Llibre obert sobre una taula ©John-Mark Smith/Pexels

Llibre obert sobre una taula ©John-Mark Smith/Pexels

Blog

On són les filòsofes?

Vega Alonso, col·laboradora d’AI Espanya,
Plató, Aristòtil, Sòcrates, Kant, Schopenhauer... són els filòsofs que estudiem en l’assignatura de Filosofia i objecte d’examen a les proves d'accés a la Universitat (PAU). Però, on són les filòsofes? Per què no apareixen en el currículum escolar? Com passa en altres facetes, el paper i la feina de les dones filòsofes han estat invisibilitzats durant anys.

Igual que els homes, les dones pensen des de l’origen de la humanitat, i la seva visió sobre el món forma part de la història de la filosofia, i això s'hauria de veure reflectit també en els llibres de text."La filosofia s’ha traït a si mateixa en excloure la mirada femenina de la realitat. Quina classe de filosofia és aquella que prefereix la miopia, i no escolta altres veus? Des del desinterès pel que pensa la meitat de la humanitat és impossible comprendre la vida, ens diu María de Toro, professora que va recopilar firmes a Change.org per demanar al Ministeri d’Educació la inclusió de dones en el temari d'Història de la Filosofia de batxillerat. "Investigar les seves figures és rastrejar el camí que hem fet entre totes, donar referents a les noies i autoconfiança, però també corregir una visió deformada de la filosofia", afegeix.

En el currículum actual de segon de batxillerat només s'esmenta María Zambrano, però com a "ornament" d’Ortega y Gasset. Aquest nou curs escolar 2022/2023 entra en vigor la reforma educativa en els cursos senars. És a dir, es veuran canvis a primer de batxillerat. Per primera vegada es farà referència a qüestions com els biaixos de gènere en el relat de la història del pensament, o la lluita per la igualtat de gènere.

Almenys ara sabrem que les dones filòsofes exiseixen i tenen teories o propostes i es presenten per analitzar-les. Abans eren un o dos els manual en què apareixia alguna al.lusió en un racó, només com a anècdota i la informació que es donava era fonamentalment sobre la seva vida", explica de Toro.

Això sí, per veure els canvis de la reforma educativa a segon de batxillerat caldrà esperar un curs més. El 2023/2024 començaran a ser estudiades Aspàsia, Hipàcia, Hildegarda de Bingen, Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Hannah Arendt i Simone de Beauvoir.De Toro reivindica que l’aparició d'autores a les proves d’accés a la universitat "té molta importància perquè el professorat enfoca la matèria per tal de superar aquesta prova, per la qual cosa aturar-se en les filòsofes seria 'perdre el temps' si no s'incloguessin després a les proves d’accés a la universitat".

 

A més, com assenyala de Toro, la incorporació de dones filòsofes en els llibres de text ofereix una millor qualitat educativa i més rigor. "Parlem de contar tot el relat, de no ocultar la veritat falsejant la història per omissió. La realitat és que sempre hi ha hagut filòsofes, malgrat que les van excloure del cànon i van tenir grans dificultats per accedir a formació, impediments per publicar o exercir l’ús de la paraula a l'espai públic. No van comptar amb el reconeixement dels seus companys. Les seves propostes no es van tenir en compte. Podem preguntar-nos què hauria estat de la nostra evolució si aquestes veus també haguessin estat escoltades". Veus com les de les filòsofes següents:

 

Aspàsia de Milet (470 aC – 400 aC)

Una de les dones més destacades a l'Atenes del segle V aC. Mestra de retòrica i oratòria, va obrir una escola per educar les nenes. Juntament amb el governador Pèricles, va col·laborar en el govern del país i en la redacció dels seus famosos discursos. Va destacar també com a metgessa i científica. Tot i això, va haver de patir atacs i crítiques. De fet, va ser acusada de corrompre la societat d’Atenes.

En aquest mural hi ha representades les figures de (d'esquerra a dreta) Pèricles, Aspàsia, Plató i Antístenes, i Anaxàgores. Pintat al segle XIX pel pintor bavarès Karl Rahl i el polonès Edward Lebiedski (Domini públic)

Hipàcia d’Alexandria (360 dC – 415 dC)

Professora a l’escola d’Alexandria. Les seves classes eren diàlegs amb l’alumnat sobre filosofia, ètica o astronomia. També va ser una important científica. Va construir instruments com un destil·lador per mesurar el nivell de l’aigua i va millorar el disseny dels astrolabis, instruments per determinar les posicions de les estrelles. Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia.
 

Olympe de Gouges (1748-1793)

Aquest era el pseudònim utilitzat per Marie Gouze, que a més de filòsofa va ser escriptora i l’autora de la 'Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana'. Va demanar el vot femení en plena Revolució Francesa i va defensar que les dones tenien els mateixos drets que els homes. Per aquest motiu i per defensar el grup polític dels Girondins va ser guillotinada.

Rosa Luxemburg (1871-1919)

"La llibertat és sempre llibertat de qui pensa diferent", "Qui no es mou no sent les cadenes" o "Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures" són algunes de les seves frases que han passat a la història. Pacifista, antimilitarista i defensora de la democràcia compta amb una gran producció teòrica. Una de les seves principals obres és L'acumulació del capital.Va ser detinguda en diverses ocasions per les seves idees i va ser torturada i finalment assassinada a Berlín.

Monument a Rosa Luxemburg a Erfurt (Alemanya) (Domini Públic)

Mary Wollstonecraft (1759-1797)

Aquesta filòsofa anglesa va escriure Vndicació dels drets de l’home i Vindicació dels drets de la dona, argumentant a favor de l’educació de les dones, ja que considerava que l‘educació era la via idònia per aconseguir la igualtat. N’hi ha que l’assenyalen com la primera filòsofa feminista.

Martha Nussbaum (1947-actualitat)

Defensa que amb l’educació s’aprèn a comprendre els altres i que sense les humanitats i les arts no serem capaços de perseguir el bé comú de la democràcia. Precisament són les humanitats les que estimulen la creativitat i el pensament crític, i fan que busquem un món més just. A més, defensa que cal educar per ser persones, no per ser eficients i rendibles econòmicament al sistema. El 2012 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials.

 

 

Alguns recursos per treballar a classe

-Canal de YouTube Filòsofes en la Història

-Ètica per a Celia, d’Ana de Miguel

-Filòsofes. Del’oblit a la memòria, de Nieves Soriano Nieto i Sergi Ferreres Codorniu

-Elles ho van pensar abans, de María Luisa Femenías

-Dones filòsofes en la història, d’Ingeborg Gleichauf