“
Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Altres lluiten durant un any i són millors. N’hi ha que lluiten durant molts anys, i són molt bons. Però hi ha qui lluita tota la seva vida, aquests són els imprescindibles.”

Bertolt Brecht

Algunes consideracions prèvies...

Feu propostes relacionades amb els casos i qüestions de drets humans en què Amnistia Internacional treballa

Des de la Xarxa d’Escoles i els grups escolars s’assumeix el compromís de treballar de manera puntual o continuada en la defensa i promoció dels drets humans. És per això que és important estar pendents i al cas de les qüestions sobre les quals es pot actuar:

• Feu algunes o totes les propostes que Amnistia Internacional planteja per mitjà d’unitats docents o tallers.
• Celebreu una data clau que respongui a les motivacions i interessos d’un tema específic per al grup (Dia Internacional dels Drets Humans, Dia Internacional dels Drets de les Dones...).
• Sensibilitzeu i impliqueu altres estudiants i el professorat, o la comunitat educativa en el seu conjunt, sobre les campanyes específiques que Amnistia Internacional tira endavant.
• Feu propostes que s’emmarquin en el treball de l’organització, que siguin atractives i dinàmiques.

Les cinc qüestions clau

En general,per dur a terme una activitat (taula rodona, exposició, revista per al centre...) és interessant tractar de respondre cinc preguntes fonamentals:

• Què farem?
• Qui ho farà?
• On?
• Quan?
• Com?

Recorda!

És important difondre qualsevol activitat que feu. Us recomanem que ho feu amb creativitat. En cas que no tingueu gaire temps per dissenyar, podeu utilitzar un model que hi ha a l’apartat de recursos addicionals.

I sobretot...

• Obteniu més informació sobre les campanyes que emprendrà d’Amnistia Internacional. Podeu consultar la pàgina https://redescuelas.es.amnesty.org/ca/ o demanar informació al grup més proper a la vostra localitat al correu: equipo.educacion@es.amnesty.org.
• Trieu quina de les propostes de mobilització fareu i penseu en les dates viables per iniciar-la.
• Reuniu-vos, planifiqueu i repartiu tasques.
• Demaneu suport a Amnistia Espanya, en cas que en necessiteu.
• Escolliu el millor lloc per dur-la a terme (pati, teatre, aula, zona verda propera...).
• Assegureu-vos d’entendre bé les regles i la finalitat de l’acció. Només si compreneu el que esteu fent sereu capaços de transmetre-ho fàcilment i de forma senzilla als que ho vegin.
• Passeu-vos-ho bé, divertiu-vos. Els temes que toquem són durs, reals i preocupants, però el procés de posar l’acció en marxa i el moment de fer-la no cal que siguin avorrits.
• Feu servir les plantilles de planificació que hi ha a l’apartat Recursos addicionals, que poden ser molt útils.

COMPTE! Després de qualsevol acció és important avaluar com ha anat l’activitat i l’impacte que ha tingut, així com les possibles coses a millorar. I recordeu celebrar el que heu aconseguit!

Activitats de més impacte

Aquí teniu unes quantes pistes per fer algunes de les activitats que altres grups com el vostre duen a terme per la seva visibilitat:

Com puc escriure una carta

Escriure cartes a les autoritats per exigir que actuïn sobre violacions de drets humans és una activitat que sovint proposa Amnistia Internacional, i que pot ajudar a canviar la situació de moltes persones. També podem escriure cartes de suport a persones que estan patint injustícies... I recordeu! és molt important que escrigueu la vostra preocupació d’una manera còmoda.

Comproveu si esteu posant l’activitat en marxa correctament:

• La carta no és gaire llarga (com més llarga sigui, menys probable és que qui la rebi acabi de llegir-la); té entre dos i tres paràgrafs breus.
• Té un to formal (és important si s’adreça a autoritats com fiscals, ministres, presidents...).
• Té un element personal (l’autoritat ha de sentir que hi ha una persona real darrere de cada carta que rep).
• Les idees i les peticions s’expressen clarament, el llenguatge és simple.
• Expressa el que se sent en relació amb el cas o el tractament que la persona ha rebut.
• Hi ha una o més sol·licituds clares perquè l’autoritat actuï.
• Conté la citació d’alguna de les normes internacionals de drets humans.
• La direcció de l’escola o del grup escolar s’ha inclòs a la capçalera.

