nous al centre, acompanyant-los en el seu primer dia de classe, i detecten si hi ha algú aïllat o trist. En aquest sentit, la Blanca López ens diu que ella està més segura sabent que hi ha un grup de mediació. “Alumnes que estan sols se senten més còmodes sabent que hi ha gent de la seva banda, que hi seran si els sorgeix alguna dificultat”, afegeix la Carla Pablos.
Com diu l’Adriana, “encara que algú no recorri a la mediació en tot el temps que està a l'institut, sent que té aquest lloc per parlar dels seus problemes”. Precisament, poder parlar, tenir un grup de suport i prevenir els conflictes converteixen l'institut en un espai segur i lliure d'assetjament escolar. Donar el protagonisme d'aquest procés als nois i noies els permet créixer en valors per convertir-se en ciutadans i ciutadanes empàtics i compromesos.