Com puc posar en marxa un taller participatiu proposat per Amnistia Internacional

S’ha demostrat que en els processos d’aprenentatge, la participació activa facilita l’adquisició de coneixements, i per això us donem un seguit de pautes per incorporar un enfocament on les persones no siguin només objecte del procés, sinó subjectes actius que aporten experiències. D’aquesta manera s’enforteixen les seves capacitats i habilitats.

Tingueu en compte que:

• Els grups són més que la suma d’individus, i per tant, cada grup té característiques diferents. La dinàmica d’un grup depèn de les seves característiques: la seva mida, el perfil dels assistents, la durada del taller, el lloc on s’imparteix...
• Tingueu en compte com funciona el grup, el nivell de coneixement que té i la manera de recopilar i processar informació útil per a la presa de decisions.
• Canvieu la idea que tenim de la persona formadora com a "experta" i penseu que tothom té alguna cosa per aportar sobre un tema. Converteix-te en facilitador: el teu objectiu principal és orientar el tema que s’està discutint.
• Tingueu en compte el temps que voleu dedicar a cada part del taller i assegureu-vos de no quedar-vos sense temps per tractar els punts més importants.
• Aclariu a les persones participants l’objectiu del taller o sessió, això els permet estar ubicades en el procés i participar-hi activament.
• Genereu espais on la reflexió sigui possible, adapteu-vos al grup, a les seves necessitats i capacitats. Pots utilitzar eines participatives que afavoreixin aquests aspectes i consultar aquest manual per a més informació: www.youtube.com/watch. 
• Intercaleu nova informació amb experiències personals dels participants.
• Resumiu i repreneu sempre el que s’ha après.
• Permeteu que totes les persones que hi participen prenguin decisions sobre què volen aprendre, què els motiva, i en quins punts els interessa aprofundir.
• Poseu en pràctica el que s’ha après al taller, perquè entenguin com es poden aplicar els conceptes a les qüestions que els interessen.

COMPTE! Les activitats participatives obtenen resultats millors respecte als objectius de l’educació en drets humans, però requereixen més preparació que una activitat "normal". Podeu trobar tallers ja preparats i diferenciats per temàtiques a la pàgina web de la Xarxa d’Escoles Amnistia Internacional.

Com puc organitzar una recollida de signatures per a Amnistia Internacional

La recollida de signatures és una eina que Amnistia Internacional utilitza per incidir en casos individuals. És una oportunitat per mobilitzar el conjunt de la societat civil i pressionar els governs i les institucions que incompleixen les seves obligacions en matèria de drets humans. Per dur-la a terme, el més efectiu és que feu algunes d’aquestes coses:

• Poseu-vos en contacte amb el grup més proper d’Amnistia Internacional o escriviu a: redescuelas@es.amnesty.org, i us direm quines sol·licituds estan actives.
• Aneu a la secció "Accions ràpides" de la web de la Xarxa d’Escoles. Aquí trobareu sol·licituds actives i les seves dates límit.
  Informeu-vos sobre el cas o els casos pels quals fareu la recollida de signatures: el context, la situació, les vulneracions de drets humans comeses contra aquesta persona o col·lectiu. També heu de tenir clar a qui s’adreçaran les signatures obtingudes, i quines són les peticions relacionades amb els drets humans.
• Parleu amb la direcció del centre perquè autoritzi la instal·lació d’una taula per a la recollida de signatures, pensant en els horaris en què es farà, dia i torns. També podeu parlar sobre les maneres com la direcció pot difondre l’activitat.
• Trieu una bona ubicació perquè la taula sigui visible i penseu quin material necessitareu, i com ho fareu per aconseguir que la gent s’impliqui.
• Distribuïu bé les tasques per evitar que una sola persona es faci càrrec de tota l’organització.
• Anuncieu l’horari i la ubicació de la taula amb uns dies d’antelació a través d’anuncis en els taulers del centre, blog o xarxes socials, o d’un fullet, per animar la gent a participar.
• Contacteu amb el grup més proper a la vostra localitat per enviar-los les signatures que heu obtingut.

Cada any té lloc la marató mundial de recollida de signatures sobre casos concrets en què s’ha produït alguna vulneració de drets. Se celebra al voltant del 10 de desembre, Dia Mundial dels Drets Humans. És una bona oportunitat per conscienciar i promoure la participació de la comunitat educativa en la defensa dels drets humans a tot el món (alumnat, personal docent i direcció, famílies, personal no docent...), però no és l’única i sempre es pot organitzar una recollida de signatures per un cas d’acció urgent o pel qual s’estigui fent una campanya.

“
El gran objectiu de l’educació no és el coneixement, sinó l’acció.”

Herbert Spencer

Altres possibles activitats

Com puc organitzar una taula rodona

Organitzar una taula rodona requereix temps, però és una activitat que permet als ponents donar diferents punts de vista sobre un tema. Tingueu sempre en compte la disponibilitat de les persones amb les quals voleu comptar, sigueu flexibles i penseu en la possibilitat de canviar data i hora, encara que la idea inicial fos diferent.

Hi ha moltes maneres de fer una taula rodona, però és important que les persones que hi assisteixen se’n sentin partícips, i per això convé que reserveu una mica de temps per a preguntes al final de la presentació de cada ponent o quan acabin totes les exposicions, que afavorirà que sorgeixi un debat enriquidor.

El paper de la moderació és fonamental!

• Introduïu el tema en 2 o 3 minuts a tot estirar.
• Presenteu les persones que hi participaran com a ponents.
• Controleu els temps d’exposició de cada ponent.
• Aviseu-los amb un paperet quan els quedi poc temps, a fi que puguin tancar la seva intervenció.

Comproveu si esteu posant en marxa l’activitat correctament:

• El títol i el tema a tractar són clars.
• Heu pensat en els diferents punts de vista i heu fet una llista de possibles ponents.
• Hi ha una data orientativa i una previsió de la durada de la taula, amb temps específics per a cada intervenció.
• Heu contactat amb els ponents per conèixer la seva disponibilitat.
• Hi ha una persona encarregada de la moderació.
• El material de suport està preparat (quan es reuneix el grup escolar, informació sobre Amnistia Internacional, material proporcionat pels ponents...).

Com puc dur a terme una activitat de sensibilització: l’exemple d’una exposició o mural compartit

Les activitats de sensibilització donen a conèixer casos o situacions de vulneració de drets humans i generen actituds positives de respecte, solidaritat i tolerància vers les persones o situacions sobre les quals es vol sensibilitzar.

Els murals compartits permeten incorporar altres punts de vista, sentiments, idees o missatges de solidaritat sobre un tema que ens preocupa. És una oportunitat per involucrar la comunitat educativa.

Comproveu si esteu fent correctament l’activitat:

• El tema sobre el qual voleu fer el mural coincideix amb un tema prioritari d’Amnistia Internacional.
• Parleu amb la direcció del centre per determinar l’espai on es col·locarà el mural compartit, i saber si es pot fer com a activitat del centre, d’una classe o curs determinat.
• Concreteu amb la direcció el dia i l’hora per a la realització del mural compartit.
• Prepareu el material que necessiteu (retoladors, pintures...). Podeu fer un mural amb retalls o exclusivament dibuixant i pintant sobre un paperògraf gran.
• Anuncieu l’hora i el lloc del mural amb uns dies d’antelació a través d’anuncis en taulers del centre, blog o xarxes socials, o en un fullet que animi la gent a participar.
• A l’hora de fer l’activitat, és important que indiqueu que els missatges, comentaris, idees o sentiments sempre s’han d’expressar des del respecte. No permeteu que al mural hi hagi elements ofensius sobre el tema que esteu exposant.

“
Actualment la crueltat més gran és la indiferència. Conèixer però no actuar és una manera de condonar les injustícies.”

Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, 1